Al seu dia, Espanya va ser un dels líders en desenvolupament de tecnologies de captura de CO2. Va arribar a tenir (A Puertollano i Ponferrada) dues plantes que van ser model a escala europea. La de Puertollano, en el desmantellat complex electrotèrmic d'Elcogas (el web del qual perviu a la xarxa a tall de record), va ser la primera planta de captura de diòxid de carboni i els seus primers assajos, allà per 2010, van permetre capturar fins a una tona de CO 2. A Ponferrada, al costat de l'avui desmantellada tèrmica de Compostilla II, va funcionar Ciuden, l'altre complex industrial dedicat a aquests menesters. Ara, després d'anys aturat, volen recuperar-lo.
Què feien?
En ambdós complexos, es capturava el CO2 generat en la combustió de carbó per generar electricitat amb l'objectiu que no arribés a l'atmosfera i fabricar amb el diferents productes com a àcid acetilsalicílic, polímers o gasolina o realitzar tractament d'aigües, processos de neteja en sec i, fins i tot, manipulació d'òrgans artificials i fabricar productes de cosmètica, entre d'altres. Elcogas, sense que hagi quedat clar per què, es va desmantellar el 2018 i avui els terrenys acullen una planta de biomassa gestionada per ENCE amb 50 MW de potència, gairebé res al costat dels 320 MW de la tèrmica desmantellada. A Ponferrada, en paral·lel, funcionava Ciuden (Centre de Desenvolupament de Tecnologies de Captura) al costat de Compostilla II, la tèrmica que tenia Endesa a Cubillos de Sil. Allà, també es van desenvolupar experiències similars a les d'Elcogas a escala semiindustrial, però el 2019 tot es va arxivar: el director de Ciuden llavors, el biòleg Arsenio Terrón, va indicar que calia "buscar un futur diferent" a la planta de captura de CO2 experimental que, amb un model d'oxicombustió, operava a les instal·lacions de Cubillos del Sil. Ara, segons tot indica, sembla que volen reactivar aquelles experiències.
De la mà d'Hunosa
Les declaracions que va fer el 2019 Terròs, que va abandonar el càrrec aquest mes de maig, se semblen avui gairebé un disbarat després de què Ciuden i Hunosa –o més aviat Hunosa i Ciuden, perquè a Ciuden la dirigeix ara la responsable de l'àrea de museus i patrimoni de l'entitat- hagin anunciat que "estudiaran opcions de col·laboració en matèria de renovables" que podrien implicar que es tornin a utilitzar els equips de captura de CO2. L'objectiu és utilitzar el diòxid de carboni capturat per a la fabricació de combustibles sintètics. Qui ho planteja és Gregorio Rabanal, enginyer de Mines i president d'Hunosa, l'empresa que explota l'últim pou miner vertical que extreu carbó a Espanya i que aspira a convertir-se en un actor clau dins de l'àmbit de les energies sostenibles. Sigui com fos, que algú recuperar unes instal·lacions industrials capdavanteres al seu dia per a l'ús amb què es van concebre és, sens dubte, una bona notícia encara que, per adonar-nos de les oportunitats que obrien els sistemes de captura de CO2 –potser no hauria fet falta fer enderrocar tèrmiques i tancar mines si s'hagués continuat jugant a favor d'ells- hagi passat més d'un lustre. En altres països, mai no van abandonar aquestes tecnologies.