Brussel·les ha posat data límit a la pròrroga de l'excepció ibèrica que van sol·licitar Espanya i Portugal recentment. La Comissió Europea ha traslladat a ambdós països que l'extensió d'aquesta mesura que persegueix estalviar en el preu de l'energia no pot anar més enllà del 31 de desembre d'aquest any. La setmana passada, la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va anunciar que la intenció del govern espanyol era prolongar fins al maig del 2024 aquesta mesura, una cosa que finalment no tindrà lloc.

L'organisme europeu, a través de la comissària de Competència, Margrethe Vestager, va traslladar a Ribera i al ministre de Medi Ambient i Acció Climàtica de Portugal, Duarte Cordeiro, en la reunió que van mantenir aquest dimecres, que estudien prorrogar el mecanisme ibèric fins al final del 2023.

Si bé la norma, aprovada per la Comissió el juny del 2022, caducava el proper 31 de maig, és al desembre quan expira el marc temporal de les mesures de suport per la guerra d'Ucraïna, per la qual cosa, mentre la Unió Europea no el modifiqui, Portugal i Espanya podran continuar beneficiant-se fins a l'esmentada data de la denominada excepció ibèrica.

En qualsevol cas, l'ampliació del termini fins al 31 de desembre que Brussel·les ha traslladat a Espanya i a Portugal és un límit establert en la reunió d'aquest dimecres i hi ha la possibilitat de continuar negociant. Les converses entre totes dues parts continuen i encara no hi ha res decidit.

Es tracta del mecanisme que topa el preu del gas per a la generació d'electricitat a fi d'abaratir el preu de la llum. La mesura, aplicada a Espanya i Portugal des del passat 15 de juny, ha topat el preu del gas a 40 euros/MWh durant els sis primers mesos.

A partir d'aquest nivell, s'incrementa en 5 euros/MWh al mes fins al maig, quan n'acabava la vigència. Tanmateix, ara la vigència serà fins al desembre. Segons va apuntar la ministra recentment, aquestes mesures de contingència aplicades a Espanya per a fer front als alts preus de l'energia han suposat un estalvi de fins a 4.500 milions d'euros per als consumidors.

Espanya va proposar a Brussel·les contractes d'energia a llarg termini

La setmana passada, Teresa Ribera també va anunciar la proposta per reformar el mercat energètic europeu que enviarien des del govern espanyol a Brussel·les. El pla de l'executiu espanyol en aquest cas passava per una reforma del mercat a l'engròs de l'electricitat a la Unió Europea basat en la compra d'energia amb contractes a llarg termini per reduir la volatilitat i el preu de l'electricitat.

D'aquesta manera, la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) va assegurar que, atès que la immensa majoria de l'energia es contracta en mercats a curt termini, aquesta mesura podria alleujar els elevats preus que es donen. En aquest sentit, a més de reduir la volatilitat, l'objectiu de la reforma seria impulsar les energies renovables a través de la fixació de preus a llarg termini per a l'energia nuclear i hidràulica.

D'aquesta manera s'evitarien els actuals "beneficis caiguts del cel" d'aquestes tecnologies, segons la ministra. Es pot destacar que, quan es va dissenyar el mercat energètic fa 20 anys, les renovables només representaven el 10% del mix total. Una xifra que ha augmentat considerablement fins a assolir en l'actualitat el 50% i que es preveu que arribin al 75% per a l'any 2030.

És per això que Ribera va destacar que la intenció del govern espanyol és "apostar per un model d'energies renovables amb costos operatius baixos, que beneficien el consumidor mitjà, no només els productors". Espanya va ser el primer país a enviar a Brussel·les una proposta sobre la reforma del mercat energètic, que des del govern espanyol esperen que estigui resolta per a finals del 2024.