La Comissió Europea avisa el govern espanyol que l'obligació d'etiquetar productes en llengües com el català "aixeca barreres" per a les empreses espanyoles i europees. A sobre, critica els impostos regionals com el que Catalunya aplica sobre les begudes ensucrades envasades, que no existeixen a altres comunitats autònomes.

En l'avaluació econòmica i social d'Espanya que la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres, indica que les "diferents normatives" autonòmiques poden suposar un problema per a la integració dels mercats europeus, segons informa l’ACN. Brussel·les indica en un informe que “les diferències en les normatives regionals augmenten els costos de compliment i creen obstacles per les empreses que operen entre regions i des d'altres països de la UE". Entre les normatives que assenyala hi ha "l'obligació d'etiquetar els productes tant en espanyol com en la llengua regional corresponent".

En síntesi, entenen que una empresa que ven el mateix producte a tot Europa intenta utilitzar com menys etiquetes diferents millor per reduir costos. La Comissió vetlla perquè les regulacions estatals no generin obstacles desproporcionats al comerç.

Tanmateix, des de Catalunya s’ha recordat els drets lingüístics i dels consumidors, pels quals l’etiquetatge dels productes que adquireixen ha d’incloure la seva llengua. En el cas del català, no és una llengua minoritària, sinó que és la de milions de consumidors. També esgrimeixen que les llengües no es mantenen únicament a l’escola, sinó en àmbits quotidians com el comerç –des dels supermercats a qualsevol mena de botiga– o a l’atenció al client. I subratllen que afegir el català no suposa una càrrega econòmica.

L’anterior plantejament de la Comissió Europea se centra a evitar barreres regulatòries al mercat únic, mentre que els defensors del català recorden els drets lingüístics, la igualtat dels consumidors i la protecció d’una llengua amb milions de parlants.

El 2005, la Comissió Europea va acceptar que els ciutadans s'hi poguessin dirigir en català, gallec o èuscar i rebre resposta en aquestes llengües. No els va atorgar estatus de llengües oficials de la UE, però va reconèixer un ús institucional limitat. Qualsevol ciutadà pot escriure a la Comissió en català i obtenir resposta en aquesta llengua mitjançant els mecanismes de traducció previstos. Però encara no l’ha reconeguda com a “llengua oficial” de la Unió Europea.

Segons les enquestes, creix el nombre de ciutadans que coneix el català, però baixa el seu ús social. Davant aquesta situació, la Fundació Vincle va llançar una campanya per animar als empresaris i comerciants a introduir el català “de manera natural i gradual” en tots els seus productes i serveis: en la relació amb els clients, l’etiquetatge, les factures, la publicitat..., però també en les relacions laborals. Empresaris com Jaume Roures han defensat que “la militància amb el català a l’empresa és necessària”.

A més, la Comissió Europea s’ha mostrat crítica amb l’impost sobre les begudes ensucrades envasades, que no existeixen a altres comunitats autònomes de l’Estat. Aquest impost és un tribut propi de la Generalitat, vigent des de 2017. Grava refrescos, begudes energètiques, alguns nèctars, tes, cafès preparats i altres begudes amb sucres afegits. El seu objectiu declarat és reduir el consum de sucre i promoure hàbits més saludables en línia amb recomanacions de l'OMS.

L'impost s'aplica en funció de la quantitat de sucre que conté la beguda: com més gran és la concentració, més gran és la quota. Tot i que legalment ho paguen distribuïdors o establiments, el cost sol traslladar-se al preu final que paga el consumidor. Els defensors sostenen que ajuda a combatre problemes de salut pública com l'obesitat i la diabetis i pot incentivar els fabricants a reduir el contingut de sucre.