L’impost del 7% a la generació elèctrica que Junts vol derogar és una anomalia a la Unió Europea, fins al punt que ja és l’únic país que el té, després que Portugal el derogués a finals de l’any passat per guanyar competitivitat. Aquest és un dels arguments que el partit català, i també el PNB, argumenten per eliminar l’impost, cosa que intentaran fer aprofitant la feblesa del govern de Pedro Sánchez i la seva necessitat d’aprovar l’escut social.

Espanya està sola a la UE amb aquest impost. Portugal, que comparteix el sistema elèctric ibèric amb Espanya, l’ha eliminat per abaixar la factura de la llum i perquè guanyin competitivitat tant les seves productores d’electricitat com la seva indústria. El preu de l’energia és un dels elements que defineixen les inversions productives i, ara mateix, és més barat posar una fàbrica al nord de Porto que al sud de Vigo, encara que les separin pocs quilòmetres. El mateix passa a Catalunya o Euskadi respecte a França.

Aquest gravamen no entra en els preceptes de la Unió, que té un pla per reduir la càrrega fiscal a la generació elèctrica, amb l’objectiu de fomentar l’electrificació de l’economia. Fa un any, la Comissió Europea va presentar el programa Action Plan for Affordable Energy, que entre altres iniciatives, desaconsella l’impost a la generació perquè castiga l’electricitat, enfront altres fonts d’energia i frena l’electrificació.

L’impost és considerat una posició poc ecològica, ja que l’electricitat és la menys contaminant de les energies tradicionals, atès que una part important es produeix amb fonts que no generen emissions, com les renovables i la nuclear. Junts explica que el govern espanyol té pendent la transposició d’una directiva comunitària que l’eliminaria, però ho va postposant.

El govern de Sánchez, dividit

Aquestes contradiccions, com un govern pretesament ecològic mantenint un impost antiecològic, no han passat desapercebudes en el Consell de Ministres. Algunes fonts, tant polítiques com empresarials, expliquen que a l’Executiu de Pedro Sánchez hi ha discrepàncies: així com la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, seria partidària d’eliminar-lo, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, no hi vol renunciar, mentre el pugui mantenir, perquè li aporta uns 1.100 milions d’euros anuals d’ingressos tributaris.

Una altra contradicció és que mentre que el PP, que el va crear, ara el vol derogar, el PSOE s’hi aferra. Fou Cristóbal Montoro qui, el 2012, per incrementar ingressos en plena crisi, i per reduir el dèficit de tarifa, el va impulsar. No sense certes trampes, perquè el van vendre com un impost mediambiental quan el paguen tant les tecnologies que contaminen, com el cicle combinat, com les que no, com les renovables i la nuclear. No hi va haver progressivitat, totes el pagaven per igual, el 7%.

No obstant això, no sempre s’ha pagat el mateix. El 2018 es va suspendre durant uns mesos i posteriorment, es va tornar a activar però amb exempcions. Aquestes van durar fins a finals del 2021 i, els dos anys posteriors, el 2022 i el 2023, el govern espanyol va decidir suspendre’n l’aplicació com una de les mesures per abaratir la factura de la llum arran de l’encariment provocat per la invasió russa d’Ucraïna. El mateix govern socialista va considerar, el 2024, que les famílies i empreses ja podien tornar a pagar aquest sobrepreu i ara, malgrat que l’economia de les llars pateix i l’escut social inclou mesures per alleujar la factura energètica, té la intenció que continuï.

La setmana vinent, el Congrés debatrà l'escut social, després que el Consell de Ministres trossegés el decret òmnibus i l'aprovés dimarts. La intenció de Junts és incloure una esmena en l'escut social per eliminar l'impost del 7% perquè el considera una mesura social, ja que el gravamen encareix la factura de la llum de les llars. A més, adverteix que frena les inversions en renovables, que són urgents a Catalunya. El PNB, ERC i el PP podrien donar suport a l'esmena.