La Comissió Europea ha advertit aquest divendres que Espanya és el país de la UE on es preveu un augment més gran de la despesa en pensions a causa de l'impacte de les reformes del sistema, que segons Brussel·les suposaran un increment de la despesa de fins a 4,6 punts percentuals del PIB en el període de projecció, que abasta fins a 2070.

"En resum, les mesures adoptades el 2021 i 2023 condueixen a un augment de la despesa pública en pensions de 3,3 punts percentuals del PIB el 2050 i de 5 punts percentuals el 2070", assenyala l'Informe d'Envelliment de 2024 publicat aquest divendres per l'Executiu comunitari.

Aquestes reformes fan referència a la nova indexació partint de l'IPC aprovada en 2021 i l'eliminació del factor de sostenibilitat de 2023 que dona pas al nou mecanisme d'equitat intergeneracional. A més, la segona part d'aquesta reforma, que ha de garantir la sostenibilitat a llarg termini del sistema i que inclou la revisió del període de còmput de la cotització, està lligada al quart pagament de més de 10.000 milions d'euros del pla de recuperació, encara pendent d'aprovació per part de la Comissió, l'avaluació de la qual arribarà el 20 de maig.

Brussel·les assenyala que els principals motors d'aquesta pressió a l'alça sobre la despesa són la nova regla d'indexació basada en l'IPC i la supressió del factor de sostenibilitat. "El nou règim de bonificació/penalització i el corresponent augment de l'edat efectiva de jubilació compensen parcialment aquest augment, però la resta de les mesures adoptades augmenten lleugerament la despesa pública en pensions", indica el document.

En relació amb l'Informe d'Envelliment publicat el 2021, Espanya ha rebut també la revisió més gran a l'alça, amb 6,5 punts percentuals més en la previsió de totes les despeses relacionades amb l'envelliment en el període 2022-2070.

La Comissió també apunta que la despesa augmentarà considerablement durant la primera part del període de previsió, fins a 2045, un període en què Espanya registrarà també l'increment més gran, amb gairebé 4 punts percentuals del PIB, seguida de Lituània, Eslovènia, Portugal, Eslovàquia, Xipre i Luxemburg, amb un increment de 2,5 a 3 punts percentuals del PIB.