Aquesta setmana el diari Público està informant en exclusiva sobre la investigació que ha fet el periodista Enrique Bayo. Curiosament, cap dels grans mitjans no s'estan fent ressò de la informació aportada. Com alguns apunten, crida l'atenció que s'hagi preferit donar un altre tipus d'informació molt menys rellevant.

 

La informació presentada permet demostrar que l'imam de Ripoll continuava sent informador dels serveis secrets espanyols fins poc abans dels atemptats gihadistes a Catalunya, i també, que el CNI era conscient dels moviments que feia la cèl·lula terrorista immediatament abans dels assassinats. Únicament la premsa catalana, la basca i mitjans com Diario16 s'han fet ressò d'aquesta informació tan rellevant.

Abdelbaki es Satty va ser condemnat per tràfic d'immigrants el 2003 i va ser declarat culpable d'intentar introduir a Espanya de manera il·legal un ciutadà que viatjava amb un passaport falsificat. Fets que li van comportar una pena de mig any de presó, a més d'una multa de 1.080 euros.

El 2005 Es Satty va col·laborar en l'operació Xacal. Aquesta causa investigava els nexes existents entre tres fets diferents: els atemptats a Casablanca el 2003, l'ajuda a terroristes fugits dels atemptats de l'11-M i l'atac a una base de carabinieri italians a l'Iraq.

El setembre del 2005 la Policia Nacional va demanar permís al jutge de l'Audiència Nacional, Grande Marlaska, per punxar el telèfon d'Es Satty com a sospitós d'intermediar amb terroristes per a qüestions logístiques, i diversos testimonis el van assenyalar com a col·laborador directe. Un mes després de començar les escoltes, la mateixa policia va sol·licitar el cessament de les escoltes. Apunta Bayo que Es Satty tindria relació directa amb el testimoni protegit en aquesta causa, denominat B-05. Aquest testimoni dona dades de tots els integrants de la cèl·lula que s'investigava, menys d'un, el mateix Satty. I precisament els testimonis l'identifiquen en les reunions a les quals el testimoni protegit fa referència.

El 2008 la Guàrdia Civil envia un informe al jutge Baltasar Garzón (que era qui portava la causa) on s'indicava que malgrat existir relació directa d'Es Satty amb els integrants de la cèl·lula desarticulada, no han observat que existeixi vinculació amb la xarxa de reclutament. D'aquesta manera, el jutge treu Es Satty de l'ordre de processament. Se suposa que no apareix ni com a acusat ni com a testimoni. Assenyala Bayo que si no es tracta del testimoni protegit B05, hauria pogut ser il·legal que no el cridessin a testificar, ja que va ser assenyalat per diferents testimonis.

Per què no se li va prendre declaració com a testimoni és una pregunta que es fan molts. Entre altres, Pilar Rahola.

Precisament el març del 2012, després de ser traslladat a Ceuta des de la presó de Castelló per al judici d'aquesta causa per narcotràfic, Abdelbaki va canviar de cop la seva actitud islamista radical i va mostrar un perfil baix davant l'amenaça de ser expulsat al Marroc. Un mes després va començar a rebre visites a la presó de la Guàrdia Civil. Dos anys després va rebre la quarta visita per ser captat. Aquesta vegada van acudir a veure'l agents del servei secret.

Segons explica Bayo, l'informe a què ha tingut accés Público, que havia fet el CNI, detallava l'actitud radical d'Abdelbaki a la presó. Va ser considerat per Institucions Penitenciàries com a islamista. Al contrari del que es va filtrar a mitjans com El Confidencial.

Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en un comunicat, Vigilància Penitenciària es va basar en l'informe de la junta de tractament de la presó, en el qual es destacava l'absència de sancions, la bona conducta del reclús i la seva integració en la vida carcerària. De fet, el pres duia a terme una activitat laboral remunerada a la presó. Els permisos, concedits a proposta del centre, no van comptar amb l'oposició del fiscal.

Així mateix, assegurava que al jutjat no li consta cap informació relativa a la vinculació d'Es Satty amb l'activitat terrorista, ni la seva possible inclusió en el fitxer FIES, d'intern d'especial seguiment.

Tanmateix, un funcionari de la Generalitat Valenciana va assegurar a Levante EMV que va atendre Abadelbaki es Satty a principis d'agost del 2016 i que aquest li va mostrar un document en el qual figurava com a pres perillós pel seu caràcter radical salafista, quan va acudir per sol·licitar que l'esborressin del FIES. Aquesta persona ha posat els fets en coneixement de la policia i el va remetre als jutjats de Vigilància Penitenciària perquè no era la seva competència.

Respecte al presumpte caràcter radical salafista amb què estava catalogat a presó Es Satty, fonts d'Institucions Penitenciàries no van voler concretar les dates en les quals va estar inclòs en el FIES: els Fitxers d'interns d'especial seguiment, assegurant que les esmentades dades són d'ús intern i informació privada dels presos. En la sentència condemnatòria hi havia també una ordre d'expulsió.

Quan va abandonar la presó de Castelló l'abril del 2014, hauria d'haver estat expulsat del país. Els seus advocats van actuar per dues vies: van presentar un recurs davant la Delegació del Govern i davant de la resposta negativa d'Interior, van utilitzar la segona via: van acudir a la justícia contenciosa administrativa. Va ser llavors quan el jutge va estimar el recurs i no es va produir l'expulsió.

El jutge va anul·lar la deportació per l'arrelament del condemnat a Espanya.

Segons la sentència, de març del 2015, la condemna estava relacionada amb un fet delictiu aïllat i comès deu anys enrere i el jutge aplica la jurisprudència europea, segons la qual per expulsar un estranger resident de llarga durada condemnat a més d'un any de presó ha d'existir una amenaça real i prou greu per a l'ordre públic o la seguretat pública.

Segons assenyala Público, fonts de la intel·ligència espanyola afirmen que en la visita d'agents del CNI que va rebre Es Satty el 2014, just abans de sortir de la presó, es va tancar un acord amb ell perquè actués com a confident del servei secret en sortir de la presó. A canvi, li haurien garantit que no seria deportat després de complir condemna, tal com va passar.

Una de les raons per assenyalar el seu arrelament va ser un certificat de sis anys i mig d'alta en la Seguretat Social. Es pregunta Bayo, d'on va treure Es Satty els recursos i contactes per desplegar aquesta defensa lletrada i demostrar al jutge aquest currículum laboral, i a més, que el jutge considerés que es tractava d'un resident de llarga durada, si la major part del temps que havia estat a Espanya havia estat complint condemna en un centre penitenciari?

Les mateixes fonts informen Bayo que el CNI va arreglar les recomanacions i avals necessaris per obrir les portes a Es Satty perquè fos admès com a imam de l'oratori de Ripoll, cas cridaner perquè poc abans ho havia intentat a Bèlgica i allà li van tancar totes les portes perquè el consideraven perillós.

Hem conegut aquests dies també que el CNI escoltava els mòbils dels assassins de la Rambla cinc dies abans de la matança

Coneixien els seus moviments detallats, els viatges, els motius. Però aquesta informació no provenia, segons la informació de Público, del mateix Es Satty, perquè no va participar com a interlocutor en aquestes converses. Assenyala la notícia que les escoltes no podien procedir de la intervenció total del seu telèfon, sinó que s'estaven intervenint tots els telèfons.

El CNI seguia pas a pas i dada a dada totes les activitats dels terroristes almenys fins cinc dies abans que cometessin els brutals atemptats.

I com a dada final (de moment): els atemptats es van produir el 17 d'agost. L'endemà, al matí, va ser quan es va esborrar definitivament la fitxa com a informador d'Es Satty de les bases de dades del CNI, cosa que només pot fer-se des de la central a Madrid.

Moltes preguntes obertes. Tanmateix no és fàcil trobar respostes. El diputat basc Jon Iñarritu informava a través de les seves xarxes socials del veto a la pregunta en relació de la incompareixença de diversos responsables del CNI, GC i PN en la comissió d'investigació dels atemptats del 17-A a Catalunya que s'està desenvolupant aquests dies en el Parlament de Catalunya.

Cal recordar que en el seu moment Ciutadans va mirar de proposar una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats, i la reacció per part del PP i del PSOE va ser automàtica. El portaveu del PP de llavors, Rafael Hernando, va assenyalar que havia d'investigar-se a Catalunya perquè els fets van ocórrer allà i els responsables en seguretat són els Mossos i va demanar a Cs que retiressin la proposta.

Per la seva part, Margarita Robles, va apuntar que es tractava d'una actitud frívola per part de Rivera i li va indicar que en aquests assumptes calia tenir responsabilitat d'estat.

Finalment, les tres formacions es van posicionar en contra d'obrir una comissió d'investigació sobre això al Congrés dels Diputats.