El clima d'incertesa que envolta el conflicte a l'Orient Mitjà comença a traslladar-se amb força al teixit industrial del país. La Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) ha expressat la seva profunda preocupació per l'impacte que l'escalada bèl·lica té en el sector, especialment pel que fa a l'encariment de les matèries primeres i la paràlisi que comença a detectar-se en els plans d'inversió de les companyies. Els empresaris del metall adverteixen que si la situació s'allarga en el temps, les conseqüències per al conjunt de l'activitat productiva podrien ser significatives i estendre's com una taca d'oli a altres sectors estratègics de l'economia. Els increments de costos que suporten actualment les empreses metal·lúrgiques se situen al voltant del 30%, una xifra que posa en escac els marges de beneficis i que obliga a reconsiderar els projectes de futur.
Els plans d'inversió, que fins fa poc es mantenien en una trajectòria expansiva, han entrat en una fase de revisions a la baixa. Les companyies analitzen ara amb lupa cada decisió, ajornant aquelles que impliquen un compromís financer significatiu fins que el panorama geopolític s'aclareixi. Aquesta prudència inversora, si es generalitza, podria tenir efectes de segon ordre sobre el mercat laboral i sobre la capacitat competitiva del sector a mitjà termini. Els efectes de l'encariment energètic i de matèries primeres no es limiten a l'àmbit estrictament financer de les empreses. La patronal adverteix que aquesta situació acabarà traslladant-se, tard o d'hora, al conjunt de la cadena de valor. Els increments dels costos de producció, si es consoliden en el temps, tindran una repercussió directa sobre els preus finals dels productes manufacturats.
Aquest efecte dominó, que els tècnics del sector descriuen com una cascada de repercussions, afectarà tant el mercat interior com les vendes a l'exterior. Les exportacions, especialment aquelles vinculades al sector de l'automoció, es perfilen com un dels àmbits més vulnerables a aquesta conjuntura. La indústria de components i la fabricació de vehicles lleugers, que havien mostrat signes de recuperació en els darrers trimestres, s'enfronten ara a un nou obstacle en forma de costos energètics disparats. La incertesa sobre l'evolució dels preus dificulta la formalització de contractes a llarg termini i introdueix clàusules de revisió que poden restar competitivitat al producte final.
Una mesura fiscal per frenar l'escalada dels combustibles
Davant aquesta situació, els representants del sector metal·lúrgic han posat sobre la taula una mesura concreta per alleugerir la pressió sobre les empreses. La proposta consisteix en una rebaixa de l'IVA dels carburants, que actualment suporten una càrrega fiscal que, sumada a l'impost especial d'hidrocarburs, representa aproximadament la meitat del preu final que paguen els consumidors. Aquesta pressió fiscal, sostenen des de la patronal, multiplica l'efecte de les pujades dels preus internacionals i agreuja la situació de les empreses més dependents del transport i de la maquinària pesant.
L'advertència que es formula des del sector és clara: si els combustibles arriben a fregar els dos euros per litre, l'impacte sobre l'activitat econòmica serà difícilment assumible. Aquest llindar, que no es descarta en els pròxims mesos si el conflicte persisteix, provocaria una situació de desconcert en el teixit empresarial i podria obligar a prendre decisions dràstiques pel que fa a plantilles i nivells de producció. La demanda als governs és, per tant, d'actuació immediata i sense dilacions.
El terreny de la política internacional també centra part de les preocupacions del sector. El recent enfrontament diplomàtic entre Espanya i els Estats Units arran de la posició adoptada per l'executiu espanyol en relació amb el conflicte a l'Iran ha obert un nou front d'incertesa per a les empreses metal·lúrgiques. La possibilitat que les tensions polítiques derivin en represàlies comercials és vista amb especial preocupació per un sector que manté vincles significatius amb el mercat nord-americà. Qualsevol interrupció en els fluxos comercials amb els Estats Units tindria conseqüències negatives per a la indústria nacional, especialment en un moment en què la demanda externa es configurava com un dels pocs suports ferms de l'activitat productiva. La recomanació que es formula des de la patronal és la de mantenir una actitud prudent i evitar gestos que puguin ser interpretats com una escalada en les tensions bilaterals.
La necessitat de reforçar el teixit industrial europeu
El conflicte a l'Orient Mitjà ha tornat a posar de manifest la vulnerabilitat del continent europeu en matèria de subministraments estratègics i dependència energètica. Aquesta circumstància ha reactivat el debat sobre la necessitat d'enfortir el teixit industrial propi i reduir la vulnerabilitat davant de crisis exògenes. La percepció compartida per molts analistes i representants empresarials és que la Unió Europea ha romàs en una posició excessivament passiva durant els darrers anys, confiant en la solidesa d'un ordre comercial global que ara es mostra més fràgil del que es pressuposava.
La revisió d'aquesta estratègia es presenta com una tasca urgent. El rearmament industrial del continent, amb polítiques actives de suport a la producció local i d'incentiu a la innovació, es configura com una de les grans assignatures pendents. Els actuals episodis de tensió geopolítica, amb les seves repercussions directes sobre els costos energètics i la disponibilitat de matèries primeres, no fan més que subratllar la urgència d'aquesta reflexió estratègica. La indústria metal·lúrgica acumula en els darrers exercicis un historial d'ensurts del qual encara no havia pogut recuperar-se completament. La crisi sanitària i els seus efectes sobre les cadenes de subministrament globals van posar a prova la resiliència del sector. Quan començaven a albirar-se signes de normalització, l'esclat de la guerra a Ucraïna va tornar a sacsejar els mercats energètics i va introduir noves tensions inflacionistes.
Ara, quan encara no s'havien assimilat completament les conseqüències d'aquells episodis, el conflicte a l'Orient Mitjà amenaça d'allargar una temporada de turbulències que sembla no tenir fi. Aquesta successió de crisis encadenades posa a prova la capacitat d'adaptació de les empreses i la solidesa d'un model productiu que, malgrat tot, continua demostrant una notable capacitat de resistència. La incògnita ara és fins a quin punt aquesta resistència podrà mantenir-se si les condicions adverses persisteixen en el temps.