Amb un total de 270.000 metres quadrats i construït entre 1948 i 1958, l'edifici més gran d'Espanya és l'actual Ciutat de la Cultura de Gijón, ubicada en la parròquia de Cabueñes. Amb tot, aquest no és el seu nom original, ja que es va inaugurar denominant-se Universitat Laboral de Gijón. El seu estil neoherrerià recorda el del Monestir d'El Escorial, la mida del qual triplica, i des de 2016 el complex està considerat Bé d'Interès Cultural amb categoria de Monument. Actualment acull les instal·lacions de la Radiotelevisió del Principat d'Astúries, el centre d'art i creació industrial LABoral i la Facultat de Comerç, Turisme i Ciències Socials de la Universitat d'Oviedo. També allotja l'Escola Superior d'Art Dramàtic d'Astúries, el Centre d'Investigació ThyssenKrupp, un centre de Formació Professional i el Conservatori Professional de Música de Gijón.

fotonotícia 20200215111458 1200
 

Com va néixer?

En origen, es va plantejar com un orfenat destinat a acollir els fills dels miners que, com a conseqüència d'accidents laborals, morien per desenes en la llavors puixant mineria asturiana. L'objectiu era atendre, com a mínim, un miler d'alumnes que residirien majoritàriament en el complex. Aquest estaria dotat d'escola, tallers industrials, granja pròpia, camps de cultiu i instal·lacions esportives. Les obres van començar el 1948 i el 1958 estaven completades, però el centre va començar a funcionar el 1955. Va arribar a ser, amb capacitat per a 3.000 alumnes, l'institut de Secundària més gran d'Espanya i, des de la seva inauguració, més de 110.000 alumnes han passat per les seves aules, en les quals impartien classe diferents congregacions religioses. D'aquests 110.000 alumnes, només 40.000 van ser asturians. En la seva construcció van participar com a obrers batallons de presos polítics.

Universitat La Laboral de Gijon Ciudad de la Cultura 4
 

Declivi i recuperació

El complex va entrar en declivi a partir de 1978 i el seu deteriorament va ser notable, ja que l'Administració central no va atendre les seves necessitats. El 1996, les monges clarisses (última de les congregacions que residien i treballaven en el complex el van abandonar per l'escassetat d'alumnes. El 2011, el Govern del Principat d'Astúries es va fer càrrec del complex i li va atorgar nous usos, encara que hi ha zones que encara no es fan servir. De fet, s'ha arribat a plantejar la utilització de part del recinte per a usos hotelers.