Un cop es va superar la pandèmia i van tornar els turistes, a partir de 2021, moltes family office catalanes han apostat per les inversions hoteleres. Algunes han entrat en aquest negoci per primera vegada i altres, que hi havien fet petites incursions en el passat, s’han llançat de ple en aquest sector per les seves altes rendibilitats.
La pandèmia va posar en dificultats els hotelers tradicionals, fins al punt que n’hi ha que van desaparèixer, però la recuperació econòmica ha portat nous inversors. Hi ha promotors immobiliaris que tenien més fàcil fer aquest pas –Núñez i Navarro, Marsà (La Llave de Oro), Massot (Vertix)...–, però grans grups farmacèutics com els de les famílies Grifols o Gallardo (Almirall) i d’altres sectors també s’han apuntat al negoci hoteler.
Per una banda, hi ha famílies catalanes d’hotelers com els Gaspart, Soldevilla (Majestic), Vallet (Catalonia), Clos (Derby), Espelt (H10)... o Castro (Hesperia) i Amancio Ortega (Hotusa), nascuts a Galícia però que han aixecat un imperi des de Catalunya. I, per l’altra banda, hi ha nissagues empresarials que estan invertint amb força en hotels des de la pandèmia sense ser hotelers. Aquí hi ha 10 exemples d’aquests últims, però, evidentment, no són tots.
• Gallardo / Aquesta família, propietària de la farmacèutica Almirall, també posseeix Sercotel, una cadena amb 85 hotels a l’Estat i a Andorra: 50 amb gestió directa, 25 franquiciats i 10 més que entren en funcionament entre 2025 i 2027. La gran majoria són establiments urbans de tres i quatre estrelles. Operen amb les marques Sercotel, Kalma, Esentia, Clarion, Quality i Comfort INN. L’any passat van facturar 150 milions d’euros, un 20% més que en l’exercici anterior, i esperen tancar aquest 2025 al voltant dels 180 milions.
• Grifols. Una família més del sector farmacèutic que s’ha diversificat cap a altres negocis, inclòs l’hoteler. A través d’Scraton, la societat hòlding en la qual participen, l’any 2021 van comprar l’Hesperia Presidente, situat en una de les cantonades de la Diagonal amb el carrer Muntaner. Té 156 habitacions, categoria de quatre estrelles i dos locals comercials a la planta baixa. L’operació es va tancar per prop de 150 milions d’euros. Hesperia, la companyia de José Antonio Castro Sousa, n’ha mantingut la gestió.
• Lao. Des que el 2018 va vendre Cirsa a Blackstone, Manuel Lao ha invertit a Merlin, Sacyr, en infraestructures, renovables, banca, tecnologia, alimentació... i en hotels. La seva societat hòlding, Nortia Capital, es va aliar el 2021 amb la cadena Pulitzer Hotels, propietat de la família catalana Roig. Gestionen establiments a Barcelona (Regina), París (Pulitzer), Estepona (Campanario del Paraíso)... i aviat obriran el seu primer cinc estrelles, al carrer Hortaleza de Madrid, amb el nom de Sor Madrid perquè antigament aquest immoble havia estat un convent de monges. També havia estat seu de la UGT, que n’és el propietari. A banda, Manuel Lao va construir el 1989 el Don Cándido, de Terrassa, anomenat així en memòria del seu pare. Aquest últim establiment és gestionat des de desembre de 2023 per Hotusa, el grup d’Amancio López.
• Marsà. Els propietaris de la promotora immobiliària La Llave de Oro, liderada per Lluís Marsà García (segona generació de la família fundadora) i Ferran Marsà Visay (CEO, de la tercera generació), van comprar l’any passat l’hotel Almirante, a Via Laietana, per 31 milions d’euros, i el Ciutat de Barcelona, del carrer Princesa, per 29 milions. Ja eren amos de l'Andante, de les Drassanes, que van adquirir fa 10 anys. I ara n’estan construint un de nou, que serà el seu quart hotel, a la Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat, amb un pressupost de 16 milions.
• Massot. La promotora Vertix, fundada per Felip Massot, té en propietat els immobles dels hotels Gavà Mar, des de la seva inauguració el 2005, i l’AC Sants, des que va obrir el 2008, però no va ser fins fa quatre anys que la seva filla, Elena Massot, es va aliar amb Ignacio Catalán Heredero, fill gran del president d’AC Hotels, per fer un salt i entrar també en el negoci de la gestió hotelera. El 2022 van constituir Sabàtic Hotels & Resorts i Maslan, de les quals en són administradors i socis, juntament amb els respectius grups familiars. I després han afegit dos hotels més a la cartera, el Sabàtic, de Sitges, i el Miraparque, de Lisboa (Portugal).
• Núñez i Navarro / El grup fundat per Josep Lluís Núñez Clemente (1931-2018), que va ser president del Barça, actualment pilotat pels seus dos fills – Josep Lluís (1959) i Josep Maria Núñez Navarro (1963)– aposta cada cop més per la gestió patrimonial, dins de la qual s’inclou la propietat de 12 hotels i d’un bloc d’apartaments turístics de luxe. Ha reduït l’activitat de promotora (l’any passat va acabar dues promocions, al passeig Maragall i al carrer Maladeta, i en té 11 més en construcció) per potenciar la patrimonialista, o sigui, els ingressos per lloguers: oficines, pisos, aparcaments i hotels. L’última adquisició en el segment d’oficines ha estat l’antiga seu de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de la Rambla Catalunya. Núñez i Navarro va guanyar l’any passat 50 milions d’euros, amb uns ingressos de 195 milions, dels quals 79 van venir de la divisió hotelera. Cada cop són menys promotors d’habitatge i més tenedors d’hotels. En la seva cartera destaca l’Hotel 1898 (a l’edifici de l’antiga Companyia General de Tabacs de Filipines, a la Rambla), Seventy (carrer Còrsega) o Rec (Rec Comtal).
• Casacuberta / El matrimoni Fernando Casacuberta Villamil i Rosario ‘Coty’ Marsans Torres, amb els seus quatre fills, posseeixen una cartera d’edificis nobles en diverses ciutats que inclouen la propietat (no la gestió) de diversos hotels: Kimpton Vividora (de cinc estrelles, al Gòtic, que tenen a la venda), Hesperia Ramblas (de tres) i Tótem (un cinc estrelles del carrer Hermosilla de Madrid). Però la joia està a Ginebra (Suïssa), on el 2021 van adquirir el Beau-Rivage, un hotel de luxe que des de 1865 era propietat de la família Mayer. La premsa suïssa va informar de l’operació, però no es va precisar l’import. Curiosament, l’any passat van obrir un museu a l’antic hospital de clergues de Sant Sever, al carrer de la Palla, prop de la Catedral de Barcelona, que només es pot visitar amb cita prèvia. L’anterior propietari va intentar convertir aquest històric immoble en hotel, però no ho va aconseguir. Ara és un espai artístic privat.
• Serra Moreno. Els germans Harry i Toni Serra Moreno, amb poc més de 30 anys d’edat, han passat d’invertir en actius financers a fer-ho en hotels. Després de tancar acords amb grups hotelers –com Majestic, Chic&Basic o Pulitzer– i de restauració –Isabella’s o Crep Nova–, han llançat la seva pròpia cadena: By Salomon Hospitality. Fa uns mesos van entrar en el segment de gran luxe amb la inauguració de Finca Victoria, a Begur, gestionada per Majestic. Van acabar l’any passat amb 15 establiments. El 2024, By Salomon va facturar prop de 10 milions d’euros i esperen arribar als 30 milions el 2027. Aquest dos germans estan al capdavant de Salomon 1965, amb la qual gestionen la fortuna familiar, que té l’origen en la venda d’una indústria en la dècada dels vuitanta.
• Fradera. La branca dels Pérez-Portabella Fradera, a través de Dorsa Holding, es van aliar l’any passat amb Room00 per comprar Toc Hotels, que tenia entre els seus accionistes a Ignacio Catalán. Toc Hotels s’ha convertit en una de les grans cadenes europees d’hostels, amb 30 establiments econòmics dirigits a clients joves. Aquesta és una de les cinc branques dels Fradera, que eren copropietaris juntament amb la família Romeu de les fàbriques de ciment Uniland. El 2006 les van vendre a FCC per 2.200 milions d’euros.
• Pérez-Sala. Els germans Pérez-Sala Valls Taberner van entrar en el negoci hoteler el 2011 amb el Primero Primera, del carrer Carulla, que havia estat la seva residència familiar. Però el 2022 van fer un salt quan van transformar el Murmuri, de la Rambla Catalunya, que estava tancat des de la pandèmia, en l'actual Casa Sagnier, de cinc estrelles. També són propietaris del Monegal i del Sixties, de La Rambla. Aquests germans, entre els quals hi ha un expilot de Fórmula 1 de finals dels vuitanta, descendeixen d’una nissaga del tèxtil i són nebots dels expresidents de Banco Popular Luis i Javier Valls Taberner, ja difunts. Han anat enfocant la seva activitat patrimonialista cap als hotels.
Moltes altres famílies han entrat en el negoci hoteler mitjançant fons d’inversió o societats de capital risc. Un exemple és Harvest Hospitality, un fons impulsat per Jaume Oliu Barton –fill del president de Banc Sabadell– i Franc Gómez-Landero que, entre els seus socis inversors, hi ha des d’hotelers de tota la vida a membres d’importants famílies industrials com els Carulla (Agrolimen) o Gallés (Europastry).