La Comissió Europea (CE) ha recomanat aquest dimecres al Govern espanyol que limiti l'augment de la despesa públic primari al 2,6% com a màxim el 2024. L'organisme demana que Espanya emprengui aquest ajustament per aconseguir una retallada del dèficit estructural del 0,7% que li demana per a aquest exercici, l'equivalent a 9.289 milions d'euros.

L'informe de l'Executiu comunitari anticipa, ja que Espanya complirà aquesta recomanació, ja que calcula que l'augment de la despesa primària serà de l'1,4% l'any que ve, segons les seves previsions macroeconòmiques de primavera, publicades a començaments d'aquest mes.

"Tenint en compte les consideracions de sostenibilitat fiscal i la necessitat de reduir el dèficit per sota del valor de referència del 3 % del PIB, seria adequada una millora del dèficit estructural d'almenys el 0,7% del PIB per a 2024", assenyala l'Executiu comunitari en les seves recomanacions de política fiscal per a Espanya de cara a l'elaboració del pressupost de l'any vinent.

Per assegurar aquesta millora, afegeix la Comissió, el creixement de la despesa primària neta finançada nacionalment -sense tenir en compte el pagament d'interessos, prestacions d'atur, fons europeus i mesures discrecionals d'ingressos- "no hauria d'excedir el 2,6%" el 2024.

Economia celebra que Brussel·les avali la senda fiscal d'Espanya

L'executiu comunitari recorda que el Programa d'Estabilitat que li va remetre el Govern espanyol a l'abril preveu que el 2024 el dèficit públic es redueixi al 3% del PIB, "en línia" amb les seves pròpies projeccions, que el situen en el 3,3%, i el deute públic baixi el 109,1%, la mateixa cota que preveu Brussel·les. Alhora, la Comissió Europea suggereix a Espanya que mantingui els nivells d'inversió pública i que garanteixi l'"absorció" dels ajuts procedents del fons de recuperació i dels fons d'altres programes de la UE.

De fet, insta el Govern d'Espanya a "mantenir l'impuls" per a una "ràpida" execució del pla espanyol de recuperació i també a presentar aviat l'actualització del mateix per tenir accés a uns altres 10.000 milions en ajuts directes i als 84.000 milions d'euros en crèdits que el país té assignats.

El ministeri d'Assumptes Econòmics va celebrar que la Comissió Europea "confirma que la senda fiscal presentada per Espanya complirà els requisits fiscals exigits per a 2024" i va considerar que "la responsabilitat fiscal del Govern espanyol i les previsions de creixement de l'economia espanyola garanteixen la sostenibilitat dels comptes públics en els anys vinents".

Retirada de mesures energètiques

Dins d'aquest capítol de recomanacions fiscals, l'Executiu comunitari demana a Espanya que retiri no més tard al tancament de 2023 els ajuts desplegats al caliu de la crisi energètica, que estima actualment en un 0,6 % del PIB, començant per les més universals. Brussel·les es refereix, per exemple, a les reduccions de l'IVA del gas i de l'electricitat, que han estat prorrogades precisament fins a final d'any, i proposa les autoritats espanyoles que utilitzin els "estalvis" derivats per "reduir el dèficit públic".

El text afegeix que, en cas que els preus energètics es disparin de nou i siguin necessàries noves mesures, aquestes han d'estar orientades a protegir a les llars i les empreses "vulnerables", així com que han de ser "assumibles" des del punt de vista fiscal i han "de preservar els incentius per aconseguir estalvis energètics".

En aquesta línia, les recomanacions també insten Espanya a continuar reduint l'ús de combustibles fòssils i a accelerar el desplegament d'energies renovables, per exemple, simplificant i digitalitzant els procediments d'autorització, millorant l'accés a les xarxes i invertint en emmagatzemament energètic i interconnexions transfrontereres.

De la mateixa manera, demana a les autoritats espanyoles que augmentin la disponibilitat de cases eficients des del punt de vista energètic a través de mesures com la renovació i electrificació d'edificis, així com que doni suport a la formació de treballadors necessaris per a la transició verda.