Les millors cançons de la història que giren entorn de la pau es reuneixen en un 'Top Ten' elaborat a través del treball d'alguns alumnes i els professors Miguel Ángel Ríos, professor, i Ana Ruiz, cap d'estudis del Grau de Musicologia de la Facultat de Música i Arts Escèniques de la Universitat Alfonso x El Sabio (UAX).

La iniciativa, que busca acompanyar la celebració del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau el dimarts 30 de gener, és fruit d'una profunda anàlisi, desenvolupada sota els criteris de musicalitat, composició o influeix de l'autor en l'època.

La 'playlist' arrenca al segle XII amb dones influents de la política de l'època i passa per clàssics com Handel, Beethoven o Schubert, fins a músics del segle XX com Cat Stvens, Peter Gabriel, o la més actual cançó de Eurovisió el 2023. UAX posa de manifest la seva implicació social i la participació activa dels seus alumnes en l'àmbit pràctic amb aquest repàs exclusiu que vol posar de relleu la música i que suposa un crit en favor de la pau i en contra de la violència.

Per començar UAX trasllada el segle XII amb la cançó O Virtus Sapientiae' d'Hildegard von Bingen, considerada en l'actualitat com a Santa Hildegarda de Bingen. Es tracta d'una figura amb molta influència en la política internacional, una cosa extraordinària en l'època per a una dona. Pau i Harmonia, tal com expressa Hildegard per mitjà de la seva música, són dues "divines" conseqüències de la Saviesa i així ho expressa en aquest tema de gran calat històric.

El 1559 va veure la llum 'Sustinuimus Pacem et non venit' d'Adrian Willaert que té un clar missatge en el seu text en llatí on recorda: "Hem esperat la Pau i no va venir... Hem pecat contra els nostres pares, actuat injustament, comès iniquitats... no ens oblidis, Senyor, eternament." Aquesta lletra és important en una època en què es lliuraven diferents guerres, particularment, també el si de l'Església. És un cant a la pau i al final de les batalles espirituals i humanes.

'La paix' (Música per als reals focs artificials Suite HWV 351) del brillant George Frideric Handel va arribar el 1749 com un encàrrec del rei Jordi II de la Gran Bretanya per acompanyar a un súper espectacle organitzat per celebrar el final de la Guerra de Successió Austríaca i la firma del tractat d'Aquisgrà (1748), que portaria la pau a Europa després de 8 anys de conflicte. La cançó es va alçar com un himne a la pau en l'època.

No podia faltar en aquest repàs històric l''Himne a l'Alegria' (Simfonia núm. 9 op. 125) de Ludwig Van Beethoven. La 9a Simfonia, composta entre 1822–1824, posa fi al Classicisme i dona la benvinguda al Romanticisme. Al costat d'això, la seva lletra és transmissora d'un anhel d'esperança i fraternitat. És una peça que encara en l'actualitat es fa gran cada vegada que s'escolta i genera un sentiment d'unió, pau i alegria.

Un altre brillant compositor, Franz Peter Schubert, va sorprendre al món el 1825 amb 'l'Ave Maria' (Ellens Gesang III / Hymne an die Jungfrau). La peça està dedicada a la comtessa Sophie Weissenwolff i la seva temàtica tracta de la dama Ellen Douglas que demana ajuda a la Verge María cantant una oració perquè acabi la guerra.

Ja al segle XX ens trobem l'òpera 'Guerra i pau' (Obertura Op. 91) de Serguéi Prokofiev. Va ser el 1946 quan aquesta composició va posar música a una de les novel·les més importants de la literatura russa de nom homònim escrita per León Tolstói. La música que escoltem és l'obertura a la pau, en la qual es desenvolupen les escenes d'amor, les festes, la calma que precedeix a la tempesta.

En la dècada de 1970, Cat Stevens va compartir amb el món 'Peace Train'. Aquest tema, compost en un tren i dedicat a la conciliació, va estar influït especialment per la guerra del Vietnam, que portava vigent des de 1955 i que no va acabar fins a dues dècades després. Anys més tard, Peace Train es va rescatar de nou en el 2003 durant les manifestacions en oposició a la Guerra de l'Iraq.

D'aquesta manera arribem als anys 80 en la nostra llista amb Peter Gabriel i la seva cançó 'Games without frontiers', que va arribar a ser als primers llocs de les llistes del Regne Unit i li va servir a Peter Gabriel per parlar al món en sentit metafòric dels absurds jocs de guerra dels dirigents mundials, així com de la seva pròpia idea d'un món globalitzat, però sense fronteres ni barreres de cap tipus.

El 1998 l'espanyol David Dorantes va compondre 'Orobroy', i les seves paraules no poden ser més adequades per als moments actuals, amb un missatge patent d'antiviolència i pacifisme: Quan escolto la vella veu de la meva sang / que canta i plora recordant/ passats segles d'horror, / sento a Déu que perfuma la meva ànima / i al món vaig sembrant / roses en comptes de dolor.

El grup Vesna va ser el grup representant de la República Txeca al LXVII Festival de la Cançó de Eurovisió de 2023 amb la seva cançó 'My sister's Crown'. La cançó es presenta com protesta contra la desigualtat en general, posant èmfasi en dos focus: la desigualtat de gènere i l'opressió social. Va ser concebuda com una reivindicació de la feminitat i la germandat dels pobles eslaus.