En un any en què 4000 milions de persones estan cridades a votar, la temptació d'intentar manipular el resultat d'algun d'aquests comicis mitjançant el hackejo tecnològic és més que evident. Darrere d'aquestes maniobres, com sempre, estan països com Rússia, l'Iran, Corea del Nord o la Xina i els seus peons resideixen a qualsevol part del planeta.
Investigacions
La magnitud de l'amenaça és tan certa que, tant en el Parlament Britànic com en el Congrés dels Estats Units o al Parlament Europeu funcionen ja comissions que investiguen aquesta qüestió. L'aparició d'eines d'IA i la capil·laritat de xarxes escassament controlades com TikTok i sistemes de missatgeria instantània com Telegram doten de més eines els peons repartits per tot el món que executen els atacs cibernètics. Els objectius són comuns: desestabilitzar països occidentals –o occidentalitzats- i garantir l'accés de mandataris proxinesos o prorussos. Les ingerències tecnològiques coexisteixen amb mètodes més tradicionals com el suborn i la difusió de fake news, els preferits de les xarxes d'ingerència prorusses. Espanya, amb eleccions autonòmiques a Catalunya i el País Basc, és un dels objectius principals. D'entre els països occidentals, és segurament un dels políticament més tensats actualment.
Seguretat
Amb tot, i almenys de moment, els atacs directes als sistemes de recompte són impossibles a data d'avui tant a la UE com als Estats Units. Eines com la Xarxa de Coordinació per a la Seguretat en Processos Electorals espanyola vetllen per això. Amb tot, la millor solució a aquestes amenaces és el vot electrònic, ja que aquests sistemes impliquen la utilització de diferents certificats que, si no s'utilitzen de manera coordinada, no permeten als responsables del recompte accedir a la informació. Sovint, també, es fan servir sistemes biomètrics, la qual cosa impedeix atacs remots, però fa dependre la netedat dels comicis de l'honradesa del personal implicat en el recompte.