Salta a la llum aquesta setmana l'escàndol pel ja conegut com a cas Koldo, que apunta a una suposada trama de corrupció en la qual persones afins al govern espanyol haurien obtingut milions de beneficis per la venda de mascaretes durant la pandèmia.

L'assumpte esquitxa, suposadament, l'exministre Ábalos, ja que va ser el seu assessor i principal persona de confiança que hauria establert les connexions necessàries entre una empresa i els diferents governs autonòmics i ministeris, així com organismes oficials, per vendre'ls, fins i tot abans de la licitació pública, mascaretes que el seu propi govern hauria establert com a obligatòries.

Les mascaretes, per acabar-ho d'adobar, no complien els estàndards establerts, i per això encara avui estan sense desembalar, guardades en caixes, com ara les que el govern balear va adquirir.

Les notícies que anem coneixent són cada vegada més sorprenents i fa la sensació que això només passa aquí.

No és estrany que tinguem aquesta impressió, ja que poc o res ens ha arribat d'altres trames i corrupteles sobre aquest mateix assumpte en altres països. Però com les meigues, "haver-n'hi n'hi ha".

Al Regne Unit, l'escàndol es va produir per l'adquisició de mascaretes i d'equips de protecció individual del personal sanitari. Van ser 45 milions de lliures les que havia pagat el govern britànic per a l'adquisició d'uns productes que no van arribar.

A Itàlia, l'escàndol també es va produir: la Fiscalia Europea i les autoritats italianes van descobrir que una empresa comercialitzadora de productes mèdics va evadir milions d'euros.

Al Canadà, si fa no fa. I a Àustria.

A Alemanya, l'escàndol per la venda de mascaretes també va esquitxar un ministre. L'empresa de Nikolas Löbel va guanyar centenars de milers d'euros gràcies als acords per adquirir mascaretes durant la pandèmia. El diputat Georg Nüsslein va ser acusat d'haver rebut 660.000 euros per pressionar el proveïdor de mascaretes.

Alemanya també va comprar mascaretes que mai no van arribar.

Europol i Interpol van frenar una operació internacional on es venien mascaretes inexistents.

A Àustria, un fabricant que produïa 12 milions al mes de mascaretes FFP2, en realitat les estava comprant a la Xina i etiquetant-les com a producte nacional.

Als Estats Units, també hi ha hagut escàndols amb aquest tema. Robert Stewart va admetre davant de la justícia haver defraudat tres agències federals en la venda de mascaretes per un valor de més de 34 milions de dòlars.

A Sud-àfrica es van vendre mascaretes i productes que suposadament protegien davant de la infecció que van resultar ser fraudulents.

Per continuar sorprenent-nos, aquesta setmana hem conegut una mica més sobre les mascaretes a Espanya: el Ministeri de Sanitat ha admès per primera vegada que ha obligat a portar les mascaretes a la població sense tenir un aval tècnic.

S'entén ara molt millor el que denunciava el president de l'associació de les empreses productores de mascaretes a Espanya el passat 17 de gener, quan demanava al govern protecció.

Va quedant clar quin és el veritable benefici de les mascaretes. I pel que sembla, no era la protecció de la nostra salut.