Encara que els primers televisors que es podien connectar a Internet van sorgir en la dècada dels 90, només van estar disponibles en uns quants mercats i les seves funcions eren molt limitades. Les primeres Smart TVs van aparèixer al mercat entre 2007 i 2008 de les mans de les marques sud-coreanes Samsung i LG. No obstant això, no va ser fins a principis dels 2010 que van començar a arribar als salons de milions de llars, coincidint amb els primers serveis de vídeo sota demanda com Netflix o HBO.
Tanmateix, els televisors intel·ligents de l'època no estaven a l'abast de tothom. També mancaven d'algunes característiques que avui considerem imprescindibles, com la connexió wifi (els primers models es connectaven a Internet per cable Ethernet directament al router). És per això que Google va encertar amb els seus Chromecast.
Si bé el concepte original de Chromecast ja no existeix, ja que Google va deixar de vendre'ls fa anys i està enfocat en el seu centre multimèdia Google TV Streamer, alguns models de la companyia continuen sent funcionals. Tan sols necessites un televisor o monitor amb HDMI i una connexió wifi per transmetre contingut. No tens Internet sense cables a casa? T'expliquem com utilitzar el Chromecast sense wifi.
El teu telèfon intel·ligent com a punt d'accés wifi per utilitzar el Chromecast
Els Chromecast de 2a i 3a generació (els de 1a generació continuen funcionant, encara que ja no reben actualitzacions de Google) utilitzen el telèfon mòbil intel·ligent o tauleta com una espècie de comandament a distància. Aquests dispositius mòbils són els encarregats d'enviar el contingut (Cast) al Chromecast perquè ho mostri al televisor.
Per a això, és necessari tenir una xarxa wifi a casa amb accés a Internet. Si per alguna raó en manquem, podrem utilitzar un telèfon mòbil intel·ligent secundari per proporcionar connexió al Chromecast.
Una vegada tenim el Chromecast sense Android TV/Google TV connectat al televisor per port HDMI, hem de crear un punt d'accés wifi. Per si no ho sabies, els smartphones Android i iPhone poden convertir-se en routers per proporcionar Internet a altres dispositius. Per a això utilitzarem les dades de la nostra tarifa mòbil (com més gigues, més sèries i pel·lícules podrem veure).
Després d'activar la funció de Punt d'accés Wi-Fi o Punt d'accés personal (el nom varia depenent de la marca del telèfon), haurem d'establir una contrasenya i un nom per a la xarxa wifi. A continuació, vam descarregar/vam obrir l'app Google Home des de l'smartphone en el qual no hem iniciat el punt d'accés, ja que és necessària per realitzar la configuració del dispositiu.
La configuració es completa en uns quants passos, molt ben detallats per la pròpia aplicació Google Home (és impossible perdre's). Al televisor apareixerà un codi que s'ha d'ingressar al telèfon per realitzar la vinculació. Finalment, només cal tenir actiu el Punt d'accés Wi-Fi a l'smartphone secundari per poder enviar sèries i pel·lícules des del nostre telèfon primari a la tele.
Si no t'agrada la idea d'haver d'utilitzar un telèfon intel·ligent secundari com a rúter, pots adquirir un rúter portàtil compatible amb targetes SIM. Hi ha models bastant econòmics i altres de molt avançats i cars, segons les necessitats i pressupost de cada usuari.