El mercat del gas i, sobretot, el subministrament de l'hidrocarbur als països de l'eurozona continua sent una de les preocupacions i una de les obligacions de les nacions europees. Malgrat que fa mesos que els Estats membre de la Unió Europea, entre els quals figura Espanya, treballen per diversificar el subministrament energètic, els països continuen hipotetitzant sobre escenaris més complexos que l'actual.

Si alguna cosa ha quedat clara al present exercici és que la volatilitat i la incertesa s'han convertit en dues característiques intrínseques dels mercats. L'alça de preus, unit a la problemàtica generada per la guerra a Ucraïna, han portat a les nacions europees a una situació complexa, marcada per la crisi energètica. Durant tot l'any, Rússia ha tingut un estira-i-arronsa amb el Vell Continent pel subministrament energètic. Malgrat que els països han buscat eines per allunyar-se de la dependència russa, el gas del país liderat per Putin continua sent crucial per al motor energètic d'Europa.

Els riscos per a l'economia espanyola

I encara que sembla que la situació s'ha estabilitzat alguna cosa més respecte a fa dos mesos, el Banc d'Espanya, al seu informe trimestral sobre l'economia espanyola, valora dos escenaris en els quals el protagonista continua sent el mercat del gas i les dificultats a què podria enfrontar-se el país ibèric en el cas que l'escenari actual s'enfosqueixi.

L'organisme bancari comenta que els "riscos sobre les projeccions econòmiques estan orientats a la baixa per a l'activitat i a l'alça per a la inflació". L'escalada de l'IPC ha estat una altra de les problemàtiques a què el país es continua enfrontant. En l'últim tram de l'any, la inflació s'ha situat sobre el 6,1%, sent aquesta la més baixa dels països de la Unió Europea.

A més d'això, el Banc d'Espanya detalla que "el principal risc es deriva de la materialització de desenvolupaments als mercats energètics que poden diferir significativament dels contemplats a l'escenari actual". Després d'això, l'organisme monetari al·ludeix que els riscos estarien focalitzats "fonamentalment sobre el mercat del gas". La institució central creu que els problemes podrien venir "a través de l'evolució dels preus, com a través de les quantitats" del gas.

Els escenaris que planteja el Banc d'Espanya

Malgrat que Espanya, com la majoria de les nacions de la Unió Europea, s'ha cobert davant d'un escenari més problemàtic, el banc central valora la possibilitat que la situació pugui agreujar-se o, al contrari, que evolucioni positivament. Al llarg de l'any s'ha vist com la conjuntura energètica ha estat complexa d'entreveure. Els canvis han estat una constant i res ni ningú garanteix que no pugui haver-n'hi en un futur a curt termini.

El primer escenari que planteja el BdE es construeix sobre la variació en el preu de l'hidrocarbur. L'organisme monetari hipotetitza apropa una situació desfavorable en el que "s'assumeix que, des del nivell actual, el preu del gas s'incrementa gradualment fins a situar-se, el gener de 2023, en el màxim que va assolir el mes d'agost passat". En l'esmentada data, el gas va sobrepassar la barrera dels 225 euros per megawatt hora en el Mibgas. El Banc d'Espanya creu que, en el pitjor dels casos, el preu del gas ascendiria per sobre de la cota rècord segellada a l'agost i es mantindria fins al tercer trimestre de 2024, tal com indiquen a l'informe.

Al contrari, el BdE llança una hipòtesi en la qual la situació és favorable. Amb aquest escenari, la institució creu que els preus del gas "si situessin en els nivells més reduïts des d'octubre de 2022", quan el valor de l'hidrocarbur va baixar fins als 25 euros per megawatt hora.

I si ens quedem sense gas?

El segon escenari que planteja el Banc d'Espanya està fonamentat sobre les quantitats de gas. "En ell, s'assumeix que la capacitat d'Europa per substituir a curt termini les importacions de gas procedents de Rússia és limitada i se situa en la part baixa del rang d'estadístiques de substitució considerat Quintana", explica el BdE. En aquest cas, l'organisme monetari parla de la possibilitat que Europa es quedi sense subministrament bé perquè no troba un substitutiu, per una onada amb un hivern més fred que liquidi les reserves o perquè no es troba cap altra font d'energia que satisfaci la demanda.

Com afectaria el PIB i l'IPC d'Espanya?

La institució explica que, en cas de donar-se l'escenari negatiu, el PIB el 2024 tindria un retrocés d'1 punt percentual i la inflació escalaria un 1,5%. El costat oposat està amb una situació favorable, en la qual, segons les hipòtesis del BdE, el PIB creixeria prop d'un 0,5% i la inflació s'alleujaria prop d'un 1%.

El Banc d'Espanya ja ha plantejat els possibles escenaris als quals l'economia espanyola i el sector energètic s'haurà d'enfrontar el 2023. Tot dependrà de les variacions actuals dels preus del gas, a més dels possibles canvis que hi pugui haver a Ucraïna amb el transcurs de la guerra. Alhora, el factor climatològic també té pes sobre el preu del gas i, sobretot, sobre la capacitat de proveïment que Espanya té ara mateix. Diverses derivades que podrien portar al país a un escenari més advers que l'actual, o a un de més favorable.