El Ministeri d’Hisenda va publicar aquest dimarts les dades de recaptació i despesa territorializada per a la confecció de les reclamades balances fiscals. És el primer cop que ho fa en set anys; per tant, el govern socialista de Pedro Sánchez s’estrena aportant una informació que Cristóbal Montoro sí que havia publicat, i ho fa a instàncies de Junts, que ho va posar per escrit a l’acord d’investidura amb el PSOE. Però la informació és insuficient, tot i que val a dir que el govern espanyol s’ha compromès a aportar-ne més les pròximes setmanes.

Les dades aportades per l’equip de María Jesús Montero no van satisfer el Govern i la conselleria d’Economia va criticar que hi ha 102.000 milions que no se sap on van. En concret, dins de la despesa corrent de l’Administració General de l’Estat —és a dir, el que gasten els ministeris i tots els organismes, institucions i empreses públiques de l’estat central, amb l’única excepció de la Seguretat Social, que té una comptabilitat pròpia— hi ha 102.513 milions d’euros en la categoria “no regionalitzada”, el 96,3% del total.

No obstant això, sí que es coneix el destí de part d'aquesta despesa, tot i no estar territorialitzada. Per tant, el Govern té raó només en part. La partida més gran d’aquests 102.513 milions és l’amortització i despesa financera vinculada al deute públic, que puja a 26.650 milions i que no es regionalitza perquè va directament dels pressupostos de l’Estat als bancs, institucions i creditors dels 1,5 bilions d'euros de deute de l’Estat. La tercera partida més important d’aquest grup, més de 15.000 milions, són transferències als pressupostos de la Unió Europea, per tant el destí també està clar.

Si traiem de l’equació aquests conceptes i algun altre, com la cooperació amb països estrangers, la xifra de despesa del govern espanyol que no se sap on va és d’uns 60.500 milions d’euros, un 57% del total. Aquí hi trobem 17.000 milions de pensions passives que no depenen de la Seguretat Social, 6.800 de seguretat ciutadana, gairebé 3.000 de despeses operatives de les forces armades i més de 2.100 de beques que no sabem si reben estudiants de Pinto, Valdepeñas o Tremp, entre molts d’altres conceptes.

Hi ha més de 60.000 milions que el govern espanyol no diu on gasta, pero 214.000 d'impostos que no revela on recapta

Si ens fixem en la despesa corrent que sí que està regionalitzada, en total 3.991 milions, Madrid és la primera comunitat, amb 697 milions (17,5% del total) per l’efecte capitalitat i el fet de tenir les seus dels ministeris i la majoria d’institucions de l’Estat, però no és la més beneficiada, perquè d’altres reben una despesa més alta en relació al seu PIB, com l'Aragó, Múrcia i Castella-la Manxa.

Catalunya, amb 153 milions (3,8%), ocupa el novè lloc, posició que s’explica en part perquè té més competències i, per tant, els diners per fer-hi front li han d’arribar per una altra via, per les transferències del model de finançament per cobrir aquestes necessitats. Aquest és un altre cavall de batalla.

Pel que fa a la despesa de la Seguretat Social, Catalunya sí que ocupa el primer lloc, amb el 18,7% del total, 27.085 dels més de 145.000 milions que va gastar aquesta institució. Es tracta de 6.000 milions més que Madrid i Andalusia, segona i tercera comunitat, respectivament, si bé es tracta d’una despesa que no respon a una voluntat política, sinó que es tracta, la gran majoria, del pagament de pensions i està relacionat amb la cotització dels treballadors. De fet, també és a Catalunya on més ingressa la Seguretat Social (22.700 milions).

On recapta els impostos el govern de l'Estat?

Una altra dada que no coneixem, i que és la mare dels ous del conflicte del finançament de Catalunya, juntament amb les inversions i llur execució, és quant es recapta amb els principals impostos a cada territori. Les dades aportades per Hisenda només regionalitzen els impostos cedits, però no l’IVA, l’IRPF, Societats i d’altres, com el d’hidrocarburs, tabacs, begudes alcohòliques i electricitat.

A la pràctica, això suposa que el govern de Sánchez no concreta on es paguen el 92% dels impostos, gairebé 214.000 milions l’any 2021, en que la recaptació era més baixa que el 2022 i el 2023 per la crisi de la covid. Només l’IVA i l’IRPF suposen el 72% dels 232.000 milions que l’Estat va recaptar en impostos, i no se sap quant van aportar els ciutadans i empreses de cada comunitat autònoma.

El cert és que alguna metodologia per a la confecció de les balances fiscals no requereix aquesta dada, però d’altres sí, per conèixer l’aportació total per regions, motiu pel qual la informació és insuficient. Hisenda va advertir aquest dimarts en un comunicat que els arxius d’Excel fets públic aquest dimarts eren “una primera fase de dades i que la idea es anar-la completant les properes setmanes en una segona fase”.