A preguntes dels periodistes, el conseller d'Acció Climàtica de la Generalitat, David Mascort, va revelar fa uns dies que el fabricant de la dessalinitzadora flotant que s'instal·larà al port de Barcelona serà Abengoa. S'emportarà un contracte de prop de 100 milions d'euros en cinc anys. Es tracta d'una adjudicació directa, sense concurs, com es va fer amb les mascaretes durant la pandèmia, aquesta vegada emparada per la situació d'emergència que ha provocat la sequera. Però, qui és el propietari d'Abengoa?
Abengoa va ser la principal multinacional andalusa, un dels gegants de l'IBEX 35 abans que, el 2021, es declarés en concurs de creditors i, en la posterior liquidació, un jutjat mercantil de Sevilla l'adjudiqués l'abril de l'any passat a Cox Energy. Però, qui és el propietari de Cox Energy?
Darrere d'aquest grup hi ha Enrique Riquelme Vives (Cox, Alacant, 1989), un jove empresari fill d'Enrique Riquelme de la Torre, propietari de l'empresa Morteros del Sol, que va ser promotor del port de Torrevieja i membre de la junta directiva del Reial Madrid quan va estar presidida per Ramón Calderón. El 2010, Enrique Riquelme júnior es va traslladar a Panamà, on va fundar Grupo El Sol: aquesta empresa va assortir d'àrids a l'UTE liderada per Sacyr que construeix les noves rescloses del Canal de Panamà, i de materials de la construcció als estadis dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro de 2016.
El 2014, Enrique Riquelme va constituir Cox Energy, que té una pota a Espanya i una altra a Amèrica Llatina, on es concentra gran part del negoci, especialment en energies renovables. Precisament, a Sud-amèrica va captar capitals per a les seves inversions i, fins i tot, a dos exministres com el xilè Marcelo Tokman –que ho va ser d'Energia– i el panameny Martín Sucre –d'Habitatge– que ha incorporat al consell d'administració llatinoamericà de Cox Energy. També va afegir un col·laborador de Luis Rubiales, l'expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). Els dos ministres van formar part de governs que es van veure embolicats en escàndols de corrupció vinculats a les conegudes constructores brasileres OAS i Odebrecht (cas Lava Jato) encara que, a títol personal, es van deslliurar de les accions judicials.
Embolics judicials
En canvi, Riquelme té un procediment obert en el Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid per un presumpte delicte de "descobriment de secrets empresarials" relacionat, precisament, amb l'adjudicació d'Abengoa a Cox Energy, segons van avançar El Confidencial i Cinco Días. Urbas es va querellar contra Riquelme per considerar que es va aprofitar de la informació que, de "bona fe", li van proporcionar sobre l'oferta que anaven a presentar als jutjats mercantils de Sevilla per aconseguir Abengoa. Urbas entén que Riquelme va utilitzar aquesta informació per preparar la seva pròpia oferta malgrat que havia firmat un acord de confidencialitat perquè, al principi, anaven agafats de la mà en aquesta operació.
Cox Energy es va afegir a última hora a la licitació per Abengoa i, per a sorpresa de molts, es va emportar l'adjudicació amb una proposta presentada en el període de millora d'ofertes. Es va imposar a Urbas –que era la favorita del consell d'administració–, així com a Terramar –que comptava amb el vistiplau dels bancs creditors–, RPC i Ultramar. També es va imposar a ofertes per part dels actius, com la d'Acciona, interessada en una dessaladora. Alguns dels ofertants van recórrer l'adjudicació, com Urbas, encara que les seves dues apel·lacions van ser rebutjades. Així, el jutge Jesús Gabaldón va confirmar l'adjudicació a Cox Energy malgrat reconèixer en la sentència que es tractava d'una companyia de "recent creació" i de "poca mida".
Noms propis
Abans d'aconseguir Abengoa, que ja no té a veure amb el gegant de les renovables de fa més d'una dècada, Cox Energy es va fer fort a Llatinoamèrica, on va captar influents empresaris i expolítics. Entre aquests, destaca el mexicà Arturo Saval, a més del xilè Marcelo Tokman i del panameny Martín Sucre (els tres en el consell d'administració). I a Espanya també compta amb sorprenents aliats com Ignasi Maluquer, empresari català del sector musical si bé establert a Andalusia, o Román Ignacio Rodríguez Fernández, CEO de l'equip de futbol de l'Alcalá i col·laborador de Luis Rubiales. Aquests són els seus perfils:
• Arturo Saval presideix Nexxus Capital, així com altres fons vinculats que operen en diversos sectors i països entre els quals hi ha Nexxus Energía o Nexxus Ibérica. També apareix al capdavant de Taco Hòlding i, anteriorment, va ser directiu de Grup Santander a Mèxic. Ben relacionat amb el poder mexicà, també amb les grans fortunes, com es va posar en evidència en un dinar del president mexicà Andrés Manuel López Obrador fa dos anys a Washington amb un reduït grup d'empresaris entre els quals hi havia el mateix Saval i Carlos Slim.
• Marcelo Tokman Ramos és un economista que ha ocupat alts càrrecs en els governs de Xile com el de ministre d'Energia (2007-2010) amb la presidenta Michelle Bachelet. També ha estat gerent de l'Empresa Nacional del Petroli (ENAP) i, al sector privat, va ser director general per a Llatinoamèrica de Vestas, multinacional danesa del sector de les renovables. En l'actualitat ocupa responsabilitats directives en empreses de diferents sectors.
El seu nom apareix en els correus electrònics que es van intercanviar Felippe do Prado Padovani, gerent de la constructora brasilera OAS a Xile, i Giorgio Martelli, que va treballar per als equips de recaptació de fons de les campanyes electorals dels presidents Eduardo Frei (el 2009) i Michelle Bachelet (el 2013). De l'anàlisi dels e-mails confiscats per la policia xilena a la filial d'OAS, el diari La Tecera va informar de les gestions que van realitzar per concertar reunions de representants d'OAS a Xile amb els ministres d'Obres Públiques, Sergio Bitar; Mineria, Santiago González; i Energia, Marcelo Tokman. Segons l'esmentat mitjà, aquestes trobades estaven destinades a donar a conèixer l'empresa, els projectes i licitacions pels quals s'estava postulant OAS al seu país. En aquell moment, la constructora brasilera estava en plena expansió per l'Àfrica i Amèrica Llatina.
En un correu, Martelli concreta a Padovani la data de l'entrevista de la delegació d'OAS amb Tokman -23 d'octubre de 2009– i, en un altre de posterior, li envia fotos de les reunions amb els ministres. A més, un altre xilè ben relacionat amb la política, si bé resident a São Paulo, també va intervenir en el va enviar de correus i en algunes reunions: Nelson Alejandro Santander. Segons La Tercera, Santander va ser el primer en avisar a OAS de la data en què es programat la vista amb Tokman i va aprofitar per preguntar a Padovani quines matèries serien tractades. De passada li va demanar un avançament de 2.000 dòlars per a despeses.
• Martín Sucre Champsaur apareix com a vicepresident d'assumptes jurídics i secretari del consell d'administració de Cox Energy a Amèrica. Aquest advocat ha ocupat alts càrrecs en el govern panameny entre els quals destaca el de viceministre i, posteriorment, ministre d'habitatge i Ordenació Territorial amb el president Juan Carlos Varela (2014-2019), el qual es va veure embolicat en diversos escàndols de corrupció, especialment en relació amb la constructora brasilera Odebrecht. Un d'aquests escàndols és el programa estatal Techos de Esperanza, que oferia "habitatges dignes" a panamenys d'escassos recursos. El govern que va succeir Varela va denunciar presumptes delictes en la gestió d'aquest programa en el període en què el Ministeri d'Habitatge va estar ocupat per Mario Etchelecu i Martín Sucre.
A Varela se'l va assenyalar perquè suposadament va rebre fons d'Odebretch per a la campanya presidencial. El degà de la premsa d'aquest país, La Estrella de Panamá, va informar que un informe policial va calcular les donacions en 10 milions d'euros. I segons informacions del diari Panamà Amèrica, quan la fiscalia va preguntar a Varela si era conscient que rebre diners d'empreses estrangeres és il·legal, l'expresident es va excusar dient que aquests temes els "manejava el seu equip legal de campanya", i va esmentar una desena de noms entre els quals hi havia el de Martín Sucre.
En declaracions al també panameny Midiario, quan li van preguntar per un dels contractes amb la constructora brasilera, Sucre va rebutjar responsabilitats en assenyalar que "va ser una licitació honesta, trasparent i va guanyar el que va guanyar. El meu cor hauria volgut que no el guanyés Odebrecht, però el va guanyar i els apartaments ens van costar menys el metre quadrat". Malgrat l'exposició d'aquests governs i ministeris als escàndols, tant Sucre com Tokman van quedar al marge de les accions judicials.
• Román Ignacio Rodríguez Fernández és un empresari madrileny de la comunicació vinculat a Luis Rubiales, l'expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). La jutgessa que investiga la gestió d'aquest últim ha demanat a Rodríguez Fernández que aporti documentació i aclareixi les dates d'un viatge de Rubiales a Nova York el 2018 pagat per la Federació. Després que El Confidencial informés que Rubiales va simular reunions amb Nacions Unides i la Major League Soccer (MLS) per justificar unes vacances als Estats Units, la RFEF va difondre un comunicat d'un dels seus assembleistes en el qual aquest mantenia que es va encarregar de tancar diverses reunions professionals de Rubiales durant aquest viatge. L'esmentat digital apunta que la persona que en va oferir "una de quartada" a Rubiales és Rodríguez Fernández, CEO de la RSD Alcalá, un petit club madrileny que ocupa una plaça en l'assemblea de la RFEF. S'ha publicat que Rodríguez Fernández era el màxim accionista de DDP, dedicada a la publicitat i els mitjans, que es va convertir en proveïdora de la Federació arran de l'arribada de Rubiales.
Aquest empresari de la publicitat i la comunicació ha creat diverses societats del ram com Grupo Eñe i Origen Global, aquesta última amb seu a Miami, així com el fons Dominio Proyectos, segons consta al web de Cox Energy.