Aena vincula la construcció de la terminal satèl·lit de l’aeroport del Prat a l’allargament d’una de les seves pistes. Considera que aquesta nova terminal, destinada als passatgers de llarg radi, només és viable si es facilita l’operativa dels wide body, els avions de grans dimensions que cobreixen aquestes rutes i que necessiten pistes més llargues per enlairar-se.
Si bé la Generalitat defensa la construcció d’aquesta terminal satèl·lit, s’oposa a l’allargament de l’anomenada “tercera pista” per les seves afectacions ambientals sobre els aqüífers de la Ricarda i el Remolar. En comptes d’aquesta obra, des del Departament de Territori es va proposar aquest dijous una modificació de l’actual operativa de les dues pistes principals durant els mesos de juliol i agost, des de les deu del matí a les dues del migdia. En l’actualitat, els avions s’enlairen per una d’aquestes pistes i aterren per l’altra. Amb la modificació, cada pista funcionaria de manera independent, per possibilitar enlairaments i aterratges, durant les mencionades franges.
Una font tècnica d’Aena apunta que si inverteixen “més de mil milions d’euros” en la construcció d’una nova terminal i el seu sistema de connexions s’ha de garantir que no es veuran limitats per les capacitats del camp aeri pel que fa a l’operativa dels vols de llarg radi. Un altre tècnic afegeix que no s’arriscaran amb un criteri de pistes independents com el que planteja la Generalitat. I subratllen que això provocaria més soroll sobre els barris propers a l’aeroport. ON ECONOMIA també s’ha dirigit als portaveus oficials d’Aena, però en aquest cas han evitat pronunciar-se.
Sobre aquestes qüestions, l’especialista aeroportuari Òscar Oliver, que va ser director comercial d’Aeroports de Catalunya (2011-2017), considera que l’última proposta de la Generalitat “no és viable” perquè incrementa la “petjada acústica” sobre les àrees residencials de Castelldefels, Gavà i, en menor mesura, Viladecans. Recorda que “estem a la Mediterrània, on la gent viu al carrer, a les terrasses o als patis” i que, encara s’apliquen mesures d’insonorització, “no es pot pretendre que la gent es quedi a casa, amb les finestres tancades, en ple estiu”, que és quan es modificaria l’operativa de pistes.
Oliver indica que s’hauria d’incentivar les companyies aèries perquè operessin fora de les franges amb més trànsit. En aquest sentit, apunta que la proposta de la Generalitat reforçarà el contrari del que pretenen perquè fomenta l’estacionalitat i el low cost.
Lluís Moreno, president de la Comissió per a l’ampliació de l’aeroport del Prat creada a instàncies de Foment del Treball, considera que és “una proposta de mínims, que està bé com a inici de negociacions, però que veiem insuficient”. Celebra que la Generalitat doni suport a la construcció de la terminal satèl·lit i de les seves connexions, que suposa una inversió de 1.300 milions d’euros, però adverteix que si no s’allarga una de les pistes “es perdrà molta càrrega de pagament (bitllets d’avió o transport de mercaderies)”. I pregunta al Govern pels “centenars de milions d’euros d’ingressos anuals” que es perdran si no s’allarga la pista pels vols de llarg radi. Moreno és president de la Cambra de Contractistes i un dels vicepresidents de Foment.
Precisament, en les propostes que Foment ha fet arribar aquest dijous als partits polítics catalans de cara a les eleccions del 12 de maig, la patronal de Josep Sánchez Llibre qualifica d’“imprescindible” l’ampliació de l’aeroport del Prat. També aposta per millorar la connectivitat dels de Reus i Girona amb Barcelona mitjançant el tren d’alta velocitat, amb l’objectiu d’atreure noves aerolínies. A sobre, insta el govern central i la Generalitat a respondre “amb un pla de gestió” l’emplaçament que va formular la Comissió Europea fa tres anys sobre el futur del Prat.
Jordi Clos, president del Gremi d’Hotels i de Barcelona Turisme, va dir que havia llegit dues vegades les informacions de la proposta de la Generalitat i “encara no sé quina és l’alternativa”. En un col·loqui al Círculo Ecuestre, va indicar que l’ampliació és “bàsica” per “posicionar Barcelona en el món”. Va afegir que aquesta ampliació no és perquè vinguin més turistes, sinó per atraure empreses internacionals, que busquen ciutats amb connexions directes i sense escales.
L’enginyer Joaquim Coello, expresident del Port de Barcelona i defensor de la proposta d’una nova pista sobre el mar, segueix mantenint que no serà possible allargar cap de les actuals dues pistes paral·leles: la més propera al mar, per les actuals i futures afectacions al Port de Barcelona, i la interior, pel soroll sobre les àrees habitades i la pressió veïnal. Sobre els plans d’insonorització, recorda que no és el mateix pagar indemnitzacions a una localitat de rendes baixes com Barajas que fer-ho a les urbanitzacions de Castelldefels o Gavà. Davant d’això, continua defensant una “solució agosarada” com seria construcció d’una pista sobre el mar.
Posició de la Generalitat
La Generalitat reclama a Aena que executi la inversió de 1.700 milions d’euros que havia previst per l’aeroport del Prat, però sense allargar cap pista. Aquestes obres de prolongació es van pressupostar en 262 milions, un import que proposen que es destini a actuacions per reduir l’impacte acústic en els habitatges més propers.
Del pla d’inversions de 1700 milions d’euros anunciat per Aena, encara que posteriorment retirat per manca de consens, la Generalitat proposa que s’executi la resta de partides: 681 milions d’euros per la nova terminal satèl·lit i plataforma d’estacionament d’avions; 378 milions per les connexions entre terminals, 152 milions per la reconfiguració interna de la T1, 192 milions per a un nou edifici d’aparcaments i 39 milions per la millora de l’eficiència operativa del camp de vols.
En canvi, reclamen que els 262 milions que Aena havia previst per a l’allargament d’una de les pistes, es destinin a un pla de mitigació del soroll. Plantegen que no hi hagi cap habitatge que suporti sorolls per sobre dels 55 decibels. En la presentació de la proposta que es va efectuar aquest dijous a la seu del Departament de Territori de la Generalitat, els seus responsables van defensar la concessió d’ajudes per insonoritzar habitatges —com han fet altres aeroports, inclòs el de Barajas— o, fins i tot, adquirir els habitatges o compensar els seus propietaris.
El Govern ha demanat la convocatòria d’una reunió de la comissió bilateral tècnica sobre l’aeroport per analitzar aquesta proposta amb l’executiu espanyol. Aquesta comissió no s’ha tornat a reunir des que es va constituir el febrer passat.