Aquest text pertany a la newsletter 'Economia amb Pausa', que Serafí del Arco publica cada setmana a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA i que arriba als subscriptors de la mateixa. Si vols rebre-la, apunta't aquí.

Bon dia des de la redacció d'ON ECONOMIA, el diari econòmic per a tothom. Com estàs? T'hauràs adonat que aquesta setmana la newsletter arriba dimecres. Està justificat i t'ho explico: un dels temes que més susceptibilitat provoca a Catalunya -i per extensió a la resta d'Espanya- és tot el que fa referència al finançament autonòmic, al grau d'execució de les inversions per part de l'Estat i al saldo fiscal (el resultat entre el que els ciutadans que viuen a Catalunya aporten a l'Estat via imposats i el que reben via inversions en el territori), que en el cas català és deficitari. Aquests últims dies ho hem anat explicant a propòsit de la publicació per part del ministeri d'Hisenda dels últims dades (de 2021) sobre recaptació i despesa territorializado i, amb un ampli desplegament durant el cap de setmana, amb una entrevista a la consellera d'Economia de la Generalitat, Natalia Mas, els reptes del model de finançament actual i entrevistes amb experts en la matèria amb visions diferents, Guillem López-Casasnovas i Ángel de la Fuente. Però la cirereta es va produir ahir al migdia, tal com estava previst, amb la presentació d'un nou model de finançament per part del Govern. Així que no tenia gaire sentit parlar de tot això al matí sense informar de la nova proposta. I el projecte presentat va ser l'esperat, però trencador amb el que avui tenim: un pacte fiscal solidari. Això és, recaptar tots els impostos i transferir dos fons a l'Estat: un pels serveis que aquest presta en territori català (com la quota basca) i un altre de solidari destinat a aquelles comunitats més pobres. Veurem el recorregut que té, amb el Govern en funcions i eleccions a la cantonada. Moncloa ja li ha donat cop de porta sense gairebé llegir-s'ho i Junts el titlla de pamflet. La que ens espera.

La meva selecció setmanal

1. Encara que no hi hagi pressupostos ni a Catalunya ni al conjunt d'Espanya (prorrogats per ordre de Pedro Sánchez) les mesures sobre habitatge segueixen el seu curs (per Llei), i molt especialment el polèmic índex de referència de preus de lloguer en zones tensades. Germán Aranda explica com t'afecta, de moment només a Catalunya. I, alerta, els propietaris d'habitatges dels municipis tensats catalans estan obligats a publicar als seus anuncis el preu que marca l'índex de referència i també el preu que tenia l'últim contracte de lloguer de l'habitatge publicat. Aquest índex marcarà el màxim preu que podran posar els grans tenidors als nous contractes i també els petits propietaris en pisos que no hagin estat abans al mercat de lloguer o, almenys, en els últims cinc anys. Sara Casas explica qui són les grans tenidors (aquells que tenen 5 pisos o més). Si s'apliqués l'índex a tot Espanya, els preus baixarien de mitjana un 32%, calcula Idealista. L'accés a un habitatge és un drama: en ciutats com L'Hospitalet, Badalona o Girona, el lloguer s'ha doblat en deu anys, segons un informe de Fotocasa.

2. Qui té la immobiliària més gran del país és Amancio Ortega, el creador i propietari d'Inditex. Es diu Pontegadea i compta amb edificis emblemàtics a Espanya, Regne Units, França, Estats Units, o Corea del Sud. Immobles dels quals n'és el propietari i alhora el llogater de grans multinacionals tecnològiques com a Facebook, Amazon, Spotify o Google, d'hotels, de marques de luxe com Gucci o Tiffany's...finsi tot és també llogater d'alguns dels seus competidors com Primark o H&M. El patrimoni d'Amancio Ortega supera els 91.000 milions d'euros i, gràcies al benefici rècord d'Inditex, ingressarà 2.845 milions en dividends. Unes xifres escandaloses, absolutament desorbitades. Zara, el buc insígnia de la multinacional, guanya més que Uniqlo, H&M, Primark i Mango juntes, segons ha calculat Joel Calero. Els treballadors volen que si li va bé al patró, alguna cosa els toqui a ells, així que els sindicats han anunciat concentracions en algunes botigues d'Inditex per al proper 22 de març perquè els beneficis repercuteixin en tota la plantilla.

3. Tampoc no li va gens malament a Mercadona i a Juan Roig, encara que els seus guarismes són molt més modestos. La cadena de supermercats d'origen valencià va guanyar 1.000 milions d'euros el 2023, un 40% més que l'any anterior. La firma va augmentar la seva quota de mercat al sector de la distribució a Espanya en un 0,6% fins a assolir el 27,6% del total del mercat. Unes xifres a les que també hi han contribuït les comandes realitzades a través d'Internet que, si bé suposen un import reduït del total (un 2% de la facturació), s'han incrementat un 20%. Roig destaca que han aconseguit que el negoci on line ja sigui rendible. "On abans perdíem 15 euros per lliurament, ara en guanyem 5". Joel Calero va recollir les frases més destacades de l'empresari en la presentació de resultats de Mercadona.

4. Un dels grans proveïdors de Mercadona, ja sigui amb la marca pròpia o amb la marca blanca Hacendado, és Casa Tarradellas, que porta dècades de creixement ininterromput. És el llinatge empresarial que retrata aquesta setmana Josep Maria Casas. Les seves pizzes, espetecs i altres productes omplen els lineals dels supermercats i els seus anuncis publicitaris, sempre per televisió, arriben a totes les llars. El matrimoni fundador, Josep Terradellas Arcarons i Anna Falgueras Masramon, ha incorporat els seus tres fills -Josep, Anna i Núria Terradellas Falgueras- en el consell d'administració i amb responsabilitats de direcció en les empreses del grup si bé el pare, de 73 anys, encara continua al capdavant en el dia a dia. I sense ganes de retirar-se.

5. Fa uns dies l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicava les dades confirmades de l'IPC del mes de febrer passat en el qual els aliments havien pujat el 5,5% en taxa interanual. Una bona dada, segons com es miri: és positiu perquè és molt lluny del 16,6% de pujada màxima històrica dels aliments registrada el febrer de 2023; però no ha seguit la tendència de baixada dels preus de les matèries primeres agrícoles als mercats mundials i tampoc de l'índex de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) que en taxa interanual (febrero2023/febrero 2024) destaca una caiguda del 10,6% en el preu dels aliments al món. Ho explica Luis Aparicio: el preu de les matèries primeres alimentàries cau però no es nota en el super, caldrà estar a l'aguait.

6. Si ets autònom t'interessa aquesta informació de Juan Ferrari. La Seguretat Social rebutja ara per ara el subsidi per a autònoms majors de 52 anys que es queden sense ingressos després d'haver hagut d'abandonar l'activitat professional. Les tres associacions del sector ho havien demanat per a aquells autònoms que continuen intentant tornar al mercat laboral.

7. Acabo amb una bonica història d'un doble exemple d'inserció laboral i d'economia circular, quan aquest terme encara no s'anomenava així, subratlla German Aranda. Es tracta de la Fundació Formació i Treball, que ja la tenia com a activitat principal per inserir en el mercat de treball persones de col·lectius vulnerables. Va néixer el 1992 ja amb la recollida i recuperació de roba i de mobles com a activitats principals. Avui compta amb 800 persones, entre treballadors i persones en formació, més o menys meitat i meitat, ja ha atès 45.000 persones en els seus 32 anys d'història, dels quals 9.146 han entrat al mercat laboral. L'any passat, 771 persones van entrar al món laboral passant per la fundació, que factura 30 milions d'euros anuals, explica el seu president, Jordi Alberich.

És tot per avui. Gràcies per informar-te en ON ECONOMIA i una abraçada!

Serafí del Arco

PD: Llegeix totes les notícies econòmiques en ON ECONOMIA. Si no vols perdre't res, segueix-nos en LinkedIn, Twitter i baixa't la nostra app per a Android i iOS.