El control dels preus al gener ha estat notori en l'alimentació, en especial en aquells productes que s'han beneficiat de la reducció de l'IVA. Tanmateix, quina part de la contenció dels preus es deu a la mesura del Govern i quant a factors estacionals. Doncs bé, l'INE permet conèixer què hauria passat si els impostos haguessin continuat igual que al desembre i determinar l'estalvi que ha suposat per a una família mitjana la rebaixa de l'IVA. ON OCONOMÍA l'ha calculat: l'estalvi ha estat del 20% per a una cistella de la compra bàsica composta pels aliments amb rebaixa de l'IVA. Tot i així, no es pot oblidar que el preu dels aliments ha pujat un 15,4% en els últims dotze mesos.

L'INE ha fet un càlcul producte a producte de quina hauria estat l'evolució dels preus a impostos constants; és a dir, si no s'hagués reduït l'IVA i, igualment, confirma que han estat 15 els aliments afavorits amb una reducció de l'impost, malgrat que hi ha tres derivats de cereals i farines que s'han quedat fora. Doncs bé, acarant el comportament amb i sense baixada de l'IVA d'aquests 15 productes, les diferències són inflades. Gràcies a la mesura fiscal, 12 han reduït els seus preus respecte a desembre i 3 han tingut increments. Però si no s'hi hagués aplicada el descompte en l'IVA, l'INE dona una proporció inversa, ja que 12 dels 15 aliments haurien registrat augments sobre desembre i només 3 haurien reduït els seus preus en termes mensuals.

A més, gràcies al menor IVA les baixades han estat més grans i les pujades molt inferiors. Centrant-nos en els 3 productes que finalment han augmentat els seus preus encara amb la rebaixa fiscal, l'arròs és paradigmàtic: al gener va patir un increment del 3,7% en termes mensuals, encara que sense la mesura l'increment en un sol mes hauria estat del 7,6%, segons l'INE. El que significa que una família mitjana s'hauria estalviat al gener un 3,9% si hagués comprat un paquet d'arròs.

Altres aliments que finalment han pujat són els llegums i hortalisses seques, l'1,5% respecte a desembre, els preus dels quals s'haurien elevat el 2,4% sense la rebaixa de l'IVA i els llegums i hortalisses fresques que van caure una dècima gràcies a la mesura, quan sense ella haurien augmentat un 3,9% els seus preus. L'estalvi més gran s'ha produït en l'oli d'oliva que s'hauria d'haver pagat un 4,5% més car sense la rebaixa fiscal, només superat pel 4,6% d'estalvi en els llegums i hortalisses congelades.

5,8% de la despesa total

Però tan important com la diferència en l'evolució dels preus amb i sense rebaixa de l'IVA és el pes que cada un d'aquests 15 productes té en el pressupost d'una família mitjana, ja que no és el mateix la despesa en fruita i hortalisses fresques que en arròs. En conjunt, aquests 15 aliments s'emporten una part important de la despesa, en concret el 5,8% del pressupost anual d'una família mitjana (gairebé un terç de la despesa en alimentació), amb dades de 2021. Entre ells, la partida de fruites i hortalisses despunta, doncs per si només implica l'1,4% de la despesa d'una família, mentre que les farines amb prou feines suposen el 0,03%.

Una persona va gastar de mitjana 11.780 euros el 2021 (29.243 euros per llar) dels quals un va intervenir els va destinar a l'habitatge, inclosa la llum, aigua i energia; en alimentació un 16% (4.800 euros a l'any, sense comptar restaurants) i en tercer lloc el transport que s'emporta l'11%. Doncs dels 11.780 euros, els aliments subvencionats suposen un cost de 685 per persona a l'any, uns 57 euros al mes. Per la qual cosa, al gener, cada persona s'ha estalviat de mitjana uns 11,5 euros gràcies al descompte de l'IVA. El 20% d'estalvi es calcula, doncs, ponderant la baixada o la pujada de cada un d'aquests aliments en relació amb el percentatge de despesa que suposen sobre el pressupost d'una família.

Un percentatge molt similar a què maneja l'Associació de Fabricants i Distribuïdors de Gran consum (Aecoc) que ha xifrat en un 17 % la pujada que els preus per al conjunt de l'alimentació haurien experimentat aquest gener de no haver-se reduït l'IVA en els aliments bàsics, pastes i olis. I atribueixen aquesta pujada a l'increment dels costos de producció en un escenari global inflacionista i de l'escassetat d'alguns productes essencials com, per exemple, l'oli.

Pressió del Govern

El Govern es va comprometre a realitzar un seguiment de l'aplicació de la rebaixa de l'IVA a les grans superfícies. A tal finalitat, el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha convocat una encontre el proper 20 de febrer de l'Observatori de la cadena alimentària que agrupa les organitzacions representants de totes les baules del sector, per abordar, entre altres coses, el preu dels aliments.

L'observatori de la cadena alimentària reuneix les organitzacions agràries i les cooperatives, les associacions que representen les diferents companyies distribuïdores i la patronal de les empreses i indústries de l'agroalimentació. A la taula s'abordarà el compliment de la llei de la cadena alimentària, que consagra que cada baula pugui vendre a un preu superior al seu cost de producció, així com la situació dels preus al consumidor dels aliments i les begudes.