El màxim responsable d'Iberdrola a Espanya, Mario Ruiz-Tagle, ha posat sobre la taula la necessitat de revisar el calendari de tancament de les centrals nuclears espanyoles, actualment fixat entre 2027 i 2035. La petició es produeix en un context de saturació extrema de la xarxa de distribució elèctrica, un problema que les grans companyies consideren una barrera crítica per a la descarbonització i el desenvolupament industrial del país.

Durant la seva intervenció en una trobada informativa, Ruiz-Tagle va argumentar que, encara que no seria necessari alterar tot el pla de desmantellament, certs "ajustaments" podrien aportar estabilitat al sistema. "Tenim els preus de generació nuclear més barats d'Europa, entorn de 70 euros", va defensar, subratllant que sense aquesta energia de base el sistema seria "molt més inestable" i seria "més difícil controlar les tensions".

L'advertència més urgent del directiu no va ser només la nuclear, sinó l'estat de la infraestructura de distribució. Ruiz-Tagle va revelar que el 92% dels nusos de la xarxa d'Iberdrola —punts de connexió a la xarxa— estan "copats". "Aquesta és la realitat. Més transparència, impossible," va sentenciar. Aquesta situació no és exclusiva d'Iberdrola. José Bogas, conseller delegat d'Endesa —que també va participar en el fòrum—, va coincidir a alertar que la saturació, que a nivell nacional afecta el 83,4% dels nusos, està limitant ja el desenvolupament industrial i frenant projectes estratègics clau per posicionar Espanya a l'avantguarda energètica europea.

Els mapes de capacitat publicats aquest dimarts per UFD (Naturgy) i l'Associació d'Empreses d'Energia Elèctrica (Aelec) confirmen que aquesta congestió impedeix de connectar nova demanda elèctrica. Segons el sector, el problema és el resultat d'un boom de sol·licituds de nous projectes (especialment de renovables i hidrogen verd) i una regulació de la xarxa que no ha seguit el ritme inversor ni els criteris necessaris per satisfer una demanda "molt més intensa i concentrada".

Ruiz-Tagle el va il·lustrar amb una xifra contundent: "De cada 100 megawatts (MW) que se'ns demanaven, en donàvem 10. Perquè aquesta és la capacitat de xarxa que ens queda". Malgrat aquest coll d'ampolla, el directiu va destacar l'"enorme esforç" inversor d'Iberdrola en els últims anys per electrificar l'economia, la qual cosa, irònicament, els ha portat a concedir gairebé la totalitat de la capacitat disponible. El missatge conjunt del sector és clar: Espanya s'enfronta a un desafiament d'infraestructures que requereix solucions urgents, on la revisió de la vida útil de la nuclear es presenta com una eina més per garantir l'estabilitat durant aquesta crítica transició.

En l'actualitat, el parc nuclear espanyol el componen 7 reactors operatius distribuïts a 5 emplaçaments, una infraestructura que es manté com la columna vertebral de la producció elèctrica lliure d'emissions de CO₂ al país. Concretament, els equipaments s'ubiquen a Almaraz (Càceres), Ascó (Tarragona), Cofrontes (València), Vandellòs (Tarragona) i Trillo (Guadalajara).