La presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández, conclou aquesta setmana una etapa de sis anys al capdavant del supervisor, un mandat que expira el pròxim 16 de juny i que no pot ser renovat. La seva sortida obliga el govern espanyol a emprendre una profunda renovació de la cúpula de l'organisme, ja que a més de designar un nou president o presidenta, haurà de cobrir tres vacants al consell.

Fernández va ser nomenada el juny de 2020 per la Moncloa per substituir José María Marín Quemada. Des de llavors ha pilotat alguns dels expedients econòmics més rellevants dels últims anys, des de la fusió de CaixaBank i Bankia fins a l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, passant per la investigació de la gran apagada elèctrica d'abril de 2025.

La renovació de la CNMC afecta també els consellers Josep Maria Salas i Carlos Aguilar, els mandats dels quals expiren igualment aquest mes, a més de la vacant que va deixar Pilar Sánchez després de presentar la seva dimissió el febrer passat. El Ministeri d'Economia, dirigit per Carlos Cuerpo, serà l'encarregat de proposar els nous nomenaments, encara que de moment no ha comunicat qui rellevarà Fernández.

Fonts consultades per EFE assenyalen que el venciment del mandat dilluns que ve no implicarà necessàriament una sortida immediata de la presidenta. Fins que el Govern espanyol proposi un substitut i aquest completi el procés de nomenament, Fernández continuarà al capdavant de l'organisme.

Entre els noms que tornen a sonar per ocupar la presidència figura Mariano Bacigalupo, una candidatura que ja va aparèixer en les quinieles abans de l'elecció de Fernández el 2020. El seu possible retorn a la primera línia regulatòria no està exempt de polèmica per la seva relació amb Teresa Ribera, vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica fins fa dos anys.

En una de les seves últimes aparicions públiques, Fernández va evitar pronunciar-se sobre possibles successors, encara que sí que va deixar clar el perfil que, al seu judici, hauria de reunir qui prengui el relleu: capacitat tècnica, especialment en matèria de competència, i sentit comú. L'encara presidenta va reconèixer a més que la regulació energètica ha estat l'àmbit que més dificultats i recursos ha exigit durant el seu mandat.

No obstant això, també va reivindicar alguns dels èxits d'aquests anys, entre ells la liberalització del transport ferroviari i els avenços regulatoris en el sector de les telecomunicacions.

Els grans expedients de sis anys de mandat

Durant la seva etapa al capdavant de la CNMC, l'organisme ha signat algunes de les sancions més copioses de la seva història. Entre elles destaca la multa rècord de més de 413 milions d'euros imposada a Booking el 2024 o els 194 milions d'euros a Apple i Amazon per restringir la venda de productes de la marca a la plataforma de comerç electrònic.

No obstant això, els expedients que més atenció pública van concentrar van ser les grans operacions corporatives i energètiques. La primera gran decisió va arribar en plena pandèmia amb l'autorització de la fusió entre CaixaBank i Bankia. L'operació va donar lloc al banc més gran d'Espanya per volum d'actius i va redefinir el mapa financer nacional. Aquella concentració va marcar a més el context competitiu en el qual anys després hauria d'analitzar-se l'opa hostil del BBVA sobre el Sabadell.

Precisament, l'opa del BBVA sobre l'entitat catalana es va convertir en un dels assumptes més complexos i controvertits de l'etapa de Fernández. La CNMC va dedicar prop d'un any a estudiar l'operació abans d'autoritzar-la amb compromisos. La durada de l'anàlisi va ser objecte de crítiques per part d'alguns sectors empresarials i financers, que van considerar que el retard va acabar condicionant el desenllaç d'una operació que finalment no va prosperar.

Més recentment, la investigació sobre l'apagada peninsular del 28 d'abril de 2025 ha monopolitzat bona part de l'activitat de l'organisme. Després de mesos d'anàlisi, la CNMC va impulsar ajustos regulatoris orientats a reforçar la resiliència del sistema elèctric i millorar els mecanismes de control de tensió de la xarxa.

El seu informe va concloure que l'incident va tenir un origen multifactorial derivat d'una successió d'esdeveniments que van acabar desequilibrant el sistema elèctric. No obstant això, el supervisor va evitar assenyalar un responsable directe de l'apagada, una conclusió que va ser rebuda amb decepció per part d'alguns sectors.