Les empreses elèctriques paguen un impost del 7% per l’energia que produeixen i que acaba encarint la factura de la llum de les famílies. Junts per Catalunya s’ha proposat derogar-lo i prepara una esmena a l’escut social que el Consell de Ministres va aprovar dimarts per acabar amb aquest gravamen que, a més d'encarir la factura, perjudica la instal·lació de noves plantes de renovables en un moment en el qual Catalunya necessita multiplicar-les. No està sol: el Partit Nacionalista Basc veu de bon ull la iniciativa i altres grups s’hi podrien sumar.

El Congrés tornarà a votar la setmana que ve l’escut social i la revalorització de les pensions, després que el govern espanyol hagi dividit en dos el decret òmnibus per facilitar-ne l’aprovació. L’anomenat escut social agrupa mesures com el fre als desnonaments de famílies vulnerables i el bo social elèctric, entre d’altres, però Junts per Catalunya vol que inclogui també la derogació de l’impost a la generació elèctrica del 7% perquè té conseqüències socials en tant que encareix la factura de la llum de les llars.

“Ha de ser una mesura de l’escut social, perquè acaba anant a la factura”, defensa la diputada de Junts al Congrés Pilar Calvo a ON ECONOMIA. Els càlculs del partit són que les elèctriques repercuteixen la meitat de l’impost en la factura dels seus clients, però fonts del sector asseguren que l’impacte és superior i s’acosta al 100% de l'impost.

Fonts del PNB expliquen a aquest mitjà que veuen bé l’eliminació de l’impost mitjançant una esmena a l’escut social. Com Junts, el partit basc també s’hi ha oposat anteriorment i, de fet, a finals de gener el conseller basc d’Indústria, Mikel Jáuregui, va reclamar l’eliminació de l’impost per la pèrdua de competitivitat que suposa per a la indústria d’Euskadi. Partits com ERC i el PP també han reclamat en el passat l’eliminació de l’Impost sobre el Valor de la Producció d’Energia Elèctrica (IVPEE), o com s’anomena popularment, l’impost del 7%, per la qual cosa s'espera que es puguin sumar a l'esmena de Junts.

Frena la competitivitat i les inversions

L'encariment de la factura només és, però, una part del problema, la que afecta les famílies. Però l’economia també se’n veu afectada, pel mateix encariment, que pateixen les empreses i la indústria, i per la pèrdua d’inversions en noves instal·lacions elèctriques si aquest impost continua vigent: “Per a Catalunya és molt important, perquè tenim un problema de manca de centrals d’energia renovable, en necessitem moltes, i ja no hi ha inversió”, argumenta Pilar Calvo.

El problema per al sector energètic, i que no afecta només Catalunya, sinó a tot l’Estat, és de rendibilitat. Les renovables costen d’amortitzar perquè quan més produeixen, les hores de més sol, és quan més barata és l’electricitat. Si, a més, el que produeixen ha de pagar un impost, la rendibilitat de la inversió és mínima. “Una planta ja amortitzada encara pot assumir l’impost, però és un fre per a plantes noves”, adverteix Calvo.

No és la primera vegada que Junts intenta que s’elimini l’impost a la generació elèctrica i en una ocasió va estar a punt de sortir-se’n. A finals del 2024 va aconseguir aprovar una esmena en un projecte de llei del govern espanyol i introduir-hi la derogació de l’impost, gràcies a la badada d’un diputat socialista. Sánchez, però, va guardar-lo en un calaix i no el va enviar a convalidar al Senat, de manera que mai va entrar en vigor.

El problema que té ara Sánchez és la seva feblesa parlamentària. Si vol aprovar la revalorització de les pensions i l’escut social haurà de fer concessions per aconseguir els vots que necessita, tant dels seus socis habituals com dels esporàdics. Sense Junts, ERC i el PNB, PSOE i Sumar no en tenen prou per tirar endavant les mesures socials que votaran entre el 24 i el 26 de febrer.

Un impost de Montoro

L’impost del 7% a la generació elèctrica el paguen totes les instal·lacions que produeixen electricitat i la bolquen a la xarxa i aporta uns 1.100 milions d’euros d’impostos. Va ser creat en l’època de Cristóbal Montoro com a ministre d’Hisenda, el 2012, quan l’Estat necessitava incrementar els seus ingressos i compensar el dèficit de tarifa elèctric. Inicialment, havia de ser temporal, i va arribar a desaparèixer, però va tornar.

El 2018 va estar suspès uns mesos i després es van aprovar exempcions, fins que aquesta va ser total a la segona meitat del 2021, fins al 2023, per abaixar la factura de la llum davant l’encariment per la guerra d’Ucraïna. El 2024, però, es va tornar a recuperar i ara, malgrat els alts ingressos tributaris de l’Estat, que l’economia familiar no nota la pujada del PIB i que l’escut social inclou mesures per abaixar la factura de la llum, el govern de Sánchez el vol mantenir.