La Guerra d'Ucraïna ha portat el Govern espanyol, com a la resta dels comunitaris, a aprovar plans de suport per pal·liar l'efecte econòmic i social sobre les famílies i les empreses. El president Pedro Sánchez va xifrar al desembre en 45.000 milions el cost del finançament de les 70 mesures aprovades per a tal finalitat. Encara que la més important, pel seu efecte, ha nascut d'un intens desplegament diplomàtic per aconseguir que Brussel·les permetés a Espanya i Portugal l'excepció ibèrica per canviar les regles del mercat elèctric comunitari a fi de minorar l'impacte del cost del gas sobre el preu de l'electricitat.

Però no totes l'accions hi han caiguda del costat de la despesa, ja que s'han aprovat tres nous impostos de caràcter temporal. Els dos primers graven la banca i les empreses energètiques que, suposadament, estan obtenint ingressos extraordinaris per la Guerra. El tercer busca la "Solidaritat" de les grans fortunes, aquelles amb un patrimoni superior a 3,7 milions d'euros, encara que el motiu real és evitar que les comunitats del PP deixin de cobrar l'Impost de Patrimoni. A aquests tres se suma la reforma de l'Impost sobre Societats que estableix un gravamen efectiu mínim del 15% per a les grans empreses. En total, el Govern calcula que obtindrà uns 7.500 milions a l'any, encara que els tres estan recorreguts en diferents instàncies judicials.

Les mesures es poden agrupar segons els col·lectius beneficiats en les sectorials, les genèriques per a tota mena de famílies i empreses, les destinades a les famílies més vulnerables, les energètiques, les d'índole fiscal, les d'habitatge i fins i tot algunes de caràcter laboral.

De caràcter sectorial

Indústries intensives en l'ús del gas i l'electricitat. S'ha subvencionat part del cost d'aquestes energies a les indústries amb més ús com la fabricació de paper, fibres artificials, vidre i ceràmica.

Transporte és un dels sectors més avalats pel fort increment dels combustibles, amb ajuts directes al moviment de passatgers i mercaderies per carretera, taxis, ambulàncies o mudances, entre altres. Però també a les empreses públiques de transport urbà de passatgers, però també amb una bonificació temporal del preu dels carburants. Igualment s'ha donat suport al transport per ferrocarril i marítim.

Sector primari. El Govern ha aplicat ajuts a l'agricultura, la ramaderia i la pesca per controlar la pujada dels preus de l'alimentació per l'increment de les matèries primeres. S'han atorgat ajuts directes a la producció de llet, carn i cítrics. S'ha donat igualment suport als armadors de pesca i a l'aqüicultura.

Ajuts generalistes

Sn subvencions a famílies i empreses sense distinció de nivells de renda, una de les mesures més criticades fins i tot per la Comissió Europea.

La bonificació de 20 cèntims per litre de carburant és la més rellevant i es va mantenir des de l'1 d'abril al 31 de desembre, quan el Govern va decidir eliminar-la. El càlcul del cost, encara sense determinar, és d'uns 1.500 milions d'euros. A partir d'aquest any, l'ajuda a l'ús de combustible es limita a certs sectors. S'ha criticat molt que s'incentivi el transport particular i no es fomenti l'estalvio.

Transport públic. En resposta a l'anterior, s'ha subvencionat el transport públic urbà fins i tot amb un 50% del cost, però també el de rodalia o el transport interregional per carretera i per ferrocarril, una de les mesures més aplaudides.

El gas per a les calderes s'ha subvencionat amb l'aprovació de noves tarifes d'últim recurs (TUR) del gas natural per a les comunitats de propietaris. Però l'embús de peticions a les empreses energètiques ha demorat entre un i dos mesos el canvi de tarifa el que ha portat a moltes famílies a passar fred.

La subvenció dels aliments és l'última ajuda genèrica aprovada. En vigor des de l'1 de gener d'aquest any, s'ha optat per la desgravació de l'IVA entre 4 i 5 punts percentuals per a una quinzena de productes que sumen el 6% del pressupost total d'una família. El seu primer mes de vigor, la reducció de la inflació anual de l'alimentació ha tingut una reducció limitada de tres dècimes.

Dono suport a famílies vulnerables

Davant el suport indiscriminat, la Comissió Europea i el Govern han optat pels ajuts, generalment directes, a certs col·lectius més vulnerables.

Xec de 200 euros per a famílies no cobertes per altres prestacions. Amb dues fases, la primera es va limitar a les llars amb uns ingressos inferiors a 14.000 euros i un patrimoni, sense habitatge, que no superés els 43.200 euros. Al gener s'amplia a 27.000 euros i un patrimoni inferior a 75.000 euros que podria arribar a alguna cosa més de quatre milions de llars.

Pujades salarials. El Govern va aprovar un increment transitario del 15% l'any passat pels perceptors de pensions no contributives i els de l'Ingrés Mínim Vital i per a 2023 se'ls aplica el 8,4% igual que als pensionistes. I, encara que no es considera com una mesura per l'efecte de la Guerra, el Govern ha pujat als treballadors amb el salari mínim interprofessional el 8%.

Per pal·liar el cost de l'energia, s'han prorrogat el bo social d'electricitat i el bo energètic (calefacció i aigua calenta) que solen anar de la mà amb descomptes del 60% per als consumidors vulnerables i el 70% per a vulnerables severs. A més, s'ha aprovat un de nou, bo elèctric temporal, amb un descompte del 40% per a les llars amb ingressos entre 1,5 i 2 vegades l'IPREM .

Tarifa regulada TUR per a gas. Igual com per a les comunitats de veïns, s'estableix una ajuda directes del 40% per a les llars amb consums inferiors als 50.000 kWh. El càlcul és que les subvenció de la TUR suposarà un cost de 3.000 milions incloent els consumidors individuals i les comunitats de veïns.

Garantia es subministraments bàsics. Als consumidors vulnerables, vulnerables severs o en risc d'exclusió social no se'ls podrà tallar el subministrament d'electricitat, gas, aigua i telecomunicacions per impagament.

Mesures energètiques

Sota aquest paraigua s'agrupen diverses mesures, algunes lligades a la regulació del sector per flexibilitzar la transició ecològica, la limitació dels preus màxims de venda dels gasos líquids com el butà, inventius fiscals per a la millora de l'eficiència energètica i l'autoconsum.

L'aturada dels aparadors es va incloure en un paquet específic d'estalvi energètic en climatització amb una forta contestació empresarial i en menor mesura social. Es va establir límits de climatització entre 27 i 19 graus als locals públics en plena onada de calor, que exigien una inversió per al tancament de portes i l'aturada dels aparadors a partir de les 22.00 hores.

L'excepció Ibèrica és la principal mesura amb efectes en el cost de l'electricitat gràcies a l'acord assolit entre els Governs d'Espanya i Portugal amb la Comissió Europea per a "l'excepció ibèrica" que ha permès establir uns límits al preu del gas en la generació d'electricitat. Aprovat al maig, la factura elèctrica va començar una tendència decreixent des d'aleshores.

Igualment s'han produït desgravacions fiscals en l'IVA de l'electricitat i el gas natural i la supressió temporal de l'Impost de producció elèctrica o la rebaixa en els càrrecs i peatges del rebut de la llum.

Habitatge

Per minorar el cost de l'habitatge, el Govern ha aprovat límits a l'actualització del lloguer de l'habitatge, així com una pròrroga extraordinària dels contractes d'arrendament de l'habitatge habitual. No obstant això, alguns propietaris han al·legat la necessitat de la casa per a un familiar a fi de trencar els contractes i la recerca de nous clients a qui aplicar preus més alts. Igualment el Ministeri d'Economia n'ha firmat una assenyat de bones pràctiques amb els bancs, de caràcter voluntari, per alleujar la càrrega que suposa el pagament de la hipoteca a llars vulnerables o en risc de vulnerabilitat davant de l'increment de l'Euribor.

Mesurada laborals

S'ha prohibit l'acomiadament objectiu (amb una indemnització de 20 dies per any treballat) per causes lligades a la guerra d'Ucraïna, sempre que l'empresa s'hagués acollit prèviament a un Erte amb bonificacions en les quotes socials. En principi, la prohibició no seria tal, sinó que el jutge pot declarar l'acomiadament improcedent, elevant la indemnització a 33 dies.