Cada estiu, el nombre d’incendis forestals augmenta a Catalunya i a la resta de l’Estat, amb conseqüències que van més enllà de la destrucció de masses forestals. Un estudi recent de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) alerta que la mortalitat associada a les partícules fines (PM2.5) generades pels incendis podria estar infraestimada fins a un 93%. Aquestes partícules, presents al fum que desprenen les flames, contenen contaminants altament perillosos per a la salut i estan vinculades a un increment tant de la mortalitat com de la morbiditat. Segons l’anàlisi, publicat a la revista The Lancet Planetary Health, les partícules fines procedents dels incendis forestals representen un risc de mort superior al que comporten les partícules que no provenen d’aquests episodis, la qual cosa obliga a repensar les polítiques de prevenció i resposta davant d’aquest fenomen.
L’anàlisi s’ha elaborat a partir de les dades del projecte Early-Adapt, que recull registres diaris de mortalitat en 654 regions contigües de 32 països europeus, amb una cobertura total de 541 milions de persones. Els investigadors van combinar aquesta informació amb estimacions diàries de concentracions de partícules fines, tant les vinculades directament als incendis forestals com les que no ho estaven, corresponents al període 2004-2022. Per mesurar els efectes a curt termini del fum sobre la mortalitat, es van emprar models estadístics que consideren un cert marge temporal, ja que les repercussions en la salut no sempre apareixen de manera immediata. L’estudi ha tingut en compte la mortalitat per totes les causes, així com la derivada de malalties respiratòries i cardiovasculars.
Segons les conclusions, l’exposició a concentracions elevades de partícules fines derivades d’incendis forestals incrementa el risc de mort durant la setmana posterior al contacte amb el fum. En concret, per cada augment d’1 microgram per metre cúbic (1 µg/m³) de PM2.5, la mortalitat per totes les causes creix un 0,7%, la mortalitat per causes respiratòries puja un 1% i la cardiovascular un 0,9%. Els investigadors calculen que, durant els 18 anys analitzats, l’exposició a curt termini a aquest tipus de partícules hauria estat responsable d’una mitjana anual de 535 defuncions per totes les causes, de les quals 31 atribuïbles a malalties respiratòries i 184 a problemes cardiovasculars.
Diferències entre regions
L’estudi també revela diferències significatives segons la regió. Bulgària, Romania, Hongria i Sèrbia són els països on la relació entre l’exposició a partícules fines derivades d’incendis i la mortalitat és més elevada, mentre que en algunes zones molt afectades de Portugal i Espanya s’han detectat associacions negatives febles i poc concloents. Segons Cathryn Tonne, autora sènior del treball, aquesta variabilitat “podria estar relacionada amb les estratègies regionals i nacionals de gestió i adaptació als incendis forestals”. Tot i això, la investigadora d’ISGlobal adverteix que caldrien més investigacions per identificar amb precisió els factors que expliquen aquestes diferències.