El governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, ha advertit aquest divendres que els baixos nivells de productivitat és "un problema molt seriós" per a Espanya. "En productivitat, Espanya, té una bretxa molt gran respecte als principals països europeus, malgrat que en els últims sis anys s'ha reduït del 25% al 19%", ha manifestat. Per seguir a la senda de descens, Escrivá ha argumentat que únicament els països que gaudeixen de "qualitat en les administracions" aconsegueixen alts nivells de productivitat, i ha esmentat l'exemple dels països nòrdics. "Com millor funciona l'administració pública, millor funciona l'economia", ha sentenciat.
El governador del Banc d'Espanya, que aquest divendres ha participat en la Trobada Empresarial al Pirineu, també ha citat com a impediment a aquesta millora de la productivitat, l'excés regulatori. "A Espanya li marco normativa és molt dens", ha dit, perquè cada any les administracions estableixen 14.000 noves normes.
Malgrat això, Escrivá ha reiterat que l'economia espanyola passa per un bon moment i que creix i creixerà per sobre dels seus veïns europeus, "malgrat que la situació i context mundial és extremament complex" i qualsevol previsió pot veure's alterada per canvis sobtats. El responsable de l'autoritat monetària ha recordat les previsions que la institució que dirigeix va llançar fa pocs dies: els aranzels de Trump restaran 3 dècimes al PIB el 2024 i poden arribar a 4 dècimes el 2026. "Espanya creixia entorn del 3% anual i en el primer trimestre d'aquest any ja s'ha reduït al 2,5% i preveiem tancar l'any amb una millora del PIB del 2,4%", ha reiterat.
Contribueixen a aquesta bona evolució "els vents de cua que Espanya ha sabut aprofitar després de la Covid-19 i la guerra d'Ucraina i que han de veure amb les polítiques que s'han desenvolupat". Són uns vents de cua que afavoreixen diversos aspectes. Escrivá n'ha enumerat tres. D'una banda, que els consumidors europeus "han canviat les seves preferències i consumeixen més lleure", un canvi de paradigma que a parer seu ha incrementat la demanda de serveis turístics i en conseqüència la desestacionalització del turisme a Espanya amb el favorable impacte per a les infraestructures hoteleres. "Els mesos en què el turisme creix a Espanya eren els més fluixos abans, la qual cosa fa que s'aprofiti el capital existent més temps i les infraestructures públiques que en el passat es van considerar excessives", ha assegurat.
Al seu torn, aquest volum de visitants treu rèdit de l'esforç inversor que ha fet Espanya per tenir infraestructures de qualitat, a l'altura de les europees. Escrivá ha comentat els aeroports i ports espanyols.
També ha reconegut que Espanya juga a favor en matèria de serveis no turístics, que "són els que creixen més, perquè al món postcovid s'han vist els avantatges de treballar a distància." "Tenim un país amb un nivell de connectivitat molt alta, i un país segur i millor per viure, amb una àmplia oferta social", i això genera demanda. En aquest aspecte, sí que ha hagut d'admetre que la demanda ha tensat el mercat de l'habitatge a Espanya.
Un altre punt a destacar és la rebaixa dels costos energètics. "Abans de la covid, el cost de l'energia elèctrica estava per sobre dels països veïns -ha dit- i ara està un 30% per sota i podem produir energia renovable" amb la consegüent reducció molt considerable dels costos energètics per a la indústria i els serveis.
Tanmateix, Escrivá ha instat a no pensar que aquests vents de cua "són aquí per quedar-se, perquè poden ser transitoris."
Els Estats Units i els aranzels
Preguntat pels assistents a la trobada empresarial que s'ha celebrat aquest dijous i divendres en la Seu d'Urgell, el governador del Banc d'Espanya ha abordat la situació d'inestabilitat que general l'administració Trump. Escrivá ha dit que el dèficit públic dels Estats Units "està instal·lat entorn del 6% del seu PIB" i ha afirmat, textualment, que si no reverteix aquest escenari perdrà la confiança en la seva economia. En aquest sentit, ha explicat que la depreciació del dòlar "és un símptoma de pèrdua de confiança" i afirma que la Reserva Federal, en les seves paraules, ha de buscar l'estabilitat de preus mitjançant relacions d'intercanvi que no són fàcils.
Sobre si aquest escenari actual hauria de servir per enfortir l'euro, Escrivá ha insistit que aquest "no és el tema principal", i ha assenyalat que Europa s'ha de concentrar a resoldre la segmentació dels seus mercats financers. "És fonamental desenvolupar un mercat de capital risc, que és on els Estats Units s'emporten gran part de les inversions, i simplificar un marc financer europeu que és extremadament dens", ha conclòs.