Firmar una hipoteca ja és gairebé el doble de car que fa un any. El mes d'abril passat, últim del qual hi ha dades oficials de l'Institut Nacional d'Estadística, el tipus d'interès mitjà a què van firmar els espanyols les hipoteques va ser del 3,09%, el més alt des de fa sis anys. En només dotze mesos, quan l'euríbor es va tornar a positiu anticipant les primeres pujades de tipus d'interès, ha pujat un 75%, ja que l'abril de 2022 l'esmentat interès mitjà va ser de l'1,77%.
Precisament va ser l'abril de 2022 quan l'euríbor, l'índex al qual hi ha referenciades la majoria de les hipoteques a Espanya, es va tornar a positiu per primera vegada en més de sis anys. Des d'aleshores ha continuat la seva escalada fins a assolir el 4% actual, acompanyant el ritme de pujades dels tipus d'interès.
Des que l'euríbor va tornar a terreny positiu, l'interès mitjà de les hipoteques a Espanya ha anat pujant progressivament, segons les dades que es desprenen de l'INE. Així, el setembre de l'any passat va assolir el 2% i l'abril d'aquest exercici ja superava la barrera del 3%, una cosa que no passava des d'abril de 2017, segons les dades recollides per ON ECONOMIA.
Actualment, les hipoteques més cares són les fixes, ja que el tipus d'interès mitjà a què s'estan firmant és del 3,29% davant el 2,78% de les hipoteques a tipus variable, la qual cosa posa en relleu que, encara que la majoria de bancs estan impulsant la venda d'hipoteques a tipus fix, també les estan venent molt més cares que les altres.
La demanda cap a les de tipus fix a més és més forta i això fa que el preu també pugi. A l'abril, gairebé el 60% de les hipoteques que va vendre la banca van ser fixes davant un 40% de variables; Cal destacar que malgrat que la pujada de preus ha estat molt accelerada en tot just un any, també és cert que el tipus mitjà de les noves hipoteques se situa encara per sota de l'euríbor.
L'impacte més rellevant de la pujada del preu dels diners és si dubta la caiguda que hi va haver l'abril en la firma d'hipoteques, superior al 18% respecte a l'any passat. En concret, es van firmar 27.053 préstecs, la xifra més baixa des de desembre de 2020. El vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, ja va avançar aquest dijous que on més s'està notant la pujada de tipus és en la moderació del consum.
El regulador de la banca confirmava que ha caigut la demanda de crèdit, la qual cosa suposa un pas previ a la caiguda de l'activitat econòmica. En realitat aquest és l'objectiu del BCE, refredar l'economia perquè la inflació baixi fins al 2%, i per això es descompta que fins que això passi es demanaran menys crèdits i hipoteques. Entre altres coses perquè cada vegada serà més car si continuen pujant els tipus d'interès. Després de vuit pujades en menys d'un any se situen en el 4%, però el Banc Central ja ha lliscat que n'hi haurà una més en la reunió de juliol sense descartar-ne fins i tot una d'addicional al setembre.
Les hipoteques que fa anys que estan firmades també pugen
El problema de les pujades de tipus és que no només afecten els nous préstecs, també als que ja porten anys firmats. Si l'euríbor es manté i tanca per sobre del 4% aquest mes, farà que, a qui li toqui revisar la seva hipoteca el juny (si és a tipus variable) pagui un 50% més respecte al que pagava el 2021.
Per evitar impagaments i no generar una onada de morositat, com en l'anterior crisi financera, la banca i el Govern van arribar a un acord a finals de l'any passat i des de gener poden canviar d'hipoteca variable a fixa totalment gratis els qui s'acullin al Codi de Bones Pràctiques, per al qual cal complir uns requisits.
Però la ministra d'Economia, Nadia Calviño, deixava entreveure aquesta setmana que potser tocarà revisar aquest Codi el pròxim dia 29, en una reunió que farà amb les associacions bancàries. El perquè el donava també aquesta setmana la ministra de Treball, Yolanda Díaz, "Els ajuts de Calviño no estan funcionant".
Díaz posava en relleu que amb prou feines ha tingut unes 10.000 sol·licituds en els sis primers mesos de l'any, quan l'estimació del Govern era ajudar a més d'un milió de famílies amb hipoteques variables a Espanya que tenen salaris mitjans o baixos i podrien veure's afectats per les fortes pujades de quotes. Per això, la ministra de Treball, que ara es presenta a les eleccions sota un nou partit, Sumar, proposava de crear un fons d'emergència (amb el recaptat amb l'impost a la banca) que ajudi de manera directa (amb 1.000 euros) a les famílies vulnerables afectades per la pujada de tipus.
Per la seva part, el responsable econòmic del PP, Juan Bravo, també anunciava aquests dies que si arriben a governar també crearien un fons, pactat amb les entitats bancàries, per ajudar les famílies més afectades per la pujada de les hipoteques.