El president de la Societat Nuclear Espanyola (SNE), Paulo Domingues Santos, posa com a exemple a seguir Bèlgica i Suècia, països que han modificat les seves legislacions amb l'objectiu que puguin continuar operant les seves centrals nuclears. Domingues Santos ha reclamat "diàleg" entre el govern espanyol i les companyies elèctriques propietàries de les centrals amb l'objectiu de possibilitar la continuïtat de la d'Almaraz (Càceres), que és la primera que l'executiu planeja tancar.
En una roda de premsa per presentar la reunió anual de la SNE, programada del 22 al 26 de setembre a Càceres, Domingues Santos ha reconegut aquest dilluns que la Central Nuclear Almaraz (CNA) "està en un punt molt crític" i que la seva situació "s'aproxima a la de no retorn", perquè està previst que l'octubre vinent presenti la documentació requerida per al cessament de la seva activitat.
Segons informa Efe, el president de la SNE va subratllar que els professionals d'aquest sector defensen "la continuïtat de l'operació de tot el parc nuclear espanyol", per la qual cosa ha reclamat als governants "asseure's amb els propietaris per salvar Almaraz". Va afegir que "si no hi ha diàleg que reverteixi la situació, a partir de la setmana que ve, la Central Nuclear d'Almaraz haurà de presentar la documentació requerida per al seu cessament" al Consell de Seguretat Nuclear, complint la normativa en vigor.
En la roda de premsa també ha intervingut el primer tinent d'alcalde de Càceres, Emilio Borrega (PP), que ha defensat la continuïtat d'Almaraz per considerar que "és fonamental per al desenvolupament d'aquesta terra, pels milers de llocs de treball que genera i per a l'economia de milers de famílies, que en depenen de manera directa o indirecta".
El juliol passat, Endesa i Iberdrola, propietàries de la majoria de les centrals nuclears de l'Estat, van sol·licitar al govern espanyol retardar el tancament d'algunes d'elles, entre les quals hi ha la d'Almaraz, previst per a 2027. També van plantejar retardar el tancament d'Ascó I, perquè en comptes de finalitzar la seva vida útil el 2030 ho faci el 2032, quan hauria de tancar Ascó II. Una altra possibilitat que plantegen és la de clausurar aquestes dues centrals catalanes el 2033.
La decisió és urgent per a Almaraz, ja que, legalment, ha de començar a tramitar-se i treballar en el tancament. L'1 de novembre és la data límit per aquesta decisió.
Fa uns dies, el màxim responsable d'Iberdrola a Espanya, Mario Ruiz-Tagle, va posar sobre la taula la necessitat de revisar el calendari de tancament de les centrals nuclears, actualment fixat entre 2027 i 2035. La petició es produeix en un context de saturació de la xarxa de distribució elèctrica, un problema que les grans companyies consideren una barrera crítica per a la descarbonització i el desenvolupament industrial del país.
D'altra banda, Endesa i Iberdrola han presentat una reclamació econòmica contra el Ministeri per a la Transició ecològica en concepte de danys i perjudicis per l'augment de la taxa Enresa, amb la qual es finança la gestió dels residus radioactius i el futur desmantellament de les plantes nuclears. Així, Endesa va reclamar 454 milions d'euros i Iberdrola, 324 milions d'euros més. En total, les dues grans elèctriques espanyoles sumen reclamacions per 778 milions d'euros.