La inflació romandrà lleument per sobre del 3% al llarg del 2026, perquè continuarà impactada per l'increment dels preus de l'energia i, en particular, per l'encariment dels combustibles. "És bastant més que el nostre objectiu del 2%", va afirmar aquest dimarts l'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), Philip Lane.

En una compareixença davant la Comissió d'Assumptes Econòmics del Parlament Europeu, l'irlandès va defensar la decisió d'apujar els tipus en 25 punts, fins al 2,25%, en l'última reunió del BCE que va ser, al seu entendre, una trobada "robusta". En un "escenari" amb la inflació "per sobre del 3% la resta d'aquest any i principis del següent, és un període llarg de temps que requereix resposta monetària", va concretar. Lane va participar aquest dimarts en una sessió dedicada a l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà.

L'economista en cap del BCE va explicar que l'encariment dels preus es deu "principalment" a l'energia, que va registrar al maig un increment del 10,8% que contrasta amb el 2,4% observat en la resta de components de la cistella. El preu dels aliments, va emfatitzar Lane, s'ha alentit a l'1,9%, encara que l'institut emissor augura que "augmentarà més tard", alhora que s'ha observat "algun repunt" de la inflació subjacent.

L'economista irlandès va subratllar que, dins dels productes energètics, l'encariment dels seus preus està dominat pels combustibles usats en el transport i això fa que el xoc sigui "molt diferent" al del 2021 i 2022, en el qual van tenir més pes el preu de l'electricitat i del gas, segons informa Efe.

Les empreses absorbeixen part dels costos

En tot cas, Lane va assenyalar que els marges empresarials estan "absorbint" part de l'increment dels costos, mentre que, per bé que "encara no s'ha vist una resposta en els salaris", el BCE estima que la compensació mitjana per empleat creixerà un 3,2% tan enguany com el 2027 i 2028, per sobre de la inflació esperada. "A diferència de l'última vegada, esperem que el treballador mitjà millori cada any les seves condicions de vida", va exposar l'economista en cap del BCE.

Així mateix, Lane va emfatitzar que la situació derivada del conflicte a l'Orient Mitjà és "incerta" i per això el BCE no es "compromet" amb un camí predeterminat de decisions sobre els tipus d'interès i seguirà amb un enfocament dependent de les dades i "reunió a reunió". "La crisi ha augmentat la incertesa i aquesta durarà fins que tinguem un pacte durador", va afirmar, abans d'indicar, no obstant això, que l'activitat econòmica de l'eurozona és "bastant resilient" malgrat el cop sobre el creixement i que la taxa d'inflació ha patit fins ara un repunt "moderat" que "no és de l'escala" del de 2022.

A aquests factors cal sumar el fet que el mercat laboral de la zona euro continua tenint un comportament "sòlid" i l'efecte de les inversions del sector públic ja sigui a través dels recursos del fons de recuperació postpandèmia o dels pressupostos nacionals dels estats membres.