La socialista Francina Armengol va ser elegida en primera votació, amb majoria absoluta de 178 vots, gràcies a l'acord in extremis entre el PSOE, Junts i ERC. La Mesa està formada per quatre vicepresidències i quatre secretaries. De les vicepresidències, dos han estat per al PP, una per al PSOE i una altra per Sumar. Vox s'ha quedat fora de la Mesa després de no arribar a un acord amb el PP. El mateix repartiment s'ha dut a terme a les secretaries.

La presidència del Congrés dels Diputats és la tercera autoritat de l'Estat, rere el Rei i el president del govern espanyol.

El president del Senat, per la seva part, també ha estat elegit. Aquesta vegada, Pedro Rollán, del partit Popular, que és qui té la majoria absoluta en aquesta cambra.

En la sessió de la creació de la Mesa del Congrés, el primer anunci de la seva presidenta ha estat expressar el seu compromís amb l'ús de les llengües cooficials del gallec, eusquera i català en el congrés. Ha anunciat que la seva presidència permetrà l'ús d'aquestes llengües des de la primera sessió constitutiva. Un gir total si ho comparem amb les declaracions de l'anterior presidenta, que donava a entendre que era una qüestió pràcticament inassumible, ja que depèn de la modificació del reglament de les Corts. Una cosa que ara sembla no ser un obstacle.

La presidenta del Congrés té la funció de convocar els plens, com el d'investidura. Una qüestió fonamental, si atenem els temps que influeixen en les iniciatives.

També fa complir el Reglament i dirigeix els debats.

Aprova la formació dels grups parlamentaris a l'inici de la legislatura: un partit pot formar grup propi amb 15 diputats, o amb un mínim de 5 i el 15% dels vots a les províncies on s'ha presentat, o el 5% a nivell nacional. En aquest cas, ni ERC ni Junts no aconsegueixen els requisits, però la Mesa pot facilitar la seva formació (els partits poden prestar-se diputats per aconseguir tenir representació com a grups parlamentaris).

L'acord per obtenir els suports independentistes catalans s'ha segellat acordant l'ús de les llengües cooficials en el Congrés i en les institucions, impulsar la investigació de l'ús de Pegasus, desjudicialitzar el conflicte català, i la reobertura de la comissió d'investigació sobre els atemptats del 17 d'agost esdevinguts fa 6 anys.

Els independentistes han anunciat que aquest suport per a la formació de la Mesa del Congrés és independent del suport per a la investidura, les negociacions de la qual començaran la setmana vinent i posaran sobre la taula com a punts fonamentals l'amnistia i l'autodeterminació. Encara és possible que no hi hagi acord per a la investidura i hagin de repetir-se unes eleccions, per la qual cosa el més assenyat és esperar i, com apunta Puigdemont, esperar els compromisos reals, i no meres promeses que quedin a res, com ha vingut succeint fins ara.

L'acord assolit sobre la llengua catalana, gallega i basca com a llengües oficials de la Unió Europea és diferent de la proposta feta per ERC, que se centra a impulsar l'ús del català com a llengua dins de les institucions europees. Es tracta, per tant, de la primera vegada que el Regne d'Espanya impulsa l'oficialitat d'aquestes llengües a nivell de la Unió Europea.

Actualment, són 24 les llengües oficials en la Unió. El pròxim 19 de setembre, el Consell d'Afers Generals de la UE, sota presidència espanyola, haurà de votar aquesta sol·licitud i servirà com a mostra de compromís de l'acord assolit in extremis per al suport a la presidenta del Congrés per part dels independentistes catalans.

El fet que es parlin les llengües cooficials en les institucions espanyoles és, sense cap dubte, històric i positiu: suposa el reconeixement, respecte i normalització de la riquesa plural de l'Estat. Tanmateix, més enllà d'aquesta fita, el pas que suposarà reconèixer el català, basc i gallec com a llengües oficials de la Unió Europea, és un missatge clar cap a l'exterior: Espanya sembla transitar el camí necessari en el qual ha deixat d'apallissar la població catalana per recolzar el reconeixement de la seva llengua. Un gir de 180 graus que molt possiblement servirà per transitar un camí de diàleg, respecte i entesa, davant de les portes de les sentències internacionals que estan per arribar.

Queda pendent, i serà la part més rellevant d'aquesta jugada d'escacs, el reconeixement de l'autodeterminació i l'amnistia perquè sigui possible un govern del PSOE. I per a això, seran una vegada més els fets, i no les promeses, els que s'hagin de posar sobre la taula: en aquest cas, haurà de tramitar-se una proposició de llei, preferiblement per part del PSOE, o en el seu cas, per Sumar o per l'independentisme. En cas de no aprovar-se aquesta iniciativa, els de Junts han deixat clar que no hi haurà investidura.

Serà, per tant, determinant la següent batalla, que haurà de venir acompanyada de fets tangibles per part de Sánchez si vol pilotar, no només el govern d'Espanya, sinó també la presidència del Consell que, per torn, li correspon en la Unió.

Com deia la setmana passada, qui ens havia de dir que els esdeveniments poguessin fer un gir d'aquesta mena i de la necessitat s'hagi fet virtut, aconseguint una sèrie de fites que, si parlem en termes democràtics, no són només positius per a Catalunya, Galícia o el País Basc, sinó que ho són, sense cap dubte, per a l'Estat espanyol i per a la mateixa Unió Europea.