El Banc de Pagaments Internacionals (BPI) considera que els bancs centrals han de pujar més els seus tipus d'interès per lluitar contra l'elevada inflació i que han de deixar-los elevats durant més temps del que els ciutadans i els inversors esperen. El BCE acaba d'elevar els tipus al 4%, el nivell més alt en diverses dècades. El BPI va dir al seu informe econòmic anual, publicat aquest diumenge, que "la inflació ha començat a baixar de màxims des de fa diverses dècades en gairebé totes parts, però el treball dels bancs centrals està lluny d'haver conclòs". El director general del BPI, el mexicà Agustín Carstens, va afirmar que "el desafiament polític clau avui dia és controlar per complet la inflació, i la recta final sol ser la més difícil", segons informa Efe. No obstant això, a Espanya la banca no està pujant la remuneració dels dipòsits, encara que sí els tipus que s'apliquen a les hipoteques.

"La càrrega cau sobre moltes espatlles, però els riscos de no actuar amb promptitud seran més grans a llarg termini. Els bancs centrals estan compromesos a mantenir el rumb per restaurar l'estabilitat de preus i protegir el poder adquisitiu de la població", va dir. Els bancs centrals han de romandre vigilants i pujar més els tipus d'interès en cas necessari. Gairebé el 95% dels bancs centrals del món va pujar els seus tipus d'interès des de començaments de 2021 i fins a mitjans de 2023, segons el BPI, la seu del qual és a la ciutat suïssa de Basilea i que avui ha celebrat també la seva assemblea anual de 2023.

Històricament, aquesta quota rarament ha superat el 50% i només va superar el 80% durant les crisis del petroli dels anys 70 del segle passat. Els bancs centrals de les economies emergents i avançades han apujat les seves taxes al doble del ritme històric. Però els tipus d'interès segueixen per sota de la inflació i per això impliquen taxes reals negatives.

El creixement de l'economia global es va alentir des del 6,3% el 2021, fins al 3,4% el 2022, i s'ha debilitat més en el primer trimestre de 2023, però fins ara ha evitat la recessió, segons el BPI. L'alentiment va ser més pronunciat en les economies més riques, des del 5,7% fins al 2,8%, mentre que les emergents van créixer un 4% el 2022, davant el 7,3 % el 2021, malgrat que la Xina només va créixer un 3% l'any passat pels confinaments a causa de la covid-19 i la crisi del sector immobiliari.

De moment, l'economia ha aguantat bé les pujades del preu dels diners, s'han relaxat els problemes de les cadenes de subministrament i han abaixat els preus de l'energia, però el mercat laboral encara està sobreescalfat i les pujades dels preus en els serveis són difícils de doblegar. Així existeix el risc que la inflació s'arreli quan els augments dels salaris i dels preus es reforcin mútuament, segons el BPI.

A més, malgrat la caiguda de la inflació general, la subjacent, que descompta l'energia i els aliments, es mostra més obstinada. Per això, afegeix la institució, "els tipus d'interès han de romandre més elevats durant més temps del que els ciutadans i els inversors esperen". Carstens va destacar en roda de premsa que "els preus als sectors de serveis encara pugen, que els mercats laborals són calents i que l'atur és baix". Per això les reivindicacions de pujades salarials poden ser molt elevades i generar més inflació.

Fòrum anual del BCE

D'altra banda, l'"estabilització macroeconòmica" en un ambient d'inflació volàtil centrarà des d'aquest dilluns el fòrum anual que el Banc Central Europeu (BCE) realitza a la localitat portuguesa de Sintra i que reunirà governadors, representants d'altres institucions i acadèmics, entre altres. La cita, que s'estendrà fins dimecres dia 28, es realitza menys de dues setmanes després que el BCE anunciés una pujada dels seus tipus d'interès d'un quart de punt, fins al 4%, un nivell no assolit des de l'adopció de l'euro. Una mesura que va prendre l'entitat perquè la inflació subjacent continua mantenint-se elevada i va avançar a més un "probable" alça addicional per al juliol.

La inflació i la política monetària centraran el fòrum d'aquest any, que engegarà dilluns amb les intervencions inaugurals de la presidenta del BCE, Christine Lagarde, i de la subdirectora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Gita Gopinath. El vicepresident de l'entitat, Luis de Guindos, moderarà dimecres dues sessions sobre la normalització de la política monetària i la "mescla òptima" de política fiscal i monetària en un context d'inflació alta.