Quan Florentino Pérez va al·ludir aquest dimarts un possible rival a la presidència del Reial Madrid amb “accent mexicà”, la premsa de la capital va apuntar a Enrique Riquelme, nascut a la localitat alacantina de Cox, però amb negocis i socis mexicans. Ja es va moure per presidir el club merenga el 2021, si bé va desistir dos dies abans que acabés el termini de presentació de candidatures. Riquelme és president de Cox Energy, una companyia energètica que cotitza a borsa des de novembre de 2024, a la qual l’anterior govern de la Generalitat, encapçalat per Pere Aragonès, li va adjudicar fa tres anys la instal·lació d’una dessalinitzadora al Port de Barcelona, que no es va arribar a portar a terme.

L’alacantí Enrique Riquelme està relacionat amb Barcelona pel fracassat projecte d’una dessalinitzadora portàtil, que s’havia d’instal·lar al Port, sobre l’aigua. Es tractava d’una adjudicació directa, sense concurs, amb un contracte de prop de 100 milions d’euros en cinc anys, que l’anterior Govern va justificar per la situació d'emergència que havia provocat la sequera. Però després va ploure, es van omplir els pantans i aquest projecte va quedar al calaix.

El president de Cox Energy, Enrique Riquelme Vives, de 37 anys, és fill d'Enrique Riquelme de la Torre, propietari de l'empresa Morteros del Sol, que va ser promotor del port de Torrevieja i membre de la junta directiva del Reial Madrid quan va estar presidida per Ramón Calderón. El 2010, Enrique Riquelme júnior es va establir a Panamà, on va fundar Grupo El Sol: aquesta empresa va assortir d'àrids a l'UTE liderada per Sacyr que va construir les noves rescloses del canal de Panamà, i de materials de la construcció als estadis dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro de 2016.

El 2014, Enrique Riquelme va crear Cox Energy, que té una pota a Espanya i una altra a Amèrica Llatina, on es concentra gran part del negoci, especialment en energies renovables. Precisament, a Sud-amèrica va captar capitals per a les inversions i, fins i tot, a dos exministres com el xilè Marcelo Tokman –que ho va ser d'Energia– i el panameny Martín Sucre –d'Habitatge– que va incorporar al consell d'administració llatinoamericà de Cox Energy. Però, encara més important és el mexicà Arturo Saval, un acabalat home de negocis, molt ben relacionat amb el poder i amb fons d’inversió americans, que també és conseller del negoci llatinoamericà de Riquelme.

Però la gran jugada de Riquelme va ser quan, l’abril de 2023, Cox Energy va aconseguir l’adjudicació judicial d’Abengoa, que havia estat un dels gegants de l’Ibex-35 abans que es declarés en concurs de creditors. La companyia de Riquelme es va afegir a última hora a la licitació per Abengoa i, per a sorpresa de molts, es va emportar l'adjudicació amb una proposta presentada en el període de millora d'ofertes. Un dels rivals va portar l’operació als tribunals, però no va aconseguir tirar-la enrere.

En l’actualitat, Cox Energy està valorada en més de 1.000 milions d’euros i, de fa temps, es rumoreja que podria acabar a l’Ibex-35. Fa cinc anys, Riquelme estava disposat a disputar-li la presidència del Reial Madrid a Florentino Pérez. Aquest dimecres, un dia després que anunciés la convocatòria d'eleccions, l’alacantí va difondre una carta oberta en la qual demanava més temps. En les eleccions de 2021, havia d’avalar la seva candidatura amb prop de 124 milions d’euros, equivalent al 15% del pressupost de l’equip blanc, però ara aquest import s’elevaria a més de 187 milions.