El Banc d'Espanya ha revisat tres dècimes a la baixa la seva previsió de creixement econòmic per a 2025, fins i tot 2,4%, i una dècima, la de 2026, a l'1,8%, a causa de la menor aportació del sector exterior per l'elevada incertesa provocada pel risc aranzelari. Així ho ha indicat aquest dilluns el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, durant la seva compareixença en la Comissió d'Economia del Congrés dels Diputats, on ha avançat les noves projeccions macroeconòmiques incloses a l'informe trimestral de l'economia espanyola que l'entitat publica demà dimarts.

La inflació mitjana se situaria en el 2,4% el 2025, una dècima per sota de l'anterior estimació, mentre que per a 2026 es manté la desacceleració ja prevista a l'1,7%. "No estem gens segurs del que passarà amb la inflació", ha dit Escrivá, que ha assegurat que les previsions de preus estan subjectes a molta incertesa, perquè podrien pujar si es produeix una interrupció de subministraments com va passar en pandèmia, encara que es pot pensar que podrien baixar per la caiguda de la demanda.

Quadre 'macro'

La inflació subjacent (sense energia ni aliments no elaborats) s'ha elevat quatre dècimes per a 2025, al 2,6%, mentre que la taxa d'atur es manté en el 10,5% i el dèficit públic es queda en el 2,8% del PIB. No obstant això, el Banc d'Espanya ha elaborat un escenari macroeconòmic alternatiu més advers, d'escalada prolongada de la guerra aranzelària, en el qual l'impacte sobre el creixement del PIB de 2025 seria de 0,4 punts, fins i tot rebaixar-lo al 2 %, mentre que el 2026 podria arribar a restar 0,7 punts, la qual cosa deixaria l'increment del PIB en l'1,1 %.

Quant a la inflació, el 2025 aquest escenari advers restaria tres dècimes a la previsió central i la situaria en el 2,1%, mentre que el 2026 l'impacte seria de 0,5 dècimes i passaria a ser de l'1,2%. De la banca ha dit que conserva una posició financera sòlida, basada en una rendibilitat més gran i eficiència, i en una millora en la qualitat del crèdit.

Davant la millor situació de la banca, ha situat com a reptes més rellevants la correcció del deute públic, la falta d'adequació de les habilitats dels demandants d'ocupació a les demandades per les empreses, la baixa productivitat i l'escassetat d'habitatge. El problema habitatge, ha dit Escrivá, seguirà aguditzant-se, per la qual cosa considera prioritari actuar sobre l'oferta de manera coordinada entre els tres nivells de l'administració per cobrir les creixents necessitats d'habitatge per a noves llars.

Ha recordat les previsions incloses a l'informe anual de l'entitat, segons el qual el 2025 es generarà un dèficit de 150.000 habitatges, addicional al dèficit de més de 400.000 habitatges del període 2022-2024.

Incapacitat temporal

En l'àmbit laboral, Escrivá ha posat l'accent en la situació de la incapacitat temporal, les baixes, i que després dels augments d'aquests últims anys han situat a Espanya com el tercer país de la Unió Europea amb més percentatge d'ocupats que no han treballat per incapacitat temporal. Ha estimat que el seu cost directe per a les empreses hauria passat d'uns 2.840 milions d'euros el 2019 a uns 4.613 milions d'euros el 2024 i que el cost derivat del pagament de les prestacions per incapacitat temporal ha crescut un 78,5% des de 2019 i se situa en alguna cosa més de 15.000 milions d'euros.

També ha assenyalat el problema d'"aparellament del mercat laboral" amb gairebé un 50% d'empreses que apunten que la seva activitat està condicionada per la falta de mà d'obra, la qual cosa suposa 40 punts més que el 2020, quan eren al voltant del 10%.