Aquesta setmana l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicava les dades confirmades de l'IPC del mes de febrer en el qual els aliments van pujat el 5,5% en taxa interanual. Una bona dada, segons com es miri: és positiu perquè és molt lluny del 16,6% de pujada màxima històrica dels aliments registrada el febrer de 2023; però no ha seguit la tendència de baixada dels preus de les matèries primeres agrícoles als mercats mundials i tampoc de l'índex de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) que en taxa interanual (febrer 2023/febrer 2024) destaca una caiguda del 10,6% en el preu dels aliments al món.

Així, l'índex de preus dels aliments de la FAO es va situar el febrer de 2024 en 117,3 punts, és a dir, 0,9 punts (un 0,7%) per sota del seu nivell revisat de gener, i 14 punts per sota dels nivells de 131 que marcava el febrer de 2023. Així, els descensos als índexs de preus dels cereals i els olis vegetals pràcticament van compensar amb escreix els augments dels preus del sucre, la carn i els productes lactis.

Als mercats financers en els quals es negocien els preus mundials del blat, sucre, cafè, oli de soja, etcètera, els descensos són la tònica general en aquesta arrencada de l'any. Amb l'excepció del cacau (+79%) i del sucre (6,19%), el conjunt de matèries primeres es negocia a la baixa aquests mesos. Així, l'índex S&P GSCI Agriculture cau l'any el 3,45%, amb descensos del 14% per al blat, del 9% per a l'oli de soja, del 3% per al cafè o del 8% en el cas del blat de moro. Encara que sempre hi ha un reflex entre l'evolució dels preus als mercats de negociació i en l'IPC, no sol ser gaire exacte. En taxa interanual aquest índex ha baixat el 17%, fet que no s'ajusta al que ha passat en el preu de la cistella de la compra que continua pujant encara que a menor ritme.

En els últims dotze mesos, els aliments que més han pujat a Espanya són l'oli d'oliva (67%), els sucs de fruites i vegetals (18,8%), les patates (11,6%), la carn de porc (11%), productes de confiteria (10,8%), xocolata (10%), fruites fresques o refrigerada (9,1%), sal, espècies i herbes cuina (8,8%), carn d'oví i cabrú (8,1%) i, finalment, els gelats 7,9%. No tots aquests productes es troben negociats en mercats financers. Patates, oli d'oliva, sal, carn d'oví o cabrú o fruites fresques es mouen més per raons intrínseques del país o de regions geogràfiques com Europa.

Un bon exemple són els olis, el d'oliva s'ha encarit un 67%, mentre amb els de gira-sol, colza, blat de moro o soja, -més subjectes a la demanda i oferta internacional- han caigut un 24,6% en el mateix període, segons les dades de l'INE. També es veu a les carns. La de pollastre ha pujat l'1,7%, sent la que menys va encarir entre febrer de 2023 i 2024. De l'altre costat està el porc, l'animal més consumit a Espanya que va disparar un 11% en el mateix període. "Els preus de la carn de porc van augmentar a causa de la demanda més gran per part de la Xina, juntament amb una demanda interna més important a Europa occidental davant de la persistent situació d'escassetat de l'oferta", expliquen a l'informe de la FAO relativa als preus dels aliments mundials a data del febrer passat.

L'economista de Caixabank Research, Zoel Martín Vilató, destaca en un recent article la tendència a la baixa del preu dels aliments per a aquest any i el seu efecte positiu en les dades d'inflació: "Preveiem un notable descens de les taxes d'inflació, de l'11,1% de mitjana anual el 2023 al 3,8% el 2024. En part, això és resultat d'un efecte base, producte de les fortes pujades de l'any passat, que tira la inflació a la baixa. A més, les dades de costos agrícoles porten diversos mesos amb una taxa de variació interanual en negatiu, fet que hauria d'alleujar les pressions sobre els preus dels aliments.

Recomanacions

Si bé l'economia mundial està més preparada que en la dècada dels 70 per fer front a una gran crisi dels preus del petroli, el recent conflicte a l'Orient Mitjà, sumat a la guerra entre Rússia i Ucraïna pot empènyer als mercats de matèries primeres a "aigües desconegudes", segons va advertir el Banc Mundial (BM) al seu últim informe "Perspectives dels mercats de matèries primeres", on considera que els efectes en els preus de les matèries primeres seran limitats si els conflictes abans esmentats no s'agreugen. També, s'anticipa que els preus de les matèries primeres agrícoles disminueixin aquest any a mesura que augmenti l'oferta.

Des del punt de vista de l'inversor, els analistes d'IG Markets aposten aquest any pel cacau i el blat com una interessant opció d'inversió. "Al voltant del 40% dels grans de cacau es processa a Europa i el 95% es comercialitza als mercats mundials de productes bàsics". I afegeixen: "El mercat de cacau està valorat en més de 2.100 milions de dòlars i és un mercat molt especulatiu, d'allà que es puguin obtenir grans guanys en poc temps". A inicis de febrer de 2024 el seu preu assolia nivells superiors a 5 500 USD per tona i s'estima pugui pujar més en els propers mesos.

JP Morgan planteja que el blat experimentarà pujades de preus durant la primera meitat del 2024, d'allà que sigui una de les millors matèries primeres per invertir.

El consum de blat -expliquen des d'IG Markets- s'ha mantingut per sobre de la producció i es pronostica que la seva demanda augmentarà per la seva diversitat d'usos com a font d'aliment i la seva facilitat de creixement davant altres cereals. La Xina ocupa el primer lloc en el consum de blat a nivell mundial, seguida de la Unió Europea.