Joan Carles Girauta (Barcelona, 1961), va entrar oficialment en política fa any i mig, als 53. Ell reconeix, però, que la seva formació i haver participat als mitjans com a tertulià l'estaven preparant sense saber-ho. Es va fer de Ciutadans mentre era eurodiputat d'aquesta formació. Abans de l'entrevista, a la seu de C's a Barcelona, el saluda efusivament un matrimoni navarrès que es declara simpatitzant. "Llàstima que a Navarra ho teniu pelut", comenta l'home: l'oposició del partit d'Albert Rivera al concert econòmic no aixeca passions en aquells territoris. Girauta, però, troba virtuós "tenir el mateix discurs a tot arreu".
És cap de llista per Barcelona però farà mítings a València, Madrid, Balears, País Basc i fins i tot a Brussel·les. La major part de la campanya la faig a Barcelona. Dit això, no oblidem que en unes generals es juguen 350 representants en què cada un representa el conjunt del poble espanyol. El fet que jo sigui escollit per Barcelona no vol dir que m’hagi d’ocupar de les qüestions de Barcelona i punt. Jo em puc presentar per on sigui, però el dia que sigui diputat represento el poble espanyol. Per això vull ser present a alguns actes arreu d’Espanya. No són gaires, són cinc o sis.
No troba bé que un diputat representi la seva circumscripció i en defensi les necessitats? Però és que incompliríem la nostra obligació si fem un projecte que no és per al conjunt del país. El projecte de C's és transformar molt radicalment Espanya a través d’una reforma profunda i una regeneració del sistema. Catalunya, com a part d’Espanya, és part afectada per la i nosaltres creiem que se'n beneficia, com la resta de comunitats. Però no anem al Congrés a beneficiar cap territori en concret, sinó a tots els ciutadans espanyols.
Vostès defensen una reforma federal simètrica. Consideren que no donar estatus singular a Catalunya pot enquistar el problema entre els independentistes perquè no se’ls respecta la singularitat? Jo no nego la singularitat. Nego el monotema, el debat sobre una singularitat en concret. No només hi ha gent que no se sent ben tractada per l’Estat a Catalunya. N’hi ha arreu d’Espanya. Hi ha gent decebuda, emprenyada, que diu que no pot més. I en aquest context, les fórmules màgiques agraden. Nosaltres no proposem fórmules màgiques, proposem reformes profundes per la via constitucional, que és el que fa un país madur i democràtic.
A finals del segle XIX ja es parlava de reforma federal d’Espanya i reformar la Constitució. Això no és també el monotema i el dia de la marmota? És el dia de la marmota perquè fins ara no hi ha hagut ni l’ombra de la possibilitat de canviar-la. Però en aquest moment sí. Perquè el bipartidisme s’ha acabat. I s’acaba la lògica de governar per majoria absoluta per decret llei i governar per majoria simple amb Convergència, que et venia amb la llista de la compra i et deia “jo vull això” i la resta de les comunitats et demanaven el mateix. Així s’ha fet la descentralització a Espanya. És una arbitrarietat pura sense cap disseny d’eficiència o de racionalitat.
Si governa Albert Rivera, i Junts pel Sí i la CUP tiren endavant el seu full de ruta, es farà ús de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia? Si governa Albert Rivera es farà complir la llei.
No ho considera una no acceptació dels resultats electorals? Hi ha gairebé la meitat dels votants catalans, dos milions, que han donat suport a aquests partits. Ho han votat, i què? I l’ajuntament de Badajoz pot votar anar a la guerra amb Síria. Les coses s’han de fer com s’han de fer. I el que defensen els programes de Junts Pel Sí i la CUP és il·legal. Que busquin suports per fer una reforma constitucional que permeti el dret a decidir. La política de fets consumats no l’acceptarà mai un Estat de veritat. Ni França, ni Itàlia, ni Alemanya, ni Estats Units... I Espanya, és clar, tampoc. Està abocada al fracàs.
Aquesta postura no pot fer augmentar l’independentisme? A Catalunya, fora d’èpoques de crisi, el suport crònic a l’independentisme és d’un 15-20%. I la gent és lliure de defensar el que vulgui. L’augment es deu a moments de crisi en què l’Estat no ha donat resposta i la gent s’ha agafat a una alternativa que li venien com a millor. Quan Podemos volia trencar amb el sistema, molta gent va dir “sí!”, perquè estaven farts de tot. Això ha passat amb una part del percentatge de l'independentisme.
Vostès defensen un pacte per l’educació, i el PSOE també. Ho veuen possible després de l’historial d’Espanya amb les lleis d’educació? A la Transició es van arribar a fer coses que semblaven impossibles. Vostè no sap el que va representar que Adolfo Suárez assegués a la mateixa taula a Fraga i a Carrillo. I que s’arribés a grans acords i consensos que van convertir una dictadura en una democràcia homologable. I van aprovar una constitució amb el suport d’un 90% de la població. Com no ha de ser possible seure a una mateixa taula a PP, PSOE i Podemos per coses que són de país com l’educació? I l’únic que pot fer possible aquests consensos és Ciutadans.
Són la nova UCD? Aquest partit va desaparèixer, en part, perquè el va engolir el propi sistema electoral que tendia al bipartidisme. Doncs miri, si Ciutadans desapareix després de fer la tasca històrica que va fer Adolfo Suárez, jo ja li signo.
Albert Rivera porta 10 anys preparant aquestes eleccions per ser president d’Espanya? Quan Ciutadans era una plataforma ciutadana, abans de l’Albert Rivera, ja hi havia gent que tenia en ment reformar Espanya. I no eren ni un partit. Eren un grup de 15 persones, algunes amigues meves, que es reunien a sopar i a parlar. Però crec que mai es van arribar a imaginar que seria una possibilitat certa.
Què en pensa de l’evolució de Rajoy? Fa anys feia debats i entrevistes i se’n sortia prou bé, i ara sembla que s’amaga. Em fa pena i em decep que Rajoy, que és un bon parlamentari, no vagi als debats. És molt fort que pensi que a un debat com el de El País el cost d’anar-hi és superior al de no anar-hi. Imagini’s l’autoconfiança que deu tenir.
Fotos: Sergi Alcàzar