El Banc d'Espanya ha calculat que Espanya necessitarà 24,673 milions d'immigrants més en edat de treballar el 2053 per evitar el procés d'envelliment poblacional en el qual es troba immers el país i resoldre els desajustos que podrien sorgir en el mercat de treball espanyol en el futur i per al manteniment del sistema de pensions. L'estimació de l'autoridad monetària no es refereix al nombre d'immigrants que haurien d'arribar a Espanya (flux), si no de quant n'hauria d'haver augmentat la població estrangera en aquesta data.

El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán, ha explicat que els fluxos migratoris suposaran un guany net poblacional de gairebé 10 milions de persones fins a l'any 2053, dels quals el 70% està en edat de treballar, és a dir, uns 7 milions, una xifra que caldria multiplicar per tres perquè la taxa de dependència a Espanya es mantingués constant.

Concretant les dades, perquè la taxa de dependència el 2053 romangui en el 26,6% d'ara, ja que els majors de 66 anys projectats per l'INE es xifren en 14.847.105, es necessitaria un col·lectiu entre 16 i 66 anys de 55.897.931 persones. Segons els supòsits de l'INE, el 2053, n'hi hauria 12.355.237 de nascuts fora d'entre 16 i 65 anys i 18.870.103 de nascuts a Espanya, per la qual cosa si es manté aquest últim nombre, es requeriria que el 2053 hi hagués 37.027.828 immigrants d'entre 16 i 65 anys.

Malgrat aquesta "intensitat" en els fluxos migratoris, Gavilán ha posat èmfasi que no serà suficient per aturar el problema, tenint en compte el perfil dels immigrants (el 80% no té estudis universitaris) i les necessitats de les empreses, amb una economia en plena transformació verda i tecnològica, un desajust que també s'aprecia en treballadors nascuts a Espanya. "La capacitat dels fluxos migratoris per mitigar de forma apreciable el procés d'envelliment poblacional és limitada", ha advertit el Banc d'Espanya al seu informe.

Aquestes projeccions es recullen a l'Informe Anual de 2023, publicat aquest dimarts pel Banc d'Espanya. En el mateix, l'autoritat monetària adverteix de l'extraordinària envergadura d'aquest repte població que ve determinat, no únicament per la mateixa magnitud dels canvis demogràfics que estan en marxa, sinó també per les nombroses implicacions que els esmentats canvis tenen, per exemple, per a la capacitat de creixement de l'economia, per a les dinàmiques del mercat laboral i per a l'evolució dels ingressos i despeses públiques.

Més cotitzacions, menys treballadors

En aquest sentit, el Banc d'Espanya també llança una alerta al Govern: pujar un punt percentual el tipus efectiu mitjà de les cotitzacions socials per finançar el sistema de pensions generaria una caiguda del 0,25% en el nombre d'ocupats al cap de quatre anys, el que equival a més de 50.000 llocs de treball.

L'entitat ha advertit dels perjudicis que suposaria l'aplicació el 2025 de la clàusula de salvaguarda del sistema de pensions que, en última instància i en absència d'altres mesures, garanteix la seva sostenibilitat amb una pujada automàtica de les cotitzacions.