Parlamentaris marroquins membres de la Comissió Parlamentària Mixta Marroc - Unió Europeu han enviat als eurodiputats una carta oberta en la qual denuncien les "violacions sistemàtiques dels drets humans als campaments de Tinduf", a Algèria.

"Nosaltres, els parlamentaris marroquins, membres de la Comissió Parlamentària Mixta Marroc/UE, expressem la nostra afecció als drets humans universals reconeguts a tots els éssers humans, sense distinció de raça, sexe, nacionalitat, ètnia, idioma, religió o qualsevol altra condició", comença la carta, firmada per Lahcen Haddad, copresident de la Comissió.

Defensen que els drets humans "inclouen el dret a la vida i la llibertat, el dret a ser lliure d'esclavitud i tortura, la llibertat d'opinió i expressió, el dret al treball i l'educació, el dret dels refugiats a ser registrats, a circular lliurement i a tenir una ocupació remunerada, i els drets dels nens, inclòs el dret a ser protegit contra l'explotació, les pitjors formes de treball i contra el reclutament per a l'acció militar".

Expliquen que consideren "els drets humans d'una manera global i indivisa i no podem acceptar que alguns vulguin parlar dels esmentats drets en una regió mentre tanquen els ulls, quan es tracta d'altres contextos, per raons purament polítiques i ideològiques. Sabem amb certesa que, com a diputat, vostè aprecia i creu en els mateixos valors que nosaltres en matèria de drets humans i que els contempla de manera integrada, sense selectivitat políticament motivada".

"Ens agradaria parlar-li dels drets humans al Marroc, en particular sobre els avenços realitzats fins ara en aquesta àrea, així com els desafiaments que s'han de superar. Ens agradaria, alhora, en l'esperit de la naturalesa 'no selectiva' dels drets humans, assenyalar a la seva atenció la greu situació dels drets humans als campaments de Tinduf, al sud-oest d'Algèria, on els anomenats 'refugiats' estan emmagatzemats des de fa dècades. Aquesta situació ens preocupa com a diputats marroquins, ja que bona part de les poblacions segrestades als campaments de Tinduf són sahrauís marroquines," argumenten.

Expliquen que Algèria "considera els sahrauís marroquins (així com a altres de procedents de la regió del Sahel) 'refugiats' al seu territori. El Marroc, tanmateix, els considera 'poblacions segrestades' detingudes contra la seva voluntat als campaments".

"Malgrat considerar-los 'refugiats', Algèria no els aplica la Convenció de Ginebra de 1951 ni el Protocol de 1967. A més d'estar 'emmagatzemats', es controla la seva lliure circulació i no se'ls permet anar a tercers països ni tenir una feina remunerada. L'emmagatzemament' és contrari a l'esperit i la carta del dret internacional dels refugiats", diuen aquests parlamentaris.

"Un misteri"

Denuncien que, malgrat les trucades regulars del Consell de Seguretat de l'ONU i d'Acnur perquè Algèria compti i registri els "refugiats" sahrauís segons l'estipulat pel dret internacional, "la identitat i el nombre d'aquests presumptes refugiats continua sent un misteri".

Recorden que, en la seva nota del 28 de setembre de 2018, Acnur va confirmar que la xifra oficial de planificació dels refugiats sahrauís als campaments de Tinduf a Algèria era 90.000 i que des de 2006 aquesta xifra s'ha complementat amb 35.000 racions addicionals. "Tanmateix, l'Acnur continuarà depenent d'aquestes xifres fins que es dugui a terme un registre complet".

"Les 35.000 racions addicionals es van afegir per fer front als efectes de les inundacions sobre els més vulnerables i s'han mantingut per fer front a desastres naturals com ara inundacions o sequeres greus. Algèria i el Polisario afirmen que un major nombre de refugiats viu als campaments i rep ajuda humanitària en vista d'aquestes estimacions exagerades. Però es neguen contínuament a comptar i escorcollar els 'refugiats' malgrat les constants trucades d'Acnur i el Consell de Seguretat de l'ONU. Hi ha proves anecdòtiques que confirmen la venda de part de l'ajuda humanitària per oficials del Polisario al mercat negre del sud d'Algèria i la regió del Sahel".

Afegeixen que l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau va descobrir el 2015 que l'ajuda humanitària de la UE, que ha ascendit a 105 milions d'euros, al llarg dels anys, "ha estat desviada regularment pel Polisario per a activitats com la compra d'armes. La mateixa qüestió va ser objecte d'una Proposta de Resolució presentada pels parlamentaris europeus el 24 de juliol de 2020".

"D'altra banda, el Comitè de Drets Humans de l'ONU va expressar, amb motiu del quart informi diari d'Algèria el 20 de juliol de 2018, la seva profunda preocupació perquè la devolució de facto de l'autoritat sobre els campaments de Tinduf per part d'Algèria al Front Polisario, en particular l'autoritat jurisdiccional, 'és incompatible amb l'obligació d'Algèria de respectar i garantir tots els drets del Pacte a totes les persones que es trobin al seu territori. També li preocupen que segons els informes, com a conseqüència de l'anterior, les víctimes de violacions de les disposicions del Pacte als campaments de Tinduf no tenen accés a un recurs efectiu davant dels tribunals de l'Estat part".

Per tot això, insten els eurodiputats "a prendre les mesures necessàries per animar a Algèria a posar fi a aquesta situació il·legal i fer que assumeixi tota la seva responsabilitat en la gestió dels campaments, la lliure circulació de la població i el lliure accés a la justícia algeriana".

Utilització de nens

"El Polisario es vanta d'haver utilitzat nens en les lluites armades. Els seus mitjans de propaganda publiquen regularment vídeos de nens en entrenament de combat i adoctrinament en uniforme militar. Es pot assenyalar que Staffan de Mistura, l'Enviat Personal del Secretari General de les Nacions Unides per al Sàhara Occidental, va ser rebut per un nen soldat quan va visitar els campaments de Tinduf el 15 de gener de 2022. Una foto que va commocionar a la comunitat internacional", prossegueix la carta.

Expliquen que el Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen relatiu a la participació dels nens en conflictes armats (OPAC), també conegut com el Tractat de Nens Soldats, és un tractat multilateral pel qual els Estats acorden prohibir el reclutament en l'exèrcit de nens menors de 18 anys, garantir que els reclutes no siguin menors de 16 anys, i impedir que els reclutes de 16 o 17 anys participin directament en les hostilitats. El tractat també prohibeix als grups armats no estatals reclutar qualsevol persona menor de 18 anys per a qualsevol propòsit.

"La legislació de drets humans declara que l'edat mínima legal per reclutar i utilitzar nens en les hostilitats és de 18 anys. El reclutament i la utilització de nens menors de 15 anys com a soldats estan prohibits pel dret internacional humanitari - els tractats i els costums - i el Tribunal Penal Internacional els defineix com a crims de guerra", recorden.

Consideren que "la comunitat internacional, el Consell de Drets Humans de l'ONU, l'Unicef, el Parlament Europeu i ONG com Child Soldiers, World Vision i d'altres haurien de responsabilitzar Algèria per la flagrant violació del protocol abans esmentat que el govern algerià va ratificar el 2016".

Insten per això la Subcomissió de Drets Humans del Parlament Europeu que dugui a terme una investigació completa sobre l'ús il·legal de nens soldats per part del Polisario, "una entitat que administra l'ajuda humanitària de la UE rebuda pel Govern algerià".

"És la nostra responsabilitat moral i política com a parlamentaris denunciar la desastrosa situació dels drets humans als campaments de Tinduf. El mateix s'aplica als diputats del Parlament Europeu, una institució destinada a ser protectora i promotora dels drets, per ser la veu d'aquests sahrauís que s'esllangueixen als campaments de Tinduf sense veu i sense drets. És una crida de consciència a tot Europa, el far de dret i llibertat, per actuar i alleujar el sofriment de les poblacions segrestades als campaments de Tinduf, a l'oest d'Algèria", conclouen.