Les reunions del Cercle d’Economia tenen un tret que es repeteix cada any. Als passadissos molts directius i empresaris critiquen un excés de protagonisme dels polítics en les sessions, però després són els que més expectació aixequen i els que omplen l’auditori. Aquest dimarts va ser Alberto Núñez Feijóo el protagonista, i va dividir l’audiència amb els seus atacs a Pedro Sánchez i una mica d’aquelles propostes que agraden als empresaris. I aquest dimecres el focus estarà posat en un president del govern espanyol que no s’amaga malgrat la tempesta.
El president del PP apareixia a la reunió del Cercle després de la seva proposta de liderar una moció de censura per, tot seguit, convocar eleccions. Junts li va respondre que, si els volia convèncer, anés a veure a Carles Puigdemont a Waterloo. Porta tancada, com el mateix Feijóo sabia, motiu pel qual no va insistir-hi en el seu discurs i, quan va ser preguntat, va respondre amb contundència: “Parlem de coses serioses”.
L’audiència no va respondre unànimement al discurs del dirigent gallec. Va deixar freda una part de l'auditori, fins i tot va emprenyar algú, però també va agradar als que estan més cansats de les polítiques del govern espanyol en contra dels interessos dels empresaris, com les pujades d’impostos. Feijóo va aixecar “poc entusiasme” a la sala, va definir un dirigent patronal, però el cert és que ja fa uns anys que va a la reunió del Cercle com a líder de l’oposició i el seu discurs sona repetitiu a alguns. Però sap on és, com ell mateix va dir en arrencar el seu discurs.
“Ha vingut a no equivocar-se. L’any passat es va equivocar perquè va venir molt agressiu, i, en política, això va de no equivocar-se”, ha explicat un empresari, que ha vist alguna cosa positiva en el seu discurs, com la defensa d’abaixar impostos. Ha admès, però, que és “el que volem sentir”. En canvi, en finançament autonòmic “sempre patina” perquè la seva visió és “centralista”.
Un directiu ha coincidit en el fet que no ha vingut tan agressiu com l’any passat i l’ha vist “molt correcte”, mentre que un altre l’ha vist “fantàstic” perquè “ha dit el que havia de dir”, en referència al rebuig a la corrupció, secundat pel mateix Cercle, i a la baixada d’impostos. Sembla clar que Feijóo sabia el que havia de dir per guanyar-se els empresaris, potser perquè a primera hora hi havia tingut un esmorzar privat, com ha avançat elNacional.
El president del PP també ha trobat, però, grans detractors entre el públic. Un dirigent ha definit com a “indignant” la seva intervenció: “No és el discurs d’un president del govern espanyol”. El que li ha molestat és que s’ha passat bona part del temps atacant a Sánchez, “l’elefant a l’habitació” i no ha fet propostes –els seus posicionaments, com en matèria fiscal, han estat generals– ni s’ha mullat en finançament.
Esperant Sánchez
Feijóo va sortir disparat després del seu discurs, i de respondre a algunes preguntes del públic, però va seguir present en els comentaris dels empresaris i directius. Això sí, també hi estava Pedro Sánchez, que, com és ja una tradició de les jornades del Cercle, en farà la clausura. Hi ha ganes de veure com es defensa dels casos de corrupció que el rodegen, tot i que també poca esperança que els convenci i surti del fang polític.
El president del govern espanyol no s’amaga malgrat la situació. Aquest dimecres, de fet, fa una mena de gira empresarial per Catalunya. Arrenca a quarts de 12 a Lliçà de Vall, on participa en la col·locació de la primera pedra de la nova planta de Grifols; continua a la una del migdia a la reunió del Cercle, a Barcelona, i culmina a la planta de Seat a Martorell, on va a l’acte d’inici de producció del nou Cupra Raval.
La pregunta que alguns es feien, i continuarà planant aquest dimecres, és si serà l’última intervenció de Sánchez a la reunió del Cercle i qui farà la cloenda l’any vinent serà Feijóo. No hi ha data per les eleccions, però han de ser, a molt estirar, l’agost del 2027, així que tampoc es pot descartar que, com ha passat altres anys, la pròxima reunió del Cercle caigui en plena campanya electoral de les generals i, per tant, els polítics en siguin encara més protagonistes.