El motor econòmic d'Europa s'ha calat. L'economia alemanya, la indiscutible locomotora de la zona euro i el principal pol de creixement del continent, ha registrat un estancament precís durant el tercer trimestre de l'any, segons les dades avançades publicades aquest dimarts per l'Oficina Federal d'Estadística. El Producte Interior Brut (PIB) es va mantenir absolutament pla, amb una variació del 0%, entre els mesos de juliol i setembre, un reflex exacte de la incertesa i els caps de franges que assetgen el model productiu alemany. La nova xifra, meticulosament ajustada per eliminar les distorsions dels preus, l'estacionalitat i els dies feiners, dibuixa una trajectòria preocupant: després d'un primer trimestre amb un lleuger, encara que insuficient, avanç del 0,3%, l'economia va recular un 0,2% entre abril i juny.

La suma d'aquests dos períodes ja configurava el que els analistes anomenen una "recessió tècnica", i el tercer trimestre, amb la seva aturada, confirma que la recuperació postpandèmia s'ha esvaït i que el risc d'una contracció més profunda és ben real. Els experts econòmics assenyalen un cúmul de factors que expliquen aquesta paràlisi. La inflació, encara persistent en els preus de l'energia i els aliments, continua erosionant el poder adquisitiu de les llars alemanyes. El consum privat, tradicional pilar de la demanda interna, mostra signes evidents de debilitat, amb els ciutadans forçats a una prudència extrema en les seves despeses.

Simultàniament, el sector industrial, l'epicentre de la potència exportadora alemanya, s'enfronta a vents en contra de gran intensitat. L'encariment de les matèries primeres, les disrupcions encara latents en les cadenes globals de subministrament i, sobretot, la forta desacceleració de l'economia xinesa –un dels seus principals mercats– estan passant factura a fàbriques i manufacturers. Les comandes s'estancaven, i la confiança dels inversors es troba en mínims de l'any. No menyspreable és l'efecte dels tipus d'interès. El Banc Central Europeu (BCE), en la seva batalla sense quarter contra la inflació, ha continuat pujant els tipus d'interès, una mesura que, si bé és necessària per refredar els preus, també actua com un fre potent a la inversió i al crèdit, tant per a les empreses com per a les famílies que pretenen finançar grans adquisicions.

L'estancament alemany té implicacions que traspassen amb facilitat les seves fronteres. Una Alemanya feble significa una zona euro feble. La Comissió Europea i els estats membres observen amb preocupació com el principal contribuent al pressupost comunitari i el major mercat per als productes dels seus veïns es veu incapaç de tirar la carreta europea en un moment de gran fragilitat global. Les previsions per als pròxims mesos no són gaire optimistes. La majoria d'institucions financeres i organismes internacionals han revisat a la baixa les seves prediccions de creixement per a Alemanya per a tot l'any 2023, i moltes ja parlen de la possibilitat d'una contracció lleu però simbòlicament devastadora en el quart trimestre.

L'hivern, amb la seva pressió addicional sobre la demanda energètica, es presenta com un repte colossal. En definitiva, la notícia del creixement zero és molt més que una simple xifra estadística. És el símptoma d'una economia sota setge, que lluita per trobar el seu nou rumb en un panorama geopolític i energètic profundament canviat. La pregunta que ressona ara als cercles de poder de Berlín i Brussel·les ja no és quan es reactivarà el motor alemany, sinó si aquest disposa encara del combustible i la resistència necessària per a liderar Europa en aquesta nova i turbulenta era.