Monica Seara (Orense, 1975) es va "inventar" el seu lloc de feina després de veure que "el mercat laboral era una merda". Ella ha estudiat enginyeria en mecanització agrària i, el 2008, va canviar Galícia per Catalunya per treballar a l'AVE com a tècnica de prevenció i ara va i ve. La seva actitud davant la vida és "ser feliç" i, quan es va adonar que a la seva feina no estava valorada, va decidir sortir de la seva zona de confort, deixar aquella feina i fundar la seva pròpia empresa: Humanas. Aquí ha pogut aplicar el que feia temps que veia: "la importància de gestionar les persones d'una altra manera" i es dedica a formar caps i treballadors per aplicar els seus coneixements. Per això, ens dona les claus per ser feliços a la feina i té clar que si no estàs bé amb tu mateix en tots els aspectes de la teva vida, no seràs feliç a cap lloc.
Com podem conciliar la vida laboral amb la familiar?
Tot comença per la política de conciliació de l'empresa i, si no tenen polítiques, s'ha de fer des de la responsabilització dels caps i dels treballadors. Si jo sóc responsable, només vaig al metge quan estic malament i no em demano dies contínuament.
Hi ha problemes familiars que no interessa conciliar, com estar enfadat amb la parella i quedar-se a la feina
Hi haurà treballadors que abusen d'això.
Efectivament. Per això hi ha tant control. És allò de pagar justos per pecadors. Els directius haurien de confiar més en les persones. Si hi ha un ambient més relaxat, aquests abusos haurien de ser menors per part dels treballadors. Les persones haurien d'aprendre a gestionar el seu temps perquè hi ha vegades que no és tant la càrrega de feina, com la mala organització i fins i tot problemes familiars que ja no interessa conciliar, com estar enfadat amb la parella i quedar-se a la feina.
Ens aprofitem d'això?
El presentisme és important i el treballador té part de la responsabilitat. La clau és saber gestionar la nostra energia, la nostra activitat, com compatibilitzar la teva vida personal amb la professional i trobar aquests buits per a tu.
Com sabem si estem fets per a un feina?
Si una persona necessita més de vuit hores per fer la seva feina, hi ha dues qüestions: o aquesta persona és bona per a aquesta feina o no ho és. Si li porta més de vuit hores cada dia de l'any, jo diria que igual no és bona per fer el seu treball o que té sobrecàrrega. Hi ha un moment a la teva vida que comences a tenir consciència del que pots fer, de qui ets i de quins són els teus dons.
Ens costa fer el clic?
Quan portes molta càrrega de treball, acabes emmalaltint. A Humanas busquem evitar l'estrès, evitar l'absentisme, que perjudica les empreses perquè és un cost econòmic, però també al treballador i als companys, que han d'assumir la teva càrrega de treball.
Els empresaris no saben motivar i els treballadors no saben gestionar-se
Llavors, si algú necessita més de vuit hores per fer la seva feina...?
L'empresari ha de pensar que, o està mal repartida la feina, o igual la persona no és competent per a aquest lloc. Els empresaris no saben motivar i els treballadors no saben gestionar-se.
Com podem ser feliços a la feina?
La feina és una extensió més de la teva vida. Si ets un infeliç, també ho seràs a la feina. A mi em preocupen les persones que estan bé i que el treball les intoxica per l'ambient o el mal clima. El seu ànim decau, el seu optimisme es veu minvat i això deriva en la seva vida personal. Per ser feliç a la feina, has d'arribar feliç a la feina.
Si treballes en un ambient tòxic, és molt difícil que no acabis contaminat
Què passa quan arribes feliç, però la cosa es torça?
Com més fort estiguis tu, com millor et sents a nivell personal, molt millor. No totes les persones estan en aquest nivell d'autoconeixement i de gestió emocional. Si treballes en un ambient tòxic, és molt difícil que no acabis contaminat. La meva recomanació és que fugis perquè una poma sana en un cistell de pomes podrides es contamina.
Com pots afrontar una jornada laboral en una feina que no és vocacional? O sigui, que ets allà perquè tens més remei.
No m'agrada l'expressió 'no tens més remei'. Assumeix-ho i busca la part positiva. Molta gent està desesperada perquè no troba feina, la troben i ja tot és dolent. Només veiem el que ens interessa. Si ara tens feina, valora-la.
S'oblida ràpid...
Som massa exigents, has de donar si vols rebre i no ens mereixem tot només per signar un contracte. Has de demostrar que ets bo.
Abans de la crisi, molta gent cobrava per sobre del que tocava i tornar enrere no li agrada a ningú
Diem això, però amb la crisi les condicions han canviat.
Tots tenim la responsabilitat. L'empresari s'aprofita perquè tu ho acceptes. La crisi només ha fet que tot això aflori, que es faci més visible. Abans de la crisi, en moltes professions es pagava molt bé perquè hi havia diners i ens hem acomodat. Molta gent cobrava per sobre del que tocava i tornar enrere no li agrada a ningú.
Però no només ha repercutit a nivell salarial.
La crisi global ha reduït llocs de treball i per això ha augmentat la càrrega. Si et baixen el salari et molesta, però si et pugen la càrrega de treball ja és un abús perquè la reducció ja és més greu. Les persones tenen tanta por que des del minut u han acceptat condicions precàries, però llavors no han de queixar-se dos mesos després. Vivim en una queixa contínua. Si tots diguessin 'no' a un contracte, la cosa canviària.
Si les persones no van felices a la feina és perquè ja no són felices
El problema és que, si no ho acceptes tu, qui vingui darrere l'agafarà.
El generem d'alguna manera. Formem part d'aquest sistema. Puc estar molt malament, però, per què accepto unes condicions que no m'agraden? Quan lluites per un somni, tens energia, però quan et rendeixes al sistema, quan et perverteixes, d'alguna manera, emmalalteixes, mors. Si les persones no van felices a la feina és perquè ja no són felices.
I què s'ha de fer arribat a aquest punt?
Emprendre. Empendre és molt difícil, es treballa molt més que si estiguessis en una empresa, encara que jo mai no tinc la sensació d'aixecar-me per anar a treballar. Si faig el que m'agrada, no calculo les hores i el meu cos rendeix perquè tinc il·lusió.
Et poden matar les il·lusions?
En crees d'altres. És el teu pensament el que et condiciona. El model en què ens hem educat ens perjudica moltíssim a l'hora d'emprendre, no ens han fet emprenedors. No puc esperar que em cridin per crear alguna cosa més. Tots estem esperant que succeeixi alguna cosa. Si tu no fas res, això no canviarà. Comença per tu.
Les persones són el motor de les empreses i cal cuidar-les
Sempre esperem que les coses canviïn fora.
Jo, com que ho he passat malament, sé el que no vull i sé com solucionar els problemes. Per això vaig crear Humanas. Si parlo fa quatre anys d'empresa saludable, era una boja. Ara la cosa ha canviat i hi ha empreses que estan conscienciades que necessiten aquest canvi, però rebutgem les que només volen el maquillatge. Les persones són el motor de les empreses i cal cuidar-les.
Tota acció té la seva reacció.
El 'bon dia' va al compte de resultats. Entrar a l'oficina amb un somriure és molt diferent que entrar fent un cop de porta. Canvia radicalment tota la productivitat del treballador. El lideratge és el que pot transformar una organització, però ara no hi ha líders, hi ha caps, que són els que dominen, ordenen i manen.
Com és un 'cap'?
Pensen que no els treguin el lloc i no en el que beneficia l'empresa. I això són interessos molt egoistes i egocèntrics. Quan tu tens una meta molt clara, com els objectius econòmics, t'oblides de la gent i aniràs sempre molt just.
Què es pot fer per no oblidar la gent?
Si millores la càrrega de treball, probablement la gent ja estarà més motivada. Amb petites accions que facis amb els treballadors, ho valoraran perquè són molt agraïts. De pagar la nòmina el dia 5, a pagar-la el 31 ja canvia la cosa. O un simple reconeixement. De vegades, els canvis tampoc no poden ser tan globals perquè hi ha treballadors que s'aprofiten d'això.
No suporto la gent que es queixa i no fa res perquè l'immobilisme no et porta enlloc
És difícil...
El tema de la conciliació comença per la flexibilitat i si hi ha comunicació i companyonia n'hi ha. Perdem de vista que treballarem per sobre dels 70 anys i cremen als treballadors als 40. Encara no has començat i ja t'estàs cremant per demostrar que ets el millor. Respirem, però no vivim, anem en pilot automàtic i en mode victimista. Mentre siguem víctimes, no podrem fer res, al contrari. Agafa les regnes de la teva vida i fes el que vulguis amb ella. No suporto la gent que es queixa i no fa res perquè l'immobilisme no et porta enlloc.
Com canviem el nostre paradigma?
Hi ha un moment en què la persona ha de fer un clic. Mentre tu no et transformis de cap a líder, l'empresa no passarà de ser tòxica a ser saludable. A tots ens interessa estar bé. T'has de plantejar si sortir de festa o conrear-te perquè tu pots arribar feliç quan més et coneguis a tu mateix. Has d'intentar que la gent et contamini el menys possible.
Avui dia, dins de les organitzacions ens oblidem de les emocions
Què és la salut organitzacional?
És un enfocament més holístic integral de l'empresa. Avui dia, dins de les organitzacions ens oblidem de les emocions. Jo prefereixo parlar d'humans amb recursos que de recursos humans perquè un recurs és una cosa que com a tal pots canviar i cadascun de nosaltres té una cosa per aportar.
Quina és llavors la missió del cap?
És trobar en què és bona aquesta persona i quin és el seu potencial. Ha de fomentar l'autoconeixement entre ells i el seu per saber gestionar-los. Quan parlem de salut organitzacional és aquesta part en la qual gestionarem les emocions. Si et somriuen estàs millor i si té cara d'ogre t'espantes perquè no saps què passa.
Es tracta de cuidar el conjunt.
No només la comunicació és verbal, també és emocional. A més existeixen les neurones mirall: si algú et gruny, tu no somriuràs. Tenim la mateixa cara que té la persona que tens al davant. La salut organitzacional és la salut de l'organització del conjunt de l'empresa gràcies a la salut dels seus treballadors. Si la gent està malament, l'organització també.
Quina seria la millor manera de canviar això?
Avui dia el valor de l'empresa és intangible, és el saber fer. Busquen persones talentoses perquè et donin noves idees i després li exigeixes que les coses siguin de tal manera. Així, l'enfonses. Després diem que 'a Espanya no hi ha talent', per això tothom marxa i se'n van els més qualificats. Sembla que treballar sigui dolent. Cal dignificar la feina. Jo mai no he dit: 'me'n vaig a treballar', sinó 'me'n vaig a l'obra'. Si sona el despertador i no em moc, és que aquí passa alguna cosa.
El nostre sistema educatiu ens fa rucs, submisos i poc combatius
Com canviem això?
Callem i no diem el que pensem i això és dolentíssim. Hem de trobar la manera de dir-ho perquè no cal que hi hagi agressivitat. Es necessita generar confiança i saber què és el que un vol i què et fa bé. El nostre sistema educatiu ens fa rucs, ens fa submisos i poc combatius. Com és possible que destinem el 6% del PIB a l'absentisme?
Un consell?
Ser feliç és una actitud davant de la vida.
