Les grans fortunes catalanes s’ha enriquit gràcies a una determinada activitat, que han aconseguit liderar, però han entrat en molts altres negocis, alguns amb resultats desastrosos. Aquí s’analitzen els negocis més sorprenents o desconeguts dels deu catalans més rics de l’últim rànquing de Forbes. N’hi ha que s’han aventurat amb la producció d’oli d’oliva de qualitat –com Manuel Lao o les cosines Sol i Carmen Daurella, si bé per separat–, amb els cellers de vi, restaurants, hotels... o amb l’art. Curiosament, les inversions en hotels sense ser hotelers i en col·leccions d’art són habituals entre els rics. Aquestes són les activitats empresarials més amagades dels deu primers catalans de la llista Forbes:
1. Sol Daurella Comadran, presidenta de Coca-Cola Europacific Partners, l’embotelladora d’aquesta marca més gran del món, té altres negocis més enllà de la Coca-Cola, ja sigui juntament amb altres branques de la família o a títol individual que van des de l’immobiliari a l’alimentació. Un dels més desconeguts són les finques a Andalusia, entre les quals destaca La Alquería, de Medina-Sidonia (Cadis), on hi ha una explotació d’oliveres. L’empresa Daulivo –que compateix seu social a Barcelona amb el hòlding de Sol Daurella– declara dedicar-se a “activitats relacionades amb el refinament, envasat, emmagatzematge i comercialització” d’olis d’oliva. Fa anys que genera pèrdues. Segons els comptes de 2024, les vendes es van quedar en 386.000 euros, un 30% menys que l’exercici anterior, però va repetir unes pèrdues d'1,5 milions d’euros, una mica més que l’any abans.
2. Alberto Palatchi Ribera va vendre fa vuit anys Pronovias, que ell va fundar, per centrar-se en les inversions amb Galma Grupo Corporativo i Gesprisa, la sicav espanyola amb més capital. Aquesta última ha passat d'invertir en grans tecnològiques nord-americanes –Microsoft, Amazon, Alphabet, Apple, Nvidia– a fer-ho en grans companyies europees –Airbus, Total Energies, Shell, Repsol, Santander, BBVA...–. Posseeix immobles de luxe, locals comercials en diverses capitals i també una enorme finca a Extremadura –Santa Zita, a Madrigal de la Vera (Càceres)–, si bé la seva activitat més desconeguda és en el món de l’art: la societat Galma Gallery declara dedicar-se a la compravenda i cessió d’obres artístiques. Segons consta en els comptes de 2024, acumula un patrimoni net de 96,4 milions d’euros.
3. Manuel Puig Rocha, vicepresident del grup de perfumeria i moda Puig, també està en els consells d’administració de Fluidra –n’és el segon accionista individual amb el 8,41%– i Colonial entre altres companyies. A través de Whymper 1865 SCR, ha invertit més de 100 milions d’euros en capital risc en una seixantena de societats i amb compromisos de superar els 200 milions. Però manté una altra activitat fins ara desapercebuda per la premsa: figura des de 2020 com a administrador mancomunat juntament amb l’italià Roberto Ballabeni de Casa Fiesta Formentera Asociados, societat que explota el restaurant Chezz Gerdi, situat a Es Pujols, l’indret més exclusiu de l’illa de Formentera. A l’exercici de 2024, Casa Fiesta va ingressar 5,19 milions d’euros, una mica més que l’any anterior, amb uns beneficis de 575.000 euros.
4. Manuel Lao Hernández ha invertit, des que el 2018 va vendre Cirsa, en companyies de l’Ibex-35 com Merlin i Sacyr, en infraestructures, renovables, banca, hotels... i a El Molinillo. Es tracta d’una finca de més de 4.000 hectàrees del municipi de Retuerta del Bullaque (Ciudad Real) on conrea cereals, vinya i oliveres. El 2022 hi va fer la primera verema i, un any després, la primera collita d’olives per col·locar en el mercat vins i olis ecològics amb la marca Dehesa El Molinillo. La producció encara és baixa, però les inversions són milionàries. Segons els comptes de Nortia Agricultural, filial del holding Nortia, el 2024 va facturar amb la producció d’aquesta finca 682.000 euros, tres vegades més que en l’exercici anterior, però les pèrdues van arribar a 1,79 milions d’euros, un 12% menys que els 2 milions de l’any anterior.
5. Josep Maria Serra Farré i la seva família han tret a començaments d’aquest any Catalana Occident de la borsa mitjançant una exitosa opa d’exclusió. Aquest es manté com a president del consell si bé, des de gener de 2022, el seu fill Hugo Serra Calderón exerceix de conseller delegat. En el capital de l’asseguradora hi ha dues branques familiars més. A banda, controlen Mémora, el primer grup funerari de l’Estat. Però també tenen interessos immobiliaris, valorats en 700 milions d’euros, sobretot en oficines a Madrid i Barcelona. El rànquing de Forbes no precisa si en el concepte de “família” també inclou Jesús Serra Farré –germà de l'anterior– i els seus fills, que el 2009 van sortir de Catalana Occident per comandar l’estació d’esquí de Baqueira Beret i diversos hotels. Però no és tan conegut que aquesta última branca familiar és accionista majoritària de Químicas de Cinca i del fabricant de feromones per combatre plagues de l’agricultura SEDQ Healthy Crops (amb el 54%).
6. Carmen Daurella Aguilera, cosina de Sol Daurella i accionista de Coca-Cola Europacific Partners, té interessos en altres begudes més enllà dels refrescos de cola: amb el seu exmarit, Mario Rotllant, va fundar a finals de la dècada dels vuitanta Bodegas Roda, de La Rioja. Segons els comptes de 2024, aquest celler va facturar 8 milions d’euros, amb uns beneficis d’1,36 milions, però la dada més rellevant és que aleshores acumulava unes existències en vi de criança valorades en 7,5 milions. Fa dos anys van signar un conveni amb el Centre pel Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI), depenent del Ministeri de Ciència, per investigar les varietats de ceps que millor s’adapten al canvi climàtic. També són els amos de Bodegas La Horra, de la Ribera del Duero, més petita que l’anterior, amb uns ingressos el 2024 de 2,14 milions d’euros i uns beneficis de prop de 350.000 euros. I també es dediquen a l’elaboració d’oli d’oliva, amb Aubocassa (Agrícola Aubocasser), de Manacor (Mallorca), amb unes vendes l 2024 per sobre del milió d’euros, però amb unes pèrdues de 342.000 euros.
7. José Llorens Torra, nascut a Sedó (la Segarra) fa 81 anys però resident a Madrid, ha aixecat un imperi amb les feines de moviments de terres per a la mineria i l’obra civil. Les seves empreses s’estenen des dels Estats Units a Mongòlia. Però si bé s’ha fet ric amb l’excavació de terres (això suposa el 90% dels ingressos del seu grup empresarial), també es dedica a la construcció, immobiliari, logística, agricultura... i als hotels. Entre altres, controla les hoteleres Feldespat, de Garòs (Vall d’Aran); Jorsu Catalana, propietària del Barcelona Airport Hotel, situat al costat de l’aeroport del Prat; i Euro Park, titular de l’hotel del mateix nom del número 323 del carrer Aragó, en el qual és soci de la família Núñez i Navarro.
8. Miguel Tomás Arrufat Pujol, nascut a Amposta (Montsià) fa 64 anys i també resident a Madrid, va irrompre en els rànquings de grans fortunes gràcies al negoci de les universitats online, que no tenen campus però sí centenars de milers d’alumnes arreu del món. Presideix el grup Proeduca, propietari de la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR) i amb filials als Estats Units i en altres països. La seva inversió més sorprenent va ser la compra, el maig de l’any passat, de la participació majoritària de l’agència de notícies Europa Press a la família Martín de Cabiedes. Encara no s’ha informat de l’import de l’operació. Europa Press factura anualment al voltant de 30 milions d’euros.
9. Carmen Thyssen ingressa milions pel lloguer de les seves col·leccions d’art –prop de 7 milions anuals només pel que fa a la col·lecció privada que s’exhibeix al Museu Thyssen de Madrid–, però també posseeix una col·lecció d’immobles de luxe, que inclou The Pink Elephant: es tracta d’un hotel boutique de S’Agaró que va obrir el 2023, amb només nou habitacions, però amb spa, sala de cinema, piscines interiors i exteriors, espais chillaut, jardins... i un accés directe a la platja. La baronessa és propietària al 100% de l’immoble, però des de l’any passat és sòcia de Stoneweg –la promotora que obrirà el futur Museu Thyssen de Barcelona– en la gestió del restaurant d’aquest hotel.
10. El rànquing de Forbes no tracta els quatre germans Rubiralta Giralt, propietaris del grup especialitzat en diagnòstic mèdic Werfen, com a unitat familiar sinó per separat: així, Jordi (nascut el 1973) ocupa la desena posició dels catalans més rics, mentre que Josep Lluís (1975), Xavier (1979) i Marc (1983) estan en els llocs 12, 13 i 14. En el lloc 11 hi ha Antonio Gallardo Ballart, del grup farmacèutic Almirall. Respecte a Jordi Rubiralta Giralt, l’hereu, inverteix mitjançant la patrimonial Yucon Capital en immobiliari i també en cotitzades com Fluidra. Però els seus tres germans –inclòs Marc, president de Werfen des de 2019– destaquen en una altra faceta inversora: el capital risc. Aquests tres germans –tots, excepte Jordi– estan al capdavant de Klimcap Capital SCR, que en cinc anys acumula ampliacions de capital per prop de 165 milions d’euros en 36 societats i compromisos per 178 milions més, segons els comptes de 2024.