De moment, la idea és només una cosa que planteja una escriptora catalana, Lolita Bosch, que aquesta primavera ha presentat una novel·la titulada La veritat no està escrita en la qual es parla de com Barcelona es va convertir en una metròpolis a finals del XIX gràcies, en part a fortunes acumulades gràcies a l'esclavisme i en paral·lel a l'espoli de les esglésies del Pirineu. El seu plantejament és audaç, i entronca amb el formulat per altres il·lustres escriptors com Julio Llamazares: les obres d'art procedents d'esglésies rurals que s'acumulen en museus com el MNAC o, també, en museus diocesans repartits per tot Espanya, estarien millor al seu lloc d'origen.
Verges posades en fila
Lolita Bosch coneix a fons el que ella defineix com a "espoli" de l'art romànic del Pirineu català ja que, precisament un avantpassat seu, va ser un dels responsables del robatori de part d'una d'aquestes obres i, a més, la conservava a casa. L'art romànic, explica, "ni pertany als museus en els quals s'exhibeix ni lluu allà adequadament". En aquest sentit, les seves opinions entronquen amb les de Julio Llamazares, autor del recorregut per les catedrals espanyoles que és el seu viatge a dos volums Las Rosas de Piedra. Per a Llamazares, les peces d'art sacre que s'acumulen en museus es van concebre per contemplar-se en llocs concrets que no eren d'altres que les esglésies que les acollien originalment.
Què proposa Bosch?
Per a Bosch, en un meomento en el qual hi ha prou mesures de seguretat per garantir la integridsad de qualsevol obra en qualsevol lloc de l'Occident, els territoprios té dret a demanar "la tornada dels originals" i que en museus com el MNAC s'exhibeixin còpies.