La junta general d'accionistes del grup químic Ercros ha rebutjat, amb un el suport del 80% del capital representat (71,636%), el repartiment d'un dividend de 0,096 euros per acció amb càrrec a reserves. La proposta llançada per un grup d'accionistes que sumen el 3,9% del capital social comptava amb l'oposició del consell d'administració del grup, que presideix Antoni Zabalza.

Aquest punt de l'ordre del dia ha condicionat el desenvolupament de la junta general i ha ocupat bona part de la intervenció de Zabalza i de les qüestions plantejades pels accionistes. El president ha reconegut obertament que el consell d'administració era contrari a la mesura, a causa de la situació econòmica de l'empresa, que va tenir unes pèrdues "significatives" de 12 milions el 2024 i que preveu tancar el primer semestre de 2025 amb un saldo negatiu de fins a 26 milions.

A més, Zabalza ha advertit que el pagament del dividend no podia imputar-se a les reserves voluntàries de la companyia, com demanaven els demandants, malgrat que se situen en uns 300 milions. El president ha dit que es finançaria "des del primer a l'últim euro" amb deute. Això quan, a causa del context econòmic, el deute financer net ja s'ha incrementat un 48% el 2024, passant de 90 a 133,58 milions.

Per convèncer els accionistes, Zabalza ha exposat la seva preocupació si els accionistes sucumbien a la temptació d'"un dividend llaminer". Així ha arreglat que "els recursos de Ercros han de gestionar-se amb extrema prudència, per ser instruments clau per sostenir l'estratègia de la companyia a llarg termini i, en particular, el seu pla d'inversions", ha remarcat Zabalza els accionistes. Es pot recordar que la química està immersa en la implementació d'una inversió de 126 milions d'euros -entre finançament i subvencions-, en el període 2021-2027, de la qual ha ultimat la primera fase de gairebé 85 milions.

El president de Ercros ha aprofitat els retrets a la seva gestió -que ha llançat el primer accionista de la companyia, l'advocat Víctor Manuel Rodríguez, que té un 6,28% del capital- per advertir que la mera incorporació d'aquesta proposta en l'ordre del dia ja havia activat les "alertes" dels bancs que financen l'empresa. També ha destacat que l'actual consell d'administració "va ser el primer en aplicar una política de retribució a l'accionista el 2016 i que, des d'aleshores i fins a 2023, entre dividend efectiu i recompra, els accionistes han percebut 123 milions d'euros.

En espera de Competència

Els assistents a la junta han sol·licitat al consell més informació sobre el procés de les opes llançades per la portuguesa Bondalti i la italiana Esseco per aconseguir el control de Ercros, fa un any. Ambdues operacions les està avaluant la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC), en una segona fase, per analitzar possibles incompatibilitats. Bondalti ofereix 3,505 euros per acció i Esseco, 3,745 euros. Les dues opes, que es dirigeixen al cent per cent del capital, estan condicionades a l'acceptació mínima del 75% del capital.

Referent a això, Zabalza ha comunicat que el procés segueix el seu curs normal, "encara que lent" i que esperen tenir una resolució abans que finalitzi el 2025; i si hi ha algun imprevist, el procés podria demorar-se a tot estirar a "gener o febrer" de 2026.

Durant la junta, l'accionista Joan Casas, que segons els registres de la CNMV posseeix un 6,015% del capital i és el segon màxim accionista de la química, després de Víctor Manuel Rodríguez, s'ha reafirmat en la seva oposició a ambdues opes i ha dit que creu que el rebuig d'ambdues "està com estava o fins i tot amb més suport". El juliol de l'any passat un 27% del capital es va manifestar ja en contra.

Zabalza ha assegurat que veu "improbable" que Competència prohibeixi una o les dues ofertes, i ha afegit que tampoc no sembla probable una intervenció del Govern.