Els primers Homo sapiens van arribar a Europa molt abans del que es pensava, segons diversos articles publicats a Nature i Nature Ecology & Evolution aquest dimecres —tots ells liderats per l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva—. Però anem per parts i remuntem-nos fins fa uns 45.000 anys, quan el continent travessava canvis profunds: els neandertals començaven a desaparèixer mentre els sàpiens s'expandien. Es tracta de la transició entre el paleolític mitjà i el superior, en la qual les dues espècies humanes van coexistir i van arribar a encreuar-se (encara conservem un 2% d'ADN neandertal al nostre genoma).
Però en aquest període es van desenvolupar diferents cultures que els científics no sabien a qui atribuir, com és el cas de la Lincombian-Ranisian-Jerzmanowician (LRJ, una indústria lítica) del nord-est i el centre d'Europa. Ara, les anàlisis de les restes de la cova d'Ilsenhöhle a Ranis (Alemanya) han demostrat que el lloc fou ocupat esporàdicament per sàpiens des de fa 47.500 anys. És a dir, molt abans de la fi dels neandertals, una troballa que reforça la idea d'un mosaic de poblacions i cultures humanes diferents presents al continent durant el paleolític mitjà i superior.
Adaptació a les condicions climàtiques
La cova de Ranis va ser excavada l'any 1930, però no s'hi van trobar restes humanes fins gairebé cent anys després: una nova excavació realitzada entre el 2016 i el 2022 va arribar fins als vuit metres de profunditat i, després de retirar una roca d'1,7 metres, els científics van trobar restes excepcionalment ben conservades. Així, es van reexaminar els fragments ossis trobats durant els anys 30 i van descobrir que eren humans, tot i que havien estat catalogats erròniament com d'animals. Es van identificar tretze restes òssies humanes l'ADN de les quals va revelar que pertanyien a un mateix individu d'Homo sapiens o a diversos familiars materns que fa 47.500 anys van formar part dels primers humans moderns que van habitar Europa.
Paral·lelament, dos equips més van estudiar les condicions climàtiques i l'entorn que van trobar aquells grups pioners de sàpiens a Ranis, per examinar la seva capacitat d'adaptació. Les anàlisis d'isòtops estables en dents i ossos d'animals van ajudar a descobrir que fa entre 45.000 i 43.000 anys Ranis era un lloc molt fred amb paisatges esteparis similars als de la Sibèria actual o el nord d'Escandinàvia, així com que les condicions climàtiques es van refredar més durant els anys. "Això demostra que fins i tot aquests primers grups d'Homo sapiens que es van dispersar per Euràsia ja tenien certa capacitat d'adaptació a unes condicions climàtiques tan dures", explica la directora de l'estudi paleoclimàtic de la cova, Sarah Pederzani (de la Universitat de La Laguna, Tenerife; i del Max Planck).
Una fita important sobre els sàpiens
La troballa és "fascinant i sorprenent" perquè fins fa poc es pensava que la resistència a les condicions climàtiques no va tenir lloc fins diversos milers d'anys després. A més, els estudis expliquen que els primers sàpiens es desplaçaven en petits grups i en incursions curtes, en les quals caçaven grans mamífers terrestres com cavalls, rinoceronts i rens.
Els estudis inclouen excavacions arqueològiques, identificació taxonòmica morfològica i proteòmica, anàlisi d'ADN mitocondrial, datació per radiocarboni de material arqueològic i de restes humanes, zooarqueologia i anàlisi isotòpica. Així, marquen una fita important en la comprensió de les incursions inicials d'Homo sapiens a l'Europa del nord dels Alps durant la transició del paleolític mitjà al superior. "Els resultats d'Ilsenhöhle a Ranis canvien radicalment les nostres idees sobre la cronologia i la història dels assentaments a l'Europa del nord dels Alps. És especialment emocionant que ara tinguem l'Homo sapiens més antic aquí, a Turíngia (Alemanya)", conclou Tim Schüler, del Thüringisches Landesamt für Denkmalpflege und Archäologie.