El planeta ha llançat ja la seva veu d'alarma: un milió d'espècies animals i vegetals es troben en perill d'extinció, i es calcula que això podria passar en pròximes dècades, si no és que hi ha un canvi radical en els mètodes de producció i consum, segons adverteix el major informe sobre biodiversitat fins avui.

L'anàlisi de la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), presentat aquest dilluns en la Unesco, subratlla la responsabilitat humana en aquesta situació límit perquè els canvis en l'ús de la terra i el mar i l'explotació directa de certs organismes són els principals culpables.

El canvi climàtic, la contaminació i les espècies exòtiques invasores completen aquesta combinació, que ha portat al fet que la taxa d'extinció actual sigui ja "entre desenes i centenars de vegades més alta que la mitjana experimentada en els últims 10 milions d'anys".

Perilla la vida a la Terra

Experts de 50 països van treballar durant tres anys en aquesta radiografia del planeta en les últimes cinc dècades, que ofereix un diagnòstic negre i força pessimista sobre l'impacte del desenvolupament econòmic en la naturalesa i en les seves prop de vuit milions d'espècies.

La vida a la Terra, tal com la coneixem, s'està acostant perillosament a un punt d'inflexió. Així ho ha exposat a Efe l'argentina Sandra Díaz, copresidenta d'aquest estudi.

Almenys 680 espècies de vertebrats han desaparegut des del segle XVI i estan en perill més del 40% de les espècies d'amfibis, un 33% dels esculls de coral i més d'un terç dels mamífers marins. Una estimació provisional situa en un 10% el percentatge d'espècies d'insectes amenaçats.

Entre 1980 i 2000 es van perdre a més 100 milions d'hectàrees de bosc tropical, principalment per a dedicar-ho a criança de bestiar a Llatinoamèrica i a plantacions en el sud-est asiàtic, la majoria d'oli de palma.

La culpa, de l'ésser humà

Tendim a pensar que els éssers humans estem al marge dels efectes, però tot està interconnectat: la naturalesa contribueix a regular el clima o la qualitat de l'aire i ens ofereix menjar i energia, per la qual cosa la seva alteració té un impacte directe en la vida humana i el desenvolupament econòmic en el món.

A tall d'exemple, aquesta tendència negativa afectarà el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per l'ONU per a 2030 en el 80% dels casos analitzats, en matèria de pobresa o fam, entre altres, la qual cosa fa que el declivi sigui tant un assumpte mediambiental com social.

L'estudi, el primer intergovernamental a aquesta escala, descarta el compliment de les fites mundials de biodiversitat fixades per al període 2011-2020, però els seus autors confien que serveixi com a base del full de ruta que es marcarà l'any que ve en la convenció sobre biodiversitat que l'ONU celebrarà a la Xina.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat