Hiperactivitat, dèficit d'atenció i, en definitiva, un risc clar d'asfíxia cognitiva i angoixa provocades per la impossibilitat d'atendre tots els estímuls que se'ns presenten alhora. Són només algunes de les conseqüències que, tant en menors com en adults, té un ús inadequat de les noves tecnologies. La solució a tot això la plantegen experts com David M.Levy: contra la contaminació mental (que, en definitiva, això és tota la informació estèril que ens arriba i ens distreu dels nostres propòsits) fa falta ecologia, però no de la que pensem: ecologia de la informació.
Què és?
Psiquiatres com l'alemany Manfred Spitzer parlen ja clar i net de demència digital, que vindria a ser la patologia que es genera quan som incapaços de deixar de fer atenció a informacions i estímuls que no tenen impacte directe ni en les nostres vides, ni en el nostre benestar ni en la nostra economia però a les quals els dediquem temps, esforç i capacitat cognitiva. En aquest context, l'ecologia de la informació suposa un canvi de paradigma en el qual el centre deixen de ser les dades perquè, el que de veritat interessa, són les persones i l'ús que fan de la informació que reben. En aquest sentit, la informació rellevant és només aquella capaç de generar, si es tracta adequadament, millores en la vida d'un col·lectiu. Compten molt, així, totes aquelles informacions que, malgrat no poder registrar-se en formats electrònics, constitueixen el capital intel·lectual d'una organització. Tot això se sintetitza en un llibre, Information Ecology, publicat per Thomas Davenport el 1997, un moment en què la informació circulant no era ni el 25% de l'actual.
Efectes adversos
La gestió inadequada de la informació, entenc com a tal l'atenció permanent als estímuls informatius externs té fins i tot efectes sobre el funcionament del cervell, que comença a processar les dades que rep no a través de l'hipocamp (zona responsable de la memòria) si no mitjançant l'estriat, que controla les rutines. D'allà el dèficit general d'atenció, els problemes de concentració i la manca general de pensament productiu. Què ens queda? Doncs molt senzill: parar, jerarquitzar i pensar que, potser, és millor disposar de menys dades, però millors i decodificables.