El president de Telefónica, Marc Murtra, ha protagonitzat una conferència a Foment del Treball davant una àmplia representació de l'elit empresarial catalana, en un acte que ha servit per traçar les línies mestres del que considera els grans reptes estratègics en matèria de tecnologia i competitivitat.

La seva intervenció, seguida amb atenció per noms destacats com Josep Oliu, Salvador Alemany, Enrique Lacalle, Raimon Grifols, Marco Patuano, Pau Relat, Teresa Garcia-Milà o Carlos Puig de Travy, ha posat sobre la taula una qüestió latent a la societat: la necessitat imperiosa de dotar Europa i, per extensió, Catalunya, d'una capacitat de defensa autònoma i robusta. La política també s'ha fet notar a la sala, amb la presència dels exconsellers Felip Puig, Elsa Artadi i Carles Mundó.

Una de les afirmacions més contundents de la xerrada ha estat la que vincula directament la salut democràtica d'un país amb la seva capacitat per desenvolupar una indústria de defensa pròpia. Murtra ha estat taxatiu en aquest punt, assegurant que "si volem democràcia necessitem una indústria de defensa sense complexos".

Amb aquesta declaració, el president de Telefónica ha volgut trencar amb les reticències que, tradicionalment, han acompanyat el debat sobre la indústria militar a Catalunya i a Europa, defensant que la sobirania política no es pot deslligar de la sobirania tecnològica i industrial.

En aquesta mateixa línia, ha advertit que "tots els països han de tenir una indústria de defensa rellevant" i que, per poder desplegar una política de defensa autònoma, resulta imprescindible "tenir les teves pròpies infraestructures". Per a Murtra, aquest no és un debat ideològic, sinó una qüestió pràctica d'autonomia en un món cada cop més competitiu i incert.

L'oportunitat catalana en l'ecosistema de defensa

Més enllà de la reflexió estratègica, Murtra ha volgut subratllar el paper que les empreses catalanes poden jugar en aquest nou escenari. Conscient del teixit industrial i tecnològic del país, ha assenyalat que "s'han de construir moltes coses i aquí és on les empreses catalanes tenen una gran oportunitat". Aquesta afirmació connecta directament amb la necessitat de diversificar i enfortir el sector, aprofitant el coneixement acumulat.

Catalunya, segons ha vingut a dir, no pot quedar-se al marge d'una indústria que, a més de garantir la seguretat, és un motor d'innovació i ocupació qualificada. El repte, però, no és menor, perquè requereix inversions de llarg termini i una visió de país que traspassi els cicles polítics, una qüestió que el president de Telefónica ha abordat també en parlar de la competitivitat del territori.

En el bloc dedicat al context digital i tecnològic de Catalunya, Murtra ha reiterat en la necessitat de dotar el país d'una "infraestructura tecnològica solvent" com a base per competir en l'entorn global. I ha llançat un advertiment que ressona amb força en el context de dependència tecnològica actual: "És perillós que depenguem de tecnologies crítiques que no siguin europees". Una afirmació que enllaça amb el seu discurs sobre la defensa, perquè posa el focus en la vulnerabilitat que suposa cedir el control sobre les eines estratègiques a tercers països.

El president de Telefónica ha reconegut, però, que el camí no és fàcil, perquè "les tecnologies que necessitem són d'escala, cares i complexes", i ha advertit amb realisme que "és possible que la inversió no surti a la primera". Aquesta constatació, lluny de ser un element desmotivador, ha servit per emmarcar la necessitat de perseverança i de visió a llarg termini, dos ingredients que, sota el seu criteri, no sempre abunden en el debat econòmic espanyol.

L'aposta satel·litària de Telefónica

En el capítol dedicat a l'estratègia de la companyia que presideix, Murtra ha parlat del paper dels satèl·lits en l'ecosistema de les telecomunicacions. Amb una visió pragmàtica, ha definit que "el món satel·litari és un complement", deixant clar que aquesta tecnologia no substituirà les infraestructures terrestres, sinó que les ampliarà i reforçarà en aquells àmbits on la connectivitat per cable o fibra no arriba o resulta menys eficient.

Aquesta visió equilibrada reflecteix la voluntat de Telefónica de mantenir-se a l'avantguarda sense renunciar a la solidesa de la seva xarxa tradicional, una combinació que la companyia considera clau per donar resposta a les necessitats creixents de connectivitat de la societat digital.

Murtra no ha amagat la complexitat del context actual. En la seva anàlisi, ha definit que "estem en un moment de transformació plena de resistències", una constatació que ha servit per emmarcar el paper dels líders empresarials en aquest procés. "Els empresaris i els alts directius som agents de la transformació", ha afirmat, reivindicant el protagonisme del sector privat en la conducció dels canvis que afecten l'economia i la societat.

I ha afegit que "la transformació és per ser més competitius", deixant clar que l'objectiu final no és un canvi per sistema, sinó una millora efectiva de la posició de les empreses i dels territoris en el tauler global. Per a Murtra, la resistència al canvi és un enemic a batre, però també una realitat que cal gestionar amb habilitat i diàleg.

Disrupció en quatre fronts

El president de Telefónica ha aprofundit en la naturalesa del moment actual, que ha qualificat de "disrupció que té conseqüències polítiques i econòmiques". I ha desglossat aquesta disrupció en tres àmbits que estan redefinint les regles del joc: la intel·ligència artificial, la computació quàntica i el procés de sobirania tecnològica.

Tres vectors que, units, configuren un nou paradigma en què "el mercat ja no es redefineix només a escala europea", sinó que s'inscriu en una competició global on els guanyadors seran aquells que sàpiguen anticipar-se als canvis i no limitar-se a reaccionar-hi. Aquesta visió holística de la disrupció demostra la voluntat de Telefónica de situar-se com a actor actiu en la reconfiguració de l'ecosistema tecnològic, més enllà del seu paper tradicional com a operadora de telecomunicacions.

En l'apartat dedicat a les eines digitals, Murtra ha ofert consells pràctics per a les empreses que volen encarar el repte de la digitalització amb garanties. La seva recepta passa per "tenir una idea clara i un pla d'empresa definit del que es vol fer", fugint d'adopcions tecnològiques impulsives que no responguin a una estratègia prèvia. 

Telefónica a Catalunya

En el tram final de la seva intervenció, el president de Telefónica ha volgut posar xifres a la presència de la companyia a Catalunya, que no és menor. Recentment, l'operadora ha dut a terme una inversió de 121 milions d'euros al territori, una xifra que reflecteix el seu compromís amb el desenvolupament de les infraestructures de comunicació.

La plantilla a Catalunya ascendeix a 1.043 treballadors, dels quals el 70% disposa d'estudis superiors, una dada que subratlla l'alt nivell de qualificació de l'equip humà. Pel que fa a la base de clients, la companyia té 6,5 milions d'accessos, dels quals 1,2 milions corresponen a línies fixes. Amb tot, Murtra ha conclòs aquest bloc amb una crida a l'acció que resumeix el seu discurs: "Hem de passar de la diagnosi a l'execució".