El protocol del Departament de Salut per lluitar contra la infecció activa d'hepatitis C en persones que s'injecten drogues està donant resultat. Un estudi entre usuaris de centres de drogodependències mostra una infecció activa en el 18% de les persones, mentre que altres estudis fets durant els anys 2017 i 2018 situaven aquesta infecció entorn del 60%. També s'ha reduït el percentatge de persones que desconeixien que havien estat exposades al virus, del 18,5% al 16,7%, potencialment atribuïble en l'eliminació de barreres al diagnòstic. La reducció de les infeccions també es fa notar als centres penitenciaris, ja que gràcies als protocols desplegats s’ha pogut identificar i tractar a pràcticament tots els infectats de tal manera que la prevalença d’infecció actual als centres penitenciaris és del 0,4%, molt per sota del nivell de l’any 2016, quan aquesta era del 10,1%.
Pel que fa a les persones usuàries de drogues, durant l’any 2024 i principis de 2025 es va implementar l’estudi REDAN de monitoratge del VIH (virus de la immunodeficiència humana) i VHC (virus d’hepatitis tipus C) en usuaris de Centres de Reducció de Danys, i aquest ha identificat que el 57% d'aquestes persones han estat exposades al VHC. L’estudi, coordinat pel Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, indica que aquesta dada representa un descens significatiu respecte al 74% d’exposició registrat en l’edició anterior (REDAN 2019) i suposa la xifra més baixa documentada en els darrers 15 anys en aquesta població. Els centres i serveis de reducció de danys s'adrecen a persones consumidores de drogues i el seu objectiu és reduir al màxim els problemes per a la salut física i psicosocial d'aquestes persones, i motivar i facilitar l'accés al tractament. Actualment, n’hi ha una vintena a tot Catalunya.
La Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (SGAVIHV) de la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut va desplegar un protocol específic als Centres d’Atenció i Seguiment de les drogodependències (CAS) per facilitar l’accessibilitat al diagnòstic i tractament de les persones amb una addicció. Des de la seva implementació el 2021, s’han optimitzat els circuits de tal manera que el 51% no requereixin cap visita hospitalària, i que gairebé 9 de cada 10 centres poden dispensar el tractament directament. D'altra banda, una Unitat Mòbil de Cribratge, posada en funcionament amb la col·laboració de la Creu Roja, ha estat clau per arribar a les persones fora del sistema sanitari. Entre el 2021 i el 2024 s’haurien cribrat 1.410 consumidors de drogues i 611 persones sense sostre, de les quals un 8% i un 1% presentaven una infecció activa, respectivament. L’atenció específica a aquestes persones es produeix per la seva situació de marginalitat, el que sovint complica el seu accés al sistema sanitari i a la detecció i tractament d’aquest tipus d’infeccions.
Eliminació als centres penitenciaris
Amb l’aparició a mitjan dècada passada dels Antivirals d’Acció Directa, que presenta una alta eficàcia curativa, el Programa de Salut Penitenciària de l'Institut Català de la Salut (ICS) va promoure que els Equips d’Atenció Primària Penitenciaris s’encarreguessin del diagnòstic i tractament dels pacients infectats en el mateix centre penitenciari, en lloc de fer-ho fora del centre amb una visita hospitalària, tot comptant amb l’assessorament i supervisió d’especialistes hospitalaris. Aquesta estratègia ha estat un èxit, ja que ha permès identificar i tractar a pràcticament tots els pacients de tal manera que la prevalença d’infecció actual és del 0,4% (quan l’any 2016 era del 10,1%), i aquesta taxa la formen de forma majoritària les noves persones que ingressen als centres penitenciaris i que estan infectades en el moment de la seva entrada. Durant l’any 2024 es van tractar 55 persones per infeccions de VHC a les presons, que és un nombre extraordinàriament baix, tenint en compte que la població penitenciària a principis d’aquell any era de 8.041 persones a Catalunya.
Des del departament de Salut afirmen que gràcies a les adaptacions del sistema sanitari s’han assolit aquests resultats. Resultats que posen de manifest la importància d’una estratègia de salut pública basada en la proximitat, la rapidesa diagnòstica i l’adaptació als perfils amb major risc, sense oblidar la inclusió social com a eix transversal de la resposta sanitària. El Pla de Prevenció i Control de l’Hepatitis C a Catalunya de la Secretaria de Salut Pública recull les estratègies i els objectius marcats per la Generalitat per combatre aquesta infecció vírica, i també posa l’accent en els grups més vulnerables a aquestes infeccions com poden ser les persones que s’injecten drogues, la població penitenciària i també els homes que mantenen relacions sexuals amb homes o les treballadores sexuals.
Un projecte pilot per trobar infeccions de VHC a la població
En el marc d’un projecte pilot iniciat el 2022, a tota la ciutat de Barcelona s’ha desplegat una estratègia de cerca activa de casos ocults d’infecció pel VHC als 52 equips d’atenció primària de la ciutat. Aquesta acció s’ha basat en la revisió sistemàtica dels registres sanitaris, així com en la consulta individualitzada de les històries clíniques de persones amb diagnòstic de VHC sense tractament registrat. Fins al desembre de 2024, s’ha revisat un 85% de les 5.948 persones identificades amb un diagnòstic d’hepatitis C. Des de l’inici d’aquest pilot s’han tractat a 597 persones, de les quals el 25% van iniciar tractament gràcies a aquesta intervenció.
Aquesta experiència, fonamentada en l'explotació de les dades dels sistemes d’informació sanitària de Catalunya, evidencia el rol clau de l’atenció primària en la identificació i tractament de persones amb VHC entre la població general. Després dels resultats positius i la bona valoració del pilot per part dels professionals de primària, el projecte s’estendrà progressivament a la resta del territori amb l’objectiu d’avançar cap a l’eliminació de l’hepatitis C com a problema de salut pública abans del 2030. Només el 2024 es van tractar 1.105 persones i, des de 2015, més de 30.000 persones han rebut tractament amb antivirals d’acció directa.
Dia Mundial de les Hepatitis Víriques
Avui 28 de juliol, Catalunya se suma un any més a la commemoració del Dia Mundial de les Hepatitis Víriques, una iniciativa promoguda per l’Organització Mundial de la Salut i que enguany té el lema “Analitzem-ho. Entenguem què passa. Actuem”. L’objectiu d’aquesta jornada és conscienciar sobre la importància de prevenir, diagnosticar i tractar les hepatitis víriques, que continuen sent una de les principals causes de càncer de fetge i provoquen encara 1,3 milions de morts anuals a tot el món. A Catalunya, tot i els avenços assolits en l’accés al diagnòstic i al tractament, el virus de l’hepatitis C segueix sent un repte especialment entre determinades poblacions vulnerables com els usuaris de drogues, col·lectiu clau per avançar cap a la microeliminació de la malaltia.