El grupo Ercros dona per tancada la recerca d'un inversor industrial o financer que planti cara a les ofertes de compra (opes) llançades per la portuguesa Bondalti i la italiana Esseco per aconseguir el control de la compañía. El propòsit del consell d'administració d'Ercros, que presideix Antoni Zabalza, de promoure una alternativa "amistosa" que satisfés els accionistes, no ha reeixit malgrat "l'escombrada de tot l'espectre mundial de potencials inversors -empreses i fons de capital- interessats en l'operació", ha admés aquest divendres Zabalza, durant la junta general d'accionistes.

La causa cal buscar-la en el context de crisi en què es troba el sector de la química fina a Europa, que perdura des de mitjans de 2022 -després de l'inici de la guerra entre Rússia i Ucraina- i que no es començarà a superar fins a mitjans de 2026, "amb les perspectives més optimistes", ha defensat Zabalza.

El directiu ha argumentat que, malgrat que sería una oportunitat entrar en un grup que té un pes significatiu dins del sector a España, "ara no és el moment més oportú". "La pérdua de competitivitat del sector de la química fina a Europa s'ha consolidat", perquè el context geopolític mundial -que s'ha complicat des de fa tres anys- ha enquistat l'increment dels costos de l'energia, la caiguda de la demanda de la indústria manufacturera -que s'ha reorientat a altres regions- i s'ha accelerat la "invasió" de productes químics provinents de fora d'Europa. 

El president d'Ercros, en cap de les seves reiterades explicacions als accionistes, ha vinculat la manca d'interès dels inversors amb la situació financera que travessa la companyia, amb unes pèrdues previstes d'entre 24 i 26 milions d'euros en el primer semestre de 2025, i unes perspectives gens afalagadores pel que queda d'any, "si la situació no fa un gir inesperat; hi ha una alta volatilitat i uns efectes imprevisible".

Reagrupament fora d'Europa

L'impacte del descens de la competitivitat és extremadament prejudicial per a la indústria química a Europa, fins al punt que "hi ha un reagrupament de les capacitats de producció de les grans multinacionals del sector en zones més competitives, com Àsia o Nord-america", segons Zabalza. L'increment dels costos energètics no ha estat tan sever ni ha perdurat tan de temps als Estats Units o la Xina, entre altres països. Les multinacionals, explica en declaracions a ON ECONOMIA, estan tancant la producció d'alguns productes a Europa, fins i tot algunes fàbriques, per traslladar-les allà on l'energia és més barata.

Sense una opció consensuada entre la companyia i un altre inversor, Ercros creu que "aquesta situació s'acabarà", potser amb l'inici d'uan certa recuperació e priemr semestre de 2026, però "la incertesa del context mundial gran i hi ha una certa inestabilitat". Mentrestant, a la espera que també es resolguin les opes de Bonalti i Esseco i en funció de la decisió que prenguin els accionistes d'Ercros, "el grup té garantida la seva solvència per continuar el creixement del negoci en solitari" i tornar als beneficis.

Bondalti ofereix abonar 3,505 euros per acció i Esseco un total de 3,745 euros, i totes dues ofertes sobre el 100% de l'accionariat estan condicionades a l'acceptació del 75% del capital i es proposen que Ercros deixi de cotitzar en borsa. Zabalza ha assegurat que veu "improbable" que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) prohibeixi una o les dues ofertes, i ha afegit que tampoc sembla probable una intervenció del govern central davant d'aquestes opes. Ha assegurat que té la "percepció subjectiva" que el procés és en la "recta final de la segona fase d'anàlisi" per part de la CNMC, però ha insistit que encara no hi ha cap comunicació en aquest sentit per part del regulador.

El directiu ha precisat també que a partir d'ara la CNMC haurà de donar a conèixer si confirma els problemes de competència que apreciava en alguns aspectes en les dues opes, si les empreses han ofert assumir compromisos per solucionar aquests problemes, o bé si el regulador imposa condicions per avalar les ofertes.

Zabalza ha afegit que les empreses oferents hauran d'aclarir després si consideren aquestes condicions acceptables i que, si el govern central no hi posa objeccions, llavors el procés continuarà amb la CNMV, que haurà d'autoritzar l'oferta, el consell d'Ercros haurà de pronunciar-se sobre cada una de les ofertes i hi haurà marge per a una última millora d'elles abans que es pronunciïn els accionistes.

En risc la capacitat instal·lada

El descens de la demanda a Europa també impacta directament en la taxa d'utilització de la capacitat de producció instal·lada, en general a tot el sector. Sense donar dades d'Ercros, el president del grup ha situat aquesta taxa en el 74% en el primer trimestre de 2025, arribant a nivells no vistos des de la pandemia de la Covid-19, quan la mitjana del període 2010-2024 ha estat superior al 81%.

El desequilibri actual entre oferta i demanda en el sector a Europa també l'ha patit Ercros. El 2024, el volum de les tones venudes va caure fins a les 938.000 tones, amb un descens del 3,8% respecte a les 974.000 tones de 2023. Per això, les vendes del grup en l'últim exercici van patir un retrocés del 9%, fins als 643,43 milions. Això no obstant, la companyia valora que la caiguda es va centrar en el primer semestre del any -amb un descens del 17%-, mentre que de juliol a desembre de 2024 les vendes van augmentar un 2,7%.