La segona jornada de les Jornades del Cercle d'Economia ha visibilitzat un debat al voltant d'un dels aspectes que, segons els experts, obstaculitza el creixement del continent. La sala d'actes del Palau de Congressos de Catalunya ha estat l'escenari de la xerrada titulada Per què costa tant construir l'Europa de l'estalvi i la inversió?, amb la participació de Tomás Muniesa, president de CaixaBank, i David López Salido, director general d'Economia del Banc d'Espanya.
El rerefons de la trobada parteix d'una diagnosi compartida per l'entitat organitzadora de la trobada empresarial: Europa estalvia més que els Estats Units, però inverteix pitjor, i l'estalvi comunitari acaba fugint cap als mercats nord-americans perquè els mercats de capitals europeus estan fragmentats, són poc profunds i depenen en excés del finançament bancari.
La lentitud europea davant un món que va de pressa
Muniesa ha obert el torn d'intervencions amb un diagnòstic contundent sobre un dels principals entrebancs estructurals del continent. Segons el president de CaixaBank, l'alta regulació impedeix que els mercats europeus disposin de l'agilitat que el món demanda. Muniesa assegura que Europa es comporta com una tortuga, incapaç de seguir el ritme d'un entorn global accelerat. La simplificació administrativa i l'eliminació de traves burocràtiques es presenten, sota el criteri del directiu financer, com a condicions imprescindibles per recuperar la competitivitat.
Tomás Muniesa ha aportat dades que il·lustren el retrocés relatiu d'Europa en l'economia global. Fa quatre dècades, els Estats Units i Europa acumulaven el 47% del PIB mundial, mentre que la Xina només representava el 3%. En l'actualitat, ha explicat, les xifres globals es mantenen en termes semblants però amb una redistribució desfavorable: Europa ha quedat per darrere de la potència asiàtica. Aquesta pèrdua d'impacte, segons el president de CaixaBank, no es compensa amb l'increment de quotes en altres mercats. El continent, segons Muniesa, està perdent molt d'impacte al món i ho fa a un ritme superior al de l'aparició de nous espais comercials.
L'assignació de l'estalvi com a problema central
David López Salido ha coincidit amb el diagnòstic general, però ha afegit un matís rellevant. Per al director general d'Economia del Banc d'Espanya, el problema no és que Europa estalviï poc, sinó que l'assignació d'aquest estalvi és defectuosa. En sectors com l'alta tecnologia, la rendibilitat de les inversions és molt més alt als Estats Units que a Europa, la qual cosa explica en bona part la fugida de capital cap a Wall Street. Aquesta diferència de rendibilitat, ha argumentat, no és un accident sinó el reflex d'un ecosistema d'innovació i de mercats de capitals més madur al costat nord-americà.
Muniesa ha volgut desfer un tòpic estès en el debat econòmic. Segons la seva visió, el problema fonamental per a l'economia i el teixit empresarial europeu no és la mida de les companyies, sinó l'accés al finançament. El veritable repte, concreta, és que les empreses petites puguin créixer i internacionalitzar-se sense que l'estructura financera del continent els posi traves. En aquest punt, ha identificat una debilitat estructural: les empreses emergents que busquen capital per escalar es troben amb un marc legal europeu que les penalitza. A més, ha afegit, el sistema bancari no se sent còmode finançant actius intangibles, que són precisament el cor de les empreses tecnològiques i d'innovació.
La indústria dels fons de pensions, l'assignatura pendent
Una de les aportacions més destacades de Muniesa ha estat la comparació entre els ecosistemes financers d'ambdós costats de l'Atlàntic. Als Estats Units, ha explicat, la inversió és molt diversificada gràcies a una potent indústria de fons de pensions que actua com a motor de l'ecosistema inversor.
Malauradament, a Europa aquesta indústria és molt petita, la qual cosa priva el continent del principal dinamitzador del mercat de capitals. En aquest context, Muniesa ha defensat que els grans patrimonis que volen diversificar les seves inversions ho faran en més d'una jurisdicció, la qual cosa situa Europa i els Estats Units en una rivalitat oberta per atraure aquests fluxos. El que ha de preocupar, ha insistit, és com col·locar Europa en el món, i per a això es necessiten més fons i menys burocràcia.
Des de la perspectiva del Banc d'Espanya, López Salido ha proposat una via d'actuació concreta. Si Europa vol incrementar la seva productivitat en relació amb els fons que hi ha al mercat, ha afirmat, necessita identificar els sectors més dinàmics i, alhora, estar disposada a assumir riscos. Aquesta combinació no és senzilla en un entorn culturalment poc inclinat a assumir riscos i amb un marc regulador que prioritza la protecció de l'estalvi per damunt de la seva mobilització cap a projectes incerts però d'alt potencial.
La unió bancària i la renúncia a sobirania
En el terreny de les solucions institucionals, Muniesa ha defensat la unió bancària com una peça imprescindible. Tanmateix, ha admès que la realitat és que tots els agents econòmics "són conscients que no acaben de creure's Europa". El risc, adverteix, és que el continent sigui tan lent en un mercat que va molt ràpidament que acabi caient en la inoperància. Per tenir mercats únics, ha conclòs, cal renunciar a sobirania nacional en algunes àrees. És una equació complicada, ha reconegut, però alhora és l'única solució viable perquè Europa no quedi definitivament desplaçada del tauler global.
López Salido ha afegit un element d'optimisme condicionat al final del debat. La situació actual dels Estats Units, ha apuntat, pot representar una finestra d'oportunitat perquè Europa atregui talent i innovació. Sense aprofundir en les causes concretes d'aquesta circumstància, el director general d'Economia del Banc d'Espanya ha suggerit que els desequilibris o les incerteses generades a l'altra banda de l'Atlàntic poden ser aprofitades pel continent per revertir, en part, la fuga de cervells i de capital que ha patit durant dècades. L'aprofitament d'aquesta oportunitat, però, exigirà les reformes estructurals que els mateixos ponents havien diagnosticat al llarg de la sessió.